CENTENARI DE LA CONSTITUCIÓ DE LA “COMPAÑIA DE AUTOMÓVILES S. JUSTO DESVERN·ESPLUGAS·BARCELONA S.A.”

384El dia 21 de novembre de 1916 –en plena 1 Guerra Europea- Manuel García Solà va realitzar a la notaria de José M.ª Aguirre y Serrat-Calvo de Barcelona la constitució de la “Compañía de Automóviles de San Justo Desvern-Esplugas-Barcelona,S.A.”  Aquest fet va permetre que a fi d’aquell any els veïns i veïnes deixessin de fer el viatge obligatòriament amb la diligència per començar a pujar a l’autobús. Dilluns vinent dia 21 en farà 100 anys.

Precisament, aquest ha estat el tema central d’una xerrada saludable organitzada en motiu del Mes de la Salut al Centre Social de El Mil·lenari: 100 anys de transport a Sant Just. A través de les explicacions de l’arxiver municipal, Jordi Amigó, s’ha fet un repàs a la història dels autobusos que han donat servei al poble fins l’any 2000. Els assistents i assistentes han explicat les seves vivències i les seves experiències amb alguns d’aquests autobusos, els seus records, per quin motiu els feien servir… S’ha recordar algun accident, les vegades que des de Barcelona el feien servir per venir a passar el diumenge a la Font de la Bonaigua, la curta vida del Sr. García i la seva implicació amb la fundació de l’Ateneu.

Esmorzar saludable al Mil·lenari

Esmorzar saludable al Mil·lenari

Els dos primers autobusos van començar a circular el dia 31 de desembre de 1916, essent beneïda la línia per Mossèn Antonino que des de feia unes setmanes era el nou rector de la Parròquia, i ja havia subscrit accions de la companya. El núm.65 del setmanari El Faro del Llobregat es va fer ressò de la inauguració de la línia. S’explica que els Francesc Padrosa, Joan Baptista Rius i Pere Vives els veïns “més gran de la població” van fer entrada asseguts al primer auto. L’acte va tenir lloc a la misteriosa plaça de  «ca’n Lau» que no hem pogut determinar de moment on era. Va a7630ssistir-hi tot el consistori municipal encapçalat per l’alcalde Joaquim Carbonell i Modolell, el seu secretari Antoni Fàbregas i el jutge municipal Miquel Reverter. També hi era present l’ex-diputat a Corts Pere Corominas. Per part de la companyia a banda del president Sr. Garcia van acudir el secretari Sr. Eduardo Luna, el tresorer Gaspar Modolell (fill) i tots els vocals.

Manuel Garcia i Solà va ser un dels promotors i primer president de l’Ateneu Santjustenc  que va veure els seus estatuts aprovats el 16 de juny de 1918, sembla que les converses per la seva creació s’havien iniciat a un àpat realitzat a la cotxera dels autobusos. Però el Sr. Garcia va morir a la tardor concretament el 23 d’octubre arran d’una epidèmia de grip que va causar molts morts a la població i a tot l’Estat. A aquesta circumstància i al mal estat de la carretera va fer la companyia acabés per deixar de prestar el seu servei. L’any 1921 Josep Torné reprendrà la iniciativa, però aquesta ja es una altra historia.

80 ANYS DEL 19 DE JULIOL DE 1936

Aquest any s’acompleix el 80è aniversari d’una de les dates que més ha marcat possiblement la nostra història recent: el 18 de juliol de 1936 un aixecament militar contra el govern de la república espanyola va acabar amb una cruenta guerra que es perllongà fins el 1939.

Aquell 18 de juliol era dissabte i ni a Sant Just Desvern ni a Barcelona va passar res, va ser l’endemà el diumenge 19 de juliol quan diverses unitats militars de les casernes de Pedralbes, Tarragona, Sant Andreu… van sortir al carrer i s’iniciaren enfrontaments pel carrer, amb resultat desfavorable als revoltats. Aquell 19 de juliol s’havia d’iniciar a Barcelona la Olimpíada Popular en contesta a la convocada per l’Alemanya nazi. Això no va ser possible i molts dels atletes van participar a la lluita contra els revoltats i es van quedar a combatre al costat de la República Espanyola.

REbut de 10 sopars per membres de lOlimpíada Popular

Rebut de 10 sopars per membres de lOlimpíada Popular

A l’Arxiu Municipal de Sant Just Desvern es conserven unes factures que evidencien l’estada de diversos atletes a la població, acollits pel casal d’ERC. Les despeses de manutenció d’aquests atletes van ser cobertes per la delegació local d’Esquerra que presidia PERE RIBES, i per l’Ajuntament. Es conserva el rebut lliurat a l’Ajuntament acredita que s’havien rebut les vint-i-dues pessetes que era el 40% del què van costar els 10 sopars. La factura que avui presentem –podríem ben bé qualificar-lo de document del dia- deia el següent:

            “He rebut de l’Ajuntament de

Sant Just la quantitat de ptes.

Vint-i-dues 40% import 10 sopars de

10 companys de l’Olimpiada.

Rebuts per la manutenció de soldats

Rebuts per la manutenció de soldats

Sant Just Desvern 21 de Juliol 1936

                        El President

                        Pere Ribes”

 

Una segona factura presentada per Josep Duran fa referencia a la manutenció que es va proporcionar durant tres dies a 4 soldats procedents de Barcelona, i que sabem van marxar el 21 cap a Sant Feliu de Llobregat, segons carta conservada a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat enviada per l’Alcalde de Sant Just, on es diu que eren soldats que havien sigut llicenciats arran dels fets del 19 de juliol.

Les despeses van ser carregades al capítol 18 , Article 1, Epígraf 1, d’IMPREVISTOS dins de la relació núm.151 que signa l’alcalde Daniel Cardona i Civil el 31 de juliol de 1936. Havia esclatat la guerra però la comptabilitat municipal no s’havia aturat.

 

EL VEÏNAT DEL WALDEN DE SANT JUST CELEBRA ELS 40 ANYS DE L’EDIFICI

1264El Walden no és només un edifici emblemàtic, sobretot és la seva gent. Per això els actes de celebració del 40è aniversari estan molt adreçats al veïnat.

L’exposició permanent sobre el projecte d’arquitectura del Walden, la projecció del documental Waldenites, amb la presència del director i exveí Carles Bosch, un taller de plàstica per als infants amb la col·laboració del Taller Municipal Carrau Blau, un sopar a la piscina de la planta superior i una trobada literària sobre el llibre d’Skinner són les propostes que s’han previst per celebrar l’efemèride.

El Walden 7 va néixer l’any 1975 com un espai per viure en comunitat d’una manera autosuficient, prenent com a referent la utopia Walden II de Frederic Skinner; una idea sorgida al Taller d’Arquitectura de Ricardo Bofill, que juntament amb un equip de persones van anar més enllà del simple fet d’elaborar plànols. Sociologia, psicologia, urbanisme, arquitectura, art i paraula.

Els habitatges –tots diferents- són el resultant de la unió de mòduls quadrats de 30 metres: des d’un estudi d’un únic mòdul fins a habitatges de quatre.

En aquesta Ciutat en l’Espai –com se la va denominar- viuen un miler de persones i és com un gran laberint vertical format per set patis interiors comunicats a tots els nivells mitjançant circulacions horitzontals i verticals. Els carrerons i passadissos, batejats per Agustín Goytisolo, tenen nom de persones com Chaplin, Marx, Kafka… Hi ha una placeta central que és punt de reunió –com a les antigues places públiques- on es potencia l’activitat social i cultural, i piscines a la part superior.

“40 anys després, l’utopia de Walden 7 ha esdevingut una realitat única y excepcional. L’edifici i la seva comunitat són un model mundial, un referent per a les noves generacions d’arquitectes. A moltes ciutats europees s’intenta copiar la metodologia arquitectònica i la forma d’organitzar comunitats de veïns democràtiques i actives, però es impossible tornar a crear i organitzar una experiència similar. Malgrat les dificultats viscudes al llarg d’aquests 40 anys, podem estar satisfets d’haver contribuït a construir, experimentar i viure una realitat social i humana única i diferenciada”, destaca l’arquitecte Ricardo Bofill.

S’adjunta cartell amb les activitats del 40è aniversari

Cartell dels 40 anys del Walden

Nota informativa publicada a Sant Just. Cat el 22/9/2015

%d bloggers like this: