SANT JUST DESVERN ACULL L’ASSEMBLEA ANUAL DELS CENTRES D’ESTUDIS DE PARLA CATALANA

Taula que va presidir l'Assemblea

Taula que va presidir l’Assemblea

La Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (www.ccepc.org), acollida pel Centre d’Estudis Santjustencs, va celebrar el passat dissabte 12 de març a Can Ginestar l’Assemblea General Ordinària i l’Assemblea General Extraordinària, on es van renovar la meitat dels càrrecs de la Junta de Govern.

La CCEPC és una associació de caire federatiu constituïda l’any 1992 per posar en comú projectes, inquietuds i problemes del centres i instituts d’estudis. En formen part més de 120 centres -entre els quals hi ha el de Sant Just Desvern- i instituts d’estudis o altres entitats similars que tenen com a objectiu l’estudi, la promoció, la divulgació, la difusió i la defensa del patrimoni cultural i natural i altres temes humanístics. Alhora, utilitzen el català com a llengua d’expressió i comunicació.

A l’acte van ser presents representants d’una cinquantena de centres d’estudis de Catalunya, País Valencià, les Illes, la Franja i Catalunya del Nord.

El programa d’actes va començar amb les paraules de benvinguda de Josep Perpinyà, l’alcalde de Sant Just Desvern i historiador, Josep Santesmases, president de la Coordinadora i Maria Quintana, presidenta del Centre d’Estudis Santjustencs. A continuació es va projectar per als assistents arribats d’arreu, un documental realitzat amb drons que ofereix una panoràmica de Sant Just.

Com a totes les Assemblees d’entitats, es va aprovar la memòria d’activitats de l’any 2015 així com el programa d’actuació per al 2016. Cal destacar els següents temes:

Visita al Sanatori guiada per Josep Quintana

Visita al Sanatori guiada per Josep Quintana

  • Orientacions a les entitats per a l’adequació a la Llei de transparència.
  • Oferiment a les entitats sòcies de dues assegurances: de responsabilitat civil sobre les activitats i una altra per a les actuacions dels membres de Junta.
  • Inauguració i començament de la itinerància de l’exposició “Patrimoni oblidat. Memòria literària”.
  • Celebració a Manresa, del X congrés de la Coordinadora: “Recursos i territori. Perspectiva històrica i nous equilibris”.
  • Cooperació amb les universitats per a vincular alumnes en pràctiques de grau a projectes de centres d’estudis.
  • Aprovació d’altres i baixes de centres d’estudis adherits. En aquests moments, la Coordinadora té 124 entitats adherides.

El programa d’activitats va cloure amb una visita comentada per en Pep Quintana al Sanatori i un dinar de germanor al restaurant La Bonaigua.

Francesc Viso/CCEPC

Anuncis

NOVETATS  EN L’INVENTARI DE BENS MOBLES D’NTERÈS LOCAL

 

Al Centre d’Estudis no s’atura l’activitat i seguim incorporant  fitxes noves al Inventari de béns museables.

foto fitxa 0448-1 Carnet Centro Sanjustense.Fitxa nº 0436 : Pensaments de Joan Margarit.

Fitxa nº 0442 : Escultura Catalunya.

Fitxa nº 0443 : Grafit del carrer Bonavista.

Fitxa nº 0444 : Escultura Porta-Cadira.

Fitxa nº 0445 : Pensaments de Joan Margarit.(2)

Fitxa nº 0446 : Rellotge de sol de can Jordi Campreciós.

Fitxa nº 0447 : Pintura representant el Pecat Original (Adam i Eva).

Fitxa nº 0448 : Carnet del Centro Sanjustense.

Fitxa nº 0449 : Grafit feminista plaça Campreciós.

Una altra de les tasques que es duen a terme és la de l’actualització de les fitxes dels elements que ja estan inventeriats, recentment hem actualitzat la fitxa següent :

 

Fitxa  nº 0119 : Vas campaniforme de la sitja nº 3 de La Riba.

 

D’altra banda també s’ha actualitzat la fitxa nº 435, on l’autora de l’obra, Xita Camps, ens descriu la seva obra:

#tornaran?

#tornaran?

“Aquesta obra la he eleborat a partir de tres punts.

  • Una pregunta -¿tornaran?-,
  • Un espai – les escales de Can Ginestar-
  • Un sentiment -“Els hem ensenyat a volar i han volat-

Ho he volgut representar amb formes alades que volen i es recolzen amb un equilibri inestable. La situació de molts joves que han emigrat o que tenen feines precàries.

Us proposo que expresseu les vostres impressions a través de twitter amb el hastag #tornaran?

Com molts som en aquesta situació, compartir el que vivim ens farà sentir millor.

Penso que encara que molts jove que han marxat a l’estranger tenen feines dignes, no deixen de ser emigrants, amb tot lo que això comporta”

 

Destacar que moltes de les darreres fitxes, fan referència a elements efímers, ressenyar doncs, que l’obra a que fa referència la fitxa 443 ja ha desaparegut.

Podeu consultar les fitxes en paper a l’Arxiu Municipal  de Sant Juts Desvern així com al local del Centre d’Estudis Santjustencs  a la casa de Cultura can Ginestar.

Per a més informació consulteu la pàgina Web del CES al seu  MUSEU VIRTUAL ,

http://www.santjust.org/centredestudis/

 

75 ANYS DE CREU ROJA A SANT JUST DESVERN

Sala del Cinquantenari de l'Ateneu el 22 d'octubre

Sala del Cinquantenari de l’Ateneu el 22 d’octubre

Ahir, 22 d’octubre a la Sala del Cinquantenari de l’Ateneu va tenir lloc l’acte institucional amb motiu del 75è aniversari de la Creu Roja local.  El passat 15 d’octubre, al Centre d’Interpretació del Municipi s’obria la mostra “75 anys de Creu Roja a Sant Just Desvern”. És el resultat del treball fet tot l’any 2015 per un equip de la Creu Roja cercant continguts i imatges històriques sobre l’entitat. Hi podreu contemplar dos uniformes, instrumental mèdic, una rèplica de l’emblema de la façana i força imatges distribuïdes en 6 plafons, amb texts que fan entendre la història de la Creu Roja a Sant Just.

Al primer plafó s’explica com Henry Dunant fundà la institució el 1859 i que, 5 anys després, s’obria seu a Madrid. S’implantà a Catalunya el 1872. Durant la Guerra del 36 al 39, s’organitzà una brigada local de la Creu Roja que portaria malalts i ferits als hospitals de Barcelona, muntaria un petit hospital a la torre Campmany de la Rambla i actuaria arran del bombardeig aeri de l’octubre de 1938.  L’Assemblea Local no es constituí formalment fins al 1940 i el 1942 inaugurà un nou local al carrer Bonavista, 86.

Podem llegir, al segon plafó, que amb la postguerra tingué lloc la militarització de la Creu Roja, a conseqüència de la qual Sant Just quedà a la 5a companyia. Fou el Dr. Sànchez Llistosella qui feia consulta amb la seva infermera  al petit dispensari de Bonavista.  Veiem, al tercer plafó, com l’any 1962 els efectius locals van participar a les inundacions del Vallès i van ajudar durant la gran Nevada de Nadal. Diverses imatges mostren com, per cercar finançament, s’organitza la Festa de la Flor, que té lloc a la sala Sunset de Can Mèlich


20151023_114342
20151023_114356 20151023_114457_20

 

 

 

El 1971 el local de Creu Roja es traslladà a Carretera Reial cantonada carrer de l’Estalvi, ho podem llegir al 4t plafó, on veiem una imatge del 6 d’agost de 1973 on es veu la primera ambulància: un Simca 1200 adaptat. En aquells anys  la Creu Roja tenia signat un conveni amb el Ministeri de Defensa que permetia fer-hi el servei militar la mili i facilitava els efectius necessaris amb escreix. Al 1977 comencen a col·laborar amb la  Cursa de Karts de Coixinets.

La primera ambulànica de la Creu Roja a Sant Just

La primera ambulànica de la Creu Roja a Sant Just

El 1971, el local de la Creu Roja es traslladà a la cantonada de la Carretera Reial amb el carrer de l’Estalvi. Ho podem llegir al quart plafó, on veiem una imatge del 6 d’agost de 1973 en la qual es veu la primera ambulància: un Simca 1200 adaptat. En aquells anys,  la Creu Roja tenia signat un conveni amb el Ministeri de Defensa que permetia fer-hi el servei militar, la “mili”, i facilitava els efectius necessaris amb escreix. El 1977 comencen a col·laborar amb la  Cursa de Karts de Coixinets.

El 5è plafó reflecteix el creixement experimentat amb la recuperació dels ajuntaments democràtics, l’increment de l’autofinançament  amb l’inici del sorteig de l’or el 1980 i l’ampliació de la seu amb un annex on s’establiren els primers metges de la Seguretat Social. Veiem que, des d’inicis dels anys 90, hi ha la voluntat clara de reorientar la institució cap a l’acció social. Es comencen a instal·lar les primeres teleassistències i alarmes personals. El plafó finalitza explicant els motius del tancament de la seu de la carretera el gener de 1995.

El darrer plafó, el sisè, mostra la història de les dues darreres dècades, caracteritzada per l’impuls decidit en l’àmbit de l’acció i el benestar social. L’extensió del servei de teleassistència domiciliària fa que l’any 2005 la Generalitat decideixi obrir un concurs i la gestió del servei públic passa a mans dels ajuntaments. El 30 de juny de 2004 es van agrupar les assemblees de Creu Roja de Sant Just Desvern i d’Esplugues de Llobregat en una de sola. Des de 2008, es prioritzen programes i projectes de lluita contra la pobresa i l’exclusió social.  Durant tot aquest llarg període de temps, la Creu Roja ha continuat tenint com a objectiu millorar la qualitat de la vida de les persones, potenciar la igualtat, la solidaritat i la tolerància.

Podeu trobar més fotografies al Cercador d’Imatges de l’Arxiu

Jordi Amigó i Barbeta

Arxiu Municipal Sant Just Desvern

%d bloggers like this: