“COSSOS” 2013 – “NATURA I ESPAI” 1986
febrer 26, 2013 2 comentaris
DEL 14 DE FEBRER AL 14 D’ABRIL AL CELLER DE CAN GINESTAR
“COSSOS”, vint-i-sis anys després de “Natura i espai” amb música d’Aire de J.S.Bach, en un tocadiscs portàtil.
La mateixa voluntat, buscant l’harmonia a fora i a dins del cor.
L’any 1986, vigilant una exposició meva, em va commoure la manera de mirar-la d’una noia, es diu Carme Malaret, d’un noi, en Josep Perpinyà i d’una senyora que es deia Filo de Paz Campreciós. A ella, al meu pare i a la meva filla vull dedicar “COSSOS”. Aquella empatia sempre ha ressonat dins meu.
Vaig triar el poble de Sant Just per veure créixer la meva filla, quan treballava a Barcelona i recordava un paisatge que ara, ella retroba, i l’ajuda a arrelar-se; ningú no pot resistir-se a la seva profunditat.
He passat lleument per les profunditats d’un bosc de faig, roures i castanyers trepitjant la fullaraca. He seguit el riu entre plataners, verns i pollancres collint flors de ribera. M’he capbussat a les aigües blanques vora les roques impregnada de tots els blaus. He pujat costa amunt per guaitar la nuvolada que el sol canvia de color matí i tarda. No he perdut de vista la retallada del cel pel Canigó, Núria i el Puigmal, que a l’hivern lluu molt blanca. Les nits de vent del nord he resseguit amb els dits els estels i la Via Làctia. La pluja sempre present accentuant les olors i el silenci.
Com un pal d’encreuament de camins al qual han sortit arrels, com a les vimeres de Sheldrake, he mirat aquesta terra a la manera d’Espriu, amb la fermesa que transmet el so d’en Raimon.
He aclucat els ulls i respirat, respirat pausadament, sentit l’harmonia del cos fluint, rodant, amb els sentits atents, cercant paisatges interiors hi he trobat boscos de llum, mars d’aigües blanques, cortines de foc i cossos d’aire.
He trobat l’ajuda de molta gent en el camí, a tots dono les gràcies, anem rodant amb serenitat, satisfets i la feina avançada.
Patrimoni Cultural de Sant Just Desvern 
Es diu que el cos és gairebé tot aigua, tot i que ens sembla terra, però també és foc i aire…
Felicitacions per aquesta exposició magnífica.
Cossos és l’expressió del tot en moviment buscant allò que estructura lo esperitual i lo material; mantenint les arrels del teu passat i buscant un nou alé pel futur. Felicitats Dolors.