EXPOSICIÓ AL CIM: 80 ANYS QUE ES TANCAVA EL REFUGI I JUST DESVERN

El 25 de gener del 1939, les tropes de l’exèrcit franquista inicien la ocupació de Just Desvern a quarts de cinc de la tarda, i arribarien al cim de Sant Pere Màrtir a quarts de vuit.

80 anys després recordem al CIM (Centre d’Interpertació del Municipi) aquelles dates, amb la memòria de diversos testimonis que ens recorden les vivències dels darrers dies de Guerra.

Abans, i per la por dels bombardejos soferts per poblacions veïnes, es van constituir  la Junta Local de Defensa Passiva per promoure la construcció de refugis. La Col·lectivitat del Ram de l’Edificació. Paletes i Manobres, previ encàrrec l’Ajuntament de Just Desvern excavarà un refugi durant l’any 1938 entre el Grup Escolar Municipal i el carrer de l’Ateneu. Les obres van comptar amb el suport del veïnat mobilitzat per fortificacions.

 

En aquesta mostra trobareu un recull dels testimonis de veïns i veïnes que a partir de la nit del 24 al 25, quan van escoltar l’explosió del pont del Carrilet a Vilaboi (Sant Boi), ja es van anar a refugiar a diversos refugis del poble.  L’endemà, el 25 de gener, van patir el bombardeig d’artilleria, què precedí l’avanç de les tropes d’infanteria revoltades i concretament de les unitats de la 13 División del Cuerpo de Ejercito Marroquí. Sembla que un ban de l’Ajuntament, pregonat durant el matí del dimecres 25, hauria recomanat al veïnat anar al refugi per protegir-lo de les granades d’artilleria que disparaven els nacionals des de la riba dreta del riu Llobregat.

Trobareu tres grups de testimonis, tots ells vinculats a bombardejos soferts a Sant Just. Un primer grup inclou els que van presenciar el bombardeig de l’aviació italiana la nit del 8 al 9 d’octubre: Teresa Pi, Francesc Estadella, Bartomeu Fontanals i Catalina Sánchez. . El segon grup inclou aquelles persones que la nit del 24 i durant tot el dimecres 25 de gener del 1939, les hores prèvies a l’entrada dels nacionals, van passar per l’interior del Refugi. Es el cas de Lluïsa Vidal, Vicenç Riera, Rafel Malaret, Rosa Piquet i Teresa Ibañez. A municipis veïns la por feia fer el mateix i veiem com la poetessa i escriptora Joana Raspall també optà per passar la nit al refugi de Roses de Llobregat. Per acabar també trobareu el testimoni del tercrer grup, que no va optar per anar al Refugi però que tenen un record inesborrable del dia que per ells finalitzà la cruesa de la guerra: Pilar Farigola, Pere Brull, Mercè Petit i Pere Urpinell,

 

Fins el 28 de febrer podeu visita l’exposició de dilluns a divendres de 9.45 a 13.30 h i de 14.45 a 21h. Dissabtes de 9.45 a 13.30 i de 18 a 20h. Diumenges de 12 a 14 h.

EL CLUB DE FUTBOL CELEBRA EL SEU CENTENARI (1917-2017)

FOTOGRAFIA: Lluís Ramban

L’equip va començar a jugar al camp de Cal Llong, situat entre l’actual Carrer Verge dels Dolors i el Carrer Carles Mercader. Es va traslladar en obrir-se carrer a la Rambla a prop del Parador i abans de la guerra ja era a un terreny a tocar de la fàbrica de banyeres de Can Sauret (Camp de la bòvila) actual carrer del Nord i Major.

Finalitzada la guerra va costar recuperar l’equip i van tornar a trobar un terreny de joc a tocar de la Central Elèctrica (Carrer Electricitat), anys més tard el terreny de joc es va traslladar al barri Sagrera, on hi havia hagut anys enrere els camps de rosers de Pere Dot, fent servir uns vestuaris cedits pel Sr. Sanz de la seva propietat. Va ser amb motiu de la Festa Major de l’any 1953 que es va inaugurar el camp de terra on es ara a l’Avinguda Camp Roig, ampliat el 1991.

A tocar del camp de 1953 s’ha construït aquests darrers anys el camp de gespa amb unes grades i vestuaris. Durant aquests 100 anys un total de 12 equips han format part de la institució, començant amb l’Sporting de cal Llong (1917-1922) fins l’actual Futbol Club Sant Just.

El proper diumenge 11 de juny, coincidint amb diferents partits que es succeiran en el camp, a les 13h tindrà lloc la inauguració d’una escultura de bronze commemorativa del centenari, obra de l’autor gallec Miguel Couto, i que s’instal·larà a l’entrada de l’equipament esportiu.

Amb motiu del centenari l’Arxiu Municipal ha penjat algunes imatges dels equips de futbol i de diversos terrenys de joc. Ho podeu localitzar clicant la paraula FUTBOL al camp tema del cercador d’imatges

 

 

100 ANYS PUJANT A L’AUTOBUS

a-384

El 31 de desembre de 2016 va fer 100 anys que Manel Garcia Solà creava la primera companyia d’autobusos que arribava a  Sant Just. Des d’aquells primers autobusos que paraven a la Plaça Campreciós fins als 300 autobusos diaris  que avui tenen part del seu recorregut pels carrers santjustecs, el trasnport públic ha fet moltes variacions.

No només han canviat els vehicles, també hem posat en funcionament nous mitjans,  des del 2006 el TRAM ha anat fent via, fins arribar a gairebé un milió d’usuaris el passat 2016 a la T3

El transport ha evolucionat amb la societat, i de la mateixa manera que el 1916 es van deixar enrere les diligències de cavalls, un segle més tard estem vivint la revolució de les energies20000002 renovables, canviant gasoil per electricitat.

Acompanyeu-nos en el viatge i visiteu l’exposició que ha organitzat l’Arxiu i quedarà repartida en 3 espais diferents de Sant Just, feu parada, doncs, a Les Escoles, El Centre Cívic Joan Maragall i el CIM de Can Ginestar.

 

En el Cercador d’Imatges que teniu a la dreta de la pantalla podeu cercar totes les fotografies que tenim a l’Arxiu respecte els AUTOBUSOS.

%d bloggers like this: