L’ARTISTA DOLORS PUIGDEMONT EXPOSA A “L’ESPAI ART L’ABADIA” DE SANT JOAN DE LES ABADESES

Aquests dies de festes i àpats podeu reservar un temps per conèixer millor l’obra de la nostra veïna i artista Dolors Puigdemont. Ho podeu fer visitant el monestir de Sant Joan de les Abadeses fundat entorn del 885 pel comte Wifred el Pilós, del qual la seva filla Emma en va ser la primera abadessa fins el 942.  La nostra veïna Dolors Puigdemont hi va presentar el passat dissabte 16 de desembre la seva exposició en paper: Interconnexions, 30 anys de papers. És una mostra dels papers, fibres vegetals trinxades, submergides, amb sedassos, recollides de l’aigua, a través dels quals Puigdemont treballa per aconseguir transparències i una tercera dimensió que reforça cosint i embastant fils sobre la rigidesa del paper, i a través d’altres matèries, que li permeten expressar el seu paisatge interior i viatjar més enllà de les aparences. L’artista ens fa arribar aquestes paraules a l’entorn d’aquest nou treball:

 

 

“Anar i venir en el temps. Papers, fils i pensaments.

Matèria i buit. El buit és tant gran i alhora tant ple, deu ser per donar pas a la llum que omple de colors la matèria i fa que es generin ombres i reflexos a les aigües, que s’expandeixen sobre els papers.

El cos, el vestit, la casa, la porta, la finestra, el balcó, persianes, cortines i tàlems. Flux d’aigües, reflex de llums, forats de pas per a aires i perfums. Respiracions llargues i profundes, compàs de músiques orgàniques.

 

 

 

Pensaments recurrents, duals: Orgànics i estructurals, potents i penjant d’un fil, inamovibles i rodant, cercant la llum per trobar les ombres, sempre expressives i inseparables dels paisatges interiors.

Manuscrit de dolor una aquarel·la sobre paper realitzada per Dolors Puigdemont al 2003 amb motiu de la inauguració de la Biblioteca Joan Margarit a la casa de cultura de can Ginestar a Sant Just Desvern.

 

 

El temps doblement circular, en un espai infinitament multidireccional. El gest, la taca, el forat i el cosit han estat els protagonistes per expressar-me.

Pensaments recurrents, duals, aparentment contradictoris: Expressant força amb fragilitat, voler amb feminitat, poder amb el fluir, permanència a través de l’efímer. Volgudament tossuda i persistent, en un treball que fa temps que no és recerca, és de trobada.

Trobo qualitats d’ànima en el resultat del meu treball. Sola entre una immensitat d’iguals.”

Serà la primera exposició després dels treballs de restauració als que ha estat sotmès el claustre del Palau de l’Abadia i a través dels quals els paraments i les columnes han millorat el seu estat de conservació i també són més fàcilment distingibles i identificables.

Dolors Puigdemont

 

Anuncis

L’ESCULTORA MONTSERRAT SASTRE EXPOSA A CAN GINESTAR

Extreure un nou volum a les fustes com el Sipo, el Til·ler, el pi d’Oregó, el Cedre o el  Cebrano presents en aquesta exposició. Saber de la seva procedència, conèixer la seva textura, el seu olor o be, passar a tocar el fang, amassar-lo després de acolorir-lo, construir amb ell la peca, addicionant  la matèria per després  passar-la per el foc. Aquest ha estat el procés de l´obra que presento i ha estat acollida dins la magnifica sala del Celler de Can Ginestar aquest mes d´abril.

Després sí, de 30 anys sense exposar individualment, pues aquella mostra es va fer paral·lelament a la inauguració de l´escultura commemorativa  del Mil·lenari de Sant Just . Altra mostra en el Celler va ser en el 1979.

En aquesta exposició presento 25 obres i  hi han tres grups que formant una sola peca com es “joc d’ocells” conjunt realitzat a partir de planxes de ferro pintats i damunt d´un “damer”.

L´altre grup es “camí de flors” que consta de 5 peces de fusta de til·ler quines formes o flors viuen en la memòria dels meus passeig-os per Collserola o “espais interns” de fusta de Cebrano (Camerun) on vull donar veu als arbres en que treballo vinguts d´altres terres.

Altres de fusta com “Mediterrània” d´abebay o  “Floració” de cedre, son peces composades a partir de la superposició de taulons gruixuts per poder donar mes volum.

També presento  peces recents fetes per aquesta mostra com la “flor blanca” de til·ler francès vingut de la Borgonya o els tòtems de ceràmiques cuites a 1300ºC acolorides amb vermells, grocs i blaus i peces petites qu´els nens identifiquem enseguida com a flors.

Però, com jo poc descriure el motor de l´anomenada inspiració quant em  preguntant ?. Potser sí, es la suma d´una mirada en les formes i volums de la natura, una observació que queda amb la memòria visual  e impregnada d´ella dibuixo les meves futures escultures i modelo les primeres maquetes. Peces en les que no renuncio a reunir conceptes com la bellesa, el moviment, l’elegància i que propicien al visitant el goig amb la seva contemplació.

Montserrat Sastre, abril 2017

montserratsastreesculturas.blogger.com

POSTALS DEL PALAU DE LA TORREBLANCA

Palau de la Torreblanca, terme municipal de Sant Just Desvern

Palau de la Torreblanca, terme municipal de Sant Just Desvern

 

L’Arxiu Municipal de Sant Just Desvern, va rebre fa uns mesos la donació del veí de Sant Feliu de Llobregat, Marc Rius, de cinc postals originals del Parc de la Torreblanca.

D’aquestes postals, dues són del Palau de la Torreblanca, situat dins del terme de la nostra població, que havia sigut propietat del marquès de Monistrol. El palau que va desaparèixer a mitjans dels anys 50 i la capella de Santa Anna, últim element del Palau que va restar en peu fins l’any 1983 quan es va enderrocar.

D’altra banda, la donació consta també de tres postals del llac artificial que encara avui podem visitar dins del parc a Sant Joan Despí.

L’Arxiu tenia coneixement d’aquesta col·lecció de Postals, però no en tenia l’original de cap d’elles, gràcies a la generositat d’algunes persones, el fons de l’Arxiu es va completant i enriquint.

Llac del parc de la Torreblanca dins del terme municipal de Sant Joan Despí

Llac del parc de la Torreblanca dins del terme municipal de Sant Joan Despí

Aquestes imatges han sigut emprades per una historiadora de l’art que realitza un estudi de la zona del templet per encàrrec de l’Àrea Metropolitana de Barcelona com a pas previa a la restauració d’aquest. Els documents i les imatges que es conserven als arxius municipals serveixen per planificar amb encert les aquest tipus d’ intervencions arquitectòniques.

Luicien Roisin a inicis del segle XX va fer un seguit de fotografies pel nostre entorn, d’aquestes imatges se’n van fer vàries sèries de postals, algunes de les quals es poden consultar a l’Arxiu.

 

Mostrant el “REGAL” que hem rebut us desitgem un bon Nadal i un millor any 2017.

Bones Festes

Bones Festes

%d bloggers like this: