L’ESCULTORA MONTSERRAT SASTRE EXPOSA A CAN GINESTAR

Extreure un nou volum a les fustes com el Sipo, el Til·ler, el pi d’Oregó, el Cedre o el  Cebrano presents en aquesta exposició. Saber de la seva procedència, conèixer la seva textura, el seu olor o be, passar a tocar el fang, amassar-lo després de acolorir-lo, construir amb ell la peca, addicionant  la matèria per després  passar-la per el foc. Aquest ha estat el procés de l´obra que presento i ha estat acollida dins la magnifica sala del Celler de Can Ginestar aquest mes d´abril.

Després sí, de 30 anys sense exposar individualment, pues aquella mostra es va fer paral·lelament a la inauguració de l´escultura commemorativa  del Mil·lenari de Sant Just . Altra mostra en el Celler va ser en el 1979.

En aquesta exposició presento 25 obres i  hi han tres grups que formant una sola peca com es “joc d’ocells” conjunt realitzat a partir de planxes de ferro pintats i damunt d´un “damer”.

L´altre grup es “camí de flors” que consta de 5 peces de fusta de til·ler quines formes o flors viuen en la memòria dels meus passeig-os per Collserola o “espais interns” de fusta de Cebrano (Camerun) on vull donar veu als arbres en que treballo vinguts d´altres terres.

Altres de fusta com “Mediterrània” d´abebay o  “Floració” de cedre, son peces composades a partir de la superposició de taulons gruixuts per poder donar mes volum.

També presento  peces recents fetes per aquesta mostra com la “flor blanca” de til·ler francès vingut de la Borgonya o els tòtems de ceràmiques cuites a 1300ºC acolorides amb vermells, grocs i blaus i peces petites qu´els nens identifiquem enseguida com a flors.

Però, com jo poc descriure el motor de l´anomenada inspiració quant em  preguntant ?. Potser sí, es la suma d´una mirada en les formes i volums de la natura, una observació que queda amb la memòria visual  e impregnada d´ella dibuixo les meves futures escultures i modelo les primeres maquetes. Peces en les que no renuncio a reunir conceptes com la bellesa, el moviment, l’elegància i que propicien al visitant el goig amb la seva contemplació.

Montserrat Sastre, abril 2017

montserratsastreesculturas.blogger.com

POSTALS DEL PALAU DE LA TORREBLANCA

Palau de la Torreblanca, terme municipal de Sant Just Desvern

Palau de la Torreblanca, terme municipal de Sant Just Desvern

 

L’Arxiu Municipal de Sant Just Desvern, va rebre fa uns mesos la donació del veí de Sant Feliu de Llobregat, Marc Rius, de cinc postals originals del Parc de la Torreblanca.

D’aquestes postals, dues són del Palau de la Torreblanca, situat dins del terme de la nostra població, que havia sigut propietat del marquès de Monistrol. El palau que va desaparèixer a mitjans dels anys 50 i la capella de Santa Anna, últim element del Palau que va restar en peu fins l’any 1983 quan es va enderrocar.

D’altra banda, la donació consta també de tres postals del llac artificial que encara avui podem visitar dins del parc a Sant Joan Despí.

L’Arxiu tenia coneixement d’aquesta col·lecció de Postals, però no en tenia l’original de cap d’elles, gràcies a la generositat d’algunes persones, el fons de l’Arxiu es va completant i enriquint.

Llac del parc de la Torreblanca dins del terme municipal de Sant Joan Despí

Llac del parc de la Torreblanca dins del terme municipal de Sant Joan Despí

Aquestes imatges han sigut emprades per una historiadora de l’art que realitza un estudi de la zona del templet per encàrrec de l’Àrea Metropolitana de Barcelona com a pas previa a la restauració d’aquest. Els documents i les imatges que es conserven als arxius municipals serveixen per planificar amb encert les aquest tipus d’ intervencions arquitectòniques.

Luicien Roisin a inicis del segle XX va fer un seguit de fotografies pel nostre entorn, d’aquestes imatges se’n van fer vàries sèries de postals, algunes de les quals es poden consultar a l’Arxiu.

 

Mostrant el “REGAL” que hem rebut us desitgem un bon Nadal i un millor any 2017.

Bones Festes

Bones Festes

RAMON AGUADÉ BOSCH

Fotografia: Lluís Ramban

Fotografia: Lluís Ramban

El passat dimarts 27 de setembre ens deixava en Ramon Aguadé Bosch, de moltíssims veïns i veïnes conegut per ser un dels motors de la Cavalcada de Reis. El Sr. Aguadé havia nascut 1940.

Era fill de Assumpció Bosch i Joan Aguadé, ferrer al carrer Badó. Al taller familiar aprengué l’ofici de forjador i serraller, al qual es dedicà professionalment tota la vida. Va ser l’artífex del trasllat, l’any 1986 , a la nau industrial de l’avinguda de la Riera amb maquinària per fer qualsevol treball de serralleria. D’aquesta nau industrial, van sortir-ne 1.500 finestres per la Vil·la Olímpica de Barcelona’92.

De petit, havia assistit a unes celebracions fetes a l’Ateneu que ja incloïen el repartiment de joguines entre els nens i la presència dels Reis. Va ser cap a l’any 1960 que amb una vintena d’anys entrà a col·laborar en ferm amb la Comissió de la Cavalcada de Reis, que s’havia creat l’any 1952.

L’any 1974 va ser regidor de l’Ajuntament amb l’alcalde Rodolfo Sánchez Cuellar, però no per això deixà mai de ser el cap de la Comissió Pro-Cavalcada de Reis, formada llavors per 19 persones.

El tractor de Ramon Aiguadé arrossegant la carrossa de Reis.

Molts de nosaltres el recordem essent el capdavanter de la Comissió de Cavalcada de Reis amb la seva llibreta a les reunions prèvies i conduint ell mateix un dels tractors de les carrosses. En Ramon també s’implicà en l’àmbit local en la realització de les catifes de flors per Corpus, sobretot la del carrer Badó, i en la celebració dels Tres Tombs amb l’Agrupació de Sant Antoni Abad. Va ser un gran afeccionat a l’esport, cosa que el dugué a ser jugador del Club de Bàsquet Sant Just, a ser membre de l’Agrupació Motorista i a organitzar diverses gimcanes motoristes a l’Escola Montserrat. Fins ben gran va practicar l’esquí. L’any 2014, va merèixer la distinció dels premis CONVIU, atorgats per l’Ajuntament de Sant Just Desvern, per “contribuir a preservar la tradició popular, especialment la Nit de Reis.”

ramon-aguade-bosch “No hi ha cap nit de l’any que tingui la màgia de la nit de Reis. Encara avui, que gairebé tots els nens i nenes estan saturats de joguines, el ritual d’escriure la carta, donar-la a ses majestats, contemplar la Cavalcada, anar a dormir d’hora i esperar fins al matí per veure què han portat els Reis, excita, com molt poques coses, la il·lusió dels més menuts.”

Aquestes paraules tan boniques de Toni Anguera al seu article sobre els 50 anys de la Cavalcada de Reis han estat una realitat a casa nostra per la feina pacient i tenaç de persones com en Ramon Aguadé Bosch. Descansi en pau.

 

Arxiu Municipal de Sant Just Desvern

%d bloggers like this: