LA HISTÒRIA DE LA FONT DE LA BONAIGUA

EXPOSICIÓ: LA HISTÒRIA DE LA FONT DE LA BONAIGUA

Del 16 de desembre de 2019 al 31 de gener de 2020 a CIM de Can Ginestar

Grup de 16 nois d’excursió a la font molt pocs anys després d’inaugurar-se, encara veiem tots els graons i les torretes de flors a la part del darrera. Original de Montserrat Rajadell Puiggrós

L’Arxiu Municipal s’acomiada d’aquest 2019 amb una mostra d’imatges històriques de la Font de la Bonaigua realitzada arran de la redescoberta de la font el juliol passat per comprovar el seu estat de conservació després de ser colgada definitivament al 1978 arran de la construcció de l’Institut de Batxillerat.

Hi podreu veure la part del mosaic que va ser localitzat arran de les excavacions dirigides per l’arqueòleg Isidre Pastor que correspon a la darrera filada de rajoles on diu FONT DE LA BONA AIGUA. El 90 % del plafó ceràmic va ser arrasat durant la construcció i anivellament del terreny per poder edificar l’actual centre educatiu.  Per sort va quedar aquesta filera, que amb el treball de la restauradora Montse Agüero va poder ser retirada del seu emplaçament original abans de tornar a reposar les terres. Es tracta de sis rajoles senceres de 12 x 12 i quatre rajoles fragmentades on s’hi veu el peu de la dona d’aigua que apareixia en el mosaic.

 

L’exposició reuneix 13 fotografies que van de l’any 1933 fins a principis dels anys 70 on podreu veure l’evolució que va tenir la font i l’espai. Construïda a tocar de la riera de Sant Just i elevada del nivell del curs fluvial per uns graons, va aplegar multitud de grups de nois i noies que hi cercaven un espai tranquil per passar una tarda, fer-hi un berenar o finalitzar una excursió per la vall.

Mona de pasqua de xocolata realitzada al Forn Milà el 1953-4 que reprodueix la Font de la Bonaigua on veiem al nen Manel Ripoll. Original de MR.

Als anys cinquanta a la part superior s’hi va construir un Merendero  que aniria guanyant espai i es convertiria en un punt d’atracció, diverses imatges de veïns com Àngel Jiménez, Pere Brull, Montserrat Rajadell, família Cartró… ens mostren aquesta evolutiva.

Hi podreu veure també un plafó on s’explica l’excavació arqueològica que va permetre al juliol-agost la seva documentació planimètrica amb l’ajut d’un dron, comprovar quin era el grau de conservació, a quina profunditat estava situada i en terrenys de qui. Amb les dades extretes en aquesta excavació, les imatges aplegades i el projecte original l’Ajuntament ha realitzat l’encàrrec a un estudi d’arquitectura per tal que realitzin un projecte que possibiliti tornar a reproduir la font a l’indret més adequat dins d’aquest entorn.

Que tingueu tots Bones Festes de Nadal i un feliç 2020

JORNADES EUROPEES DE PATRIMONI: ARQUITECTURA EMPELTADA

Plaça Verdaguer

Plaça Verdaguer

El restaurant empeltat a la xemeneia de la fàbrica de ciment n'és un clar exemple

El restaurant empeltat a la xemeneia de la fàbrica de ciment n’és un clar exemple. Arquitecte: Alfred Arribas

Amb una passejada pel centre de Sant Just Desvern amb assistència de 40 persones, ha conclòs aquest diumenge la participació local de les Jornades Europees de Patrimoni, organitzades per l’Arxiu Municipal amb la col·laboració del Centre d’Estudis Santjustencs. Malgrat que el matí presagiava pluja, a partir de les 11 s’ha iniciat sobre el terreny la visita exterior d’alguns edificis locals del patrimoni públic o privat que responen al concepte: “Arquitectura empeltada”, que prestigiosos arquitectes entenen com: fusió harmònica d’elements originals existents en una construcció amb elements nous que s’hi volen inserir, a fi que el conjunt es comporti com un de sol. Un tema que va ser fil conductor de la mostra que la Generalitat de Catalunya va presentar recentment  a la 14ª edició de la Biennal d’Arquitectura de Venècia.

L’itinerari ha començat a Can Ginestar, comprovant l’empeltament de la biblioteca al vell edifici modernista. Acte seguit, la transformació de la Casa de la Vila aprofitant moltes estructures de l’antic edifici de l’any 1962. Seguint les explicacions del guia, l’arquitecte tècnic, Rafel Malaret, així com del director de l’Arxiu, Jordi Amigó, els participants han escoltant explicacions sobre les ancestrals transformacions de l’Hostal Vell; les dues fileres de cases de Bonavista/Creu ( banda i banda) com exemple  d’actuacions sobre edificis catalogats que s’apliquen amb desigual fortuna. També ha intervingut, l’arquitecte Ramon Andreu, present durant tot l’itinerari, qui amb els seus col·legues Germán Català i Olga Sbert, explicaren el significat de l’arquitectura ampeltada el dijous a la sala Isidor Cònsol de Can Ginestar.

Xerrada sobre l'arquitectura empeltada. Ramon Andreu, Olga Sbert i German Català

Xerrada sobre l’arquitectura empeltada.
Ramon Andreu, Olga Sbert i German Català

A les 12 del migdia s’ha acabat la passejada en fer acte de presència la pluja; no sense abans informar d’altres edificis del poble que responen al concepte, com ara: C.C. Salvador Espriu, aprofitant els dipòsits d’àrids de l’antiga Prebetong, així com les intervencions festes a la xemeneia i a les sitges de l’antiga fàbrica de ciment  Sanson.

Les Jornades Europees de Patrimoni, que coordina a tot el país l’Institut Ramon Muntaner, tenen com a finalitat mostrar els llocs que reuneixen característiques de valors historiogràfics, divulgant-los als ciutadans per que coneguin de primera mà l’evolució patrimonial de cada comunitat; en el benentès que la temàtica és lliure per a tot el territori. La d’enguany, sobre “Arquitectura empeltada”, ha estat la setena edició santjustenca.

Pere Font. CES

L’AJUNTAMENT DE SANT JUST REP LA DONACIÓ DE LA LÀPIDA ROMANA DE IULIA QUIETA

FOTOGRAFIA: LLUÍS TARRÉS

FOTOGRAFIA: LLUÍS TARRÉS

La senyora Pepita Prat, vídua de David Guasch i Dalmau, ha donat a l’Ajuntament de Sant Just Desvern a través i per què s’exposi a l’Arxiu Municipal, una làpida dedicada per Marcus Iulius a la seva filla Iulia Quieta, que va morir quan tenia 3 anys. És una inscripció epigràfica sobre gres de Montjuïc que data del segle I.

David Guasch va ser el descobridor d’aquesta peça funerària d’època romana a l’excavació de les restes localitzades a la Riba (terreny entre la masia de Can Oliveres i la riera) a final dels anys 50 i que s’ha mostrat a dues exposicions, la darrera a la mostra itinerant Rubricatus. En David era fill dels masovers de can Oliveres, un gran afeccionat a l’arqueologia, promotor amb Josep Barberà de les excavacions a la Penya del Moro, coautor del llibre del Mil·lenari el 1987, fundador i primer president del Centre d’Estudis Santjustencs, l’any següent, promotor dels Quaderns d’Estudis Santjustencs, de la Miscel·lània d’Estudis Santjustencs on publicà diversos articles d’història local. Defensà la protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic, col·laborant amb els redactors del catàleg de protecció aprovat el 1987, en aquest camp lluità per la recuperació del Molí Fariner del segle XIV, il·lusió que veuria acoplmerta l’any 2002.Va morir fa quatre anys i ara, Pepita Prat, respectant la voluntat del seu marit ha fet possible el retorn a Sant Just de la làpida romana.

Recordem que el parc central del barri de Mas Lluí porta el nom de Iulia Quieta, la que sens dubte és la primera nena santjustenca documentada.

 

%d bloggers like this: