5. UN SANTJUSTENC AL CANADÀ

Arnau Cunties al Parc Natural del Mont Orford, al Quebec

Arnau Cunties al Parc Natural del Mont Orford, al Quebec

Em dic Arnau Cunties i Farràs, tinc 32 anys i fa gairebé dos anys vaig canviar el meu Sant Just de (quasi) tota la vida per Montreal (Canadà). Després dels estudis i d’una etapa treballant en comunicació a Barcelona, vaig decidir provar sort a l’altra banda de l’Atlàntic, el que abans s’anomenava “Fer les Amèriques”. Abans d’embarcar-me vaig fer recerca, vaig estar buscant països i ciutats amb interès i oportunitats, però que alhora suposessin un desafiament i un salt qualitatiu en lo personal i professional. I crec que amb Montreal l’haig encertat; una peculiar metròpoli de 3 milions d’habitants que té una vida cultural i comunitària fora dels estàndards americans; amb una interessant herència colonial europea i una diversitat social i política extraordinàries. La relativa laxitud de la legislació migratòria canadenca ha afavorit que Montreal (com Toronto i Vancouver, encara que en aquestes el cost de la vida sigui més elevat) hagi esdevingut amb els anys una veritable ciutat d’acollida, on prop de la meitat de la població ha nascut en un altre lloc; els accents, costums i formes de veure la vida dels montrealesos tenen mil orígens i es barregen sense parar. Crec que hi ha poques ciutats on intentar començar de nou, una tasca sempre difícil lluny dels “teus” i de la teva “zona de confort”, sigui tant  interessant i enriquidor.

FOTOGRAFIA: Aranu Cunties i Farràs

FOTOGRAFIA: Arnau Cunties i Farràs

Vaig decidir lligar aquest canvi d’escenari amb un canvi vital important, apostar per la fotografia com a forma de guanyar-me la vida. Després de fer un curs en una reconeguda escola de la ciutat, ara recorro la ciutat intentant plasmar-ne la vida en imatges, ja sigui en fotografies d’actes o a través del que ha esdevingut la meva passió: el fotoperiodisme. Però abans de cada “click”, hi ha molta feina fosca que els autònoms de qualsevol país i professió coneixen bé, buscar clients i projectes, construir relacions professionals, gestionar les teves finances, etc. I cal compaginar tota aquesta feina amb l’oci i la vida social que et permeti gaudir d’un entorn únic, ja sigui en pantalons curts o cobrint-me fins al nas amb un anorac de plomes d’ànec. Perquè cal tenir en compte que la vi

FOTOGRAFIA: Arnau Cunties i Farràs

FOTOGRAFIA: Arnau Cunties i Farràs

da a Montreal canvia de forma radical de l’estiu a l’hivern, un canvi que es pot comptar: dels 30 graus d’enganxosa xafogor, provocada per les aigües del riu Sant Llorenç (el principal canal de transport de la Història del Canadà) que rodegen l’illa, als -30 graus del fred, provocats pel fort vent que creua la gran plana quebequesa. Una situació extrema, que es fa especialment dura quan tinc la possibilitat de visitar Sant Just, on la neu i el gel només apareixen en les imatges nadalenques. Però no hi ha millor manera de recarregar les piles, abans de tornar a creuar l’Atlàntic, que gaudir d’una posta de sol amb una cervesa a la terrassa de Can Ginestar.

www.arnaucunties.com
https://twitter.com/arnaucunties
https://www.facebook.com/ArnauCPhotographe

4. UN SANTJUSTENC A MUNIC QUE RETORNA

David Galí, santjustenc a terres alemanyes

David Galí, santjustenc a terres alemanyes

“Servus! ” (Hola) santjustencs i santjustenques. Em dic David Galí i Gil, tinc 27 anys. He viscut  tota la meva vida a les Basses de Sant Pere de Sant Just Desvern. L´any 2010 em van concedir una beca Erasmus a Bremen (Alemanya). Vaig finalitzar el meu Grau en Turisme a l’Escola de Turisme i Hosteleria CETT (UB) un any més tard a Barcelona. Una vegada titulat, vaig buscar una  beca Leonardo Da Vinci i me la van adjudicar a Berlín a l’Hotel Melià que hi ha a la Friedrichstrasse. Una vegada acabada les meves pràctiques em van enviar a Munic (Baviera) al sud-est del país, va ser el meu primer contracte de feina. No coneixia a ningú.

Vaig volar el 8 de gener de 2012 a Munic  amb la companyia Spanair (que ja no existeix ) i vaig arribar amb molta neu i fred. Portava l´equipatge de mà i una maleta. L’hotel , on havia de treballar, estava a les afores i havia de prendre la S-Bahn (tren interurbà) per anar al centre, Marienplatz. Vaig començar la feina el dia següent i a buscar pis, doncs dormia a l’hotel.

En el camp laboral, treballar amb alemanys és dur. Són molt perfeccionistes i s´ha de fer les coses a la seva manera. Una vegada que assumeixes els seus costums, és fàcil fer amics per tota la vida. He treballat en uns quants hotels amb diferent tipus de clients. Algunes de les empreses també m´enviaven a fer cursets d´hoteleria a altres ciutats de parla alemanya com ara Hamburg, Berlín i Viena (Àustria).

Munic és una de les quatre ciutats  d´Alemanya on hi ha problemes a l´hora de buscar pis. Els lloguers són molt alts i vaig haver d´anar a un pis compartit. Va ser molt divertit.

També és una ciutat molt atractiva i dinàmica. Cada dos per tres hi ha festa de la Cervesa. La més coneguda és l´Oktoberfest. També hi ha la Starkbierfest, Frühlingsfest el Festival del Tolwood (a l´estiu i a l´hivern) i els mercats de Nadal, entre altres. A més a més, Munic té una història interessant i cada dia hi fan guies turístiques en castellà per la ciutat.

Llocs a destacar: Marienplatz, Karlsplatz, Sendliger Tor, Odeonsplatz, Isartor, Rosenheimer Platz, Jardí anglès, Residenz, Hofbrähaus, Deutsches Museum,Schloss Nymphenburg, Olimpia Park, Allianz Arena, Königsplatz i els museus de les Pinakotheken (els diumenges costen 1 Euro l´entrada)… i també recomano agafar el “Bayern-Ticket” per realitzar excursions per la regió (Augsburg, Nürnberg, Passau, Lindau, Bayreuth, Regensburg…) i inclou arribar a Salzburg i Kurfstein (Àustria).

Tertúlia catalana a Munic

Tertúlia catalana a Munic

Un dia vaig anar a l´Instituto Cervantes i vaig llegir en un fulletó que cada últim dijous de cada mes hi havia “La Tertúlia Catalana”. El dia 26 de gener va ser la meva primera vegada i hi vaig fer ràpidament contactes. Em van acollir molt bé. Al cap d´uns mesos em van fer organitzador de dites Tertúlies. Som persones que estimem la cultura catalana. Venim de diferents indrets tant de Catalunya com altres indrets dels Països Catalans així com d’Alemanya i altres països. Intercanviem opinions, aprenem noves coses sobre la cultura, la llengua i les tradicions. Fem activitats especials com ara el Sant Jordi, Concurs de panellets i el Caga tió; i també visites a museus  i excursions en català.

Durant la meva estada també es van crear la “Fiesta Española”, “el bar Palau “, “Els grallers” i “els balls de bastons” El Casal Català” i “L´ANC a Munic. He participat en molts actes i m´ho he passat molt bé.

En l´àmbit del futbol, he anat a l’Allianz Arena a veure partits del Barça contra el Bayern (amb uns resultats no tant favorables…, però a l´any 2015 vam passar a la final i vam guanyar la Champions). Tanmateix vam celebrar les victòries de l´Eurocopa i el Mundial de la selecció espanyola i els Barça-Madrids i altres competicions.

REpresentants santjustencs a Munic

Representants santjustencs a Munic

Cal destacar que vaig coincidir amb altres santjustencs, en Gerard i l´Anna Pàmies.

Finalment, després d´uns quants anys allà i amb l’experiència positiva que em porto com a creixement personal i estant sol sense la família amb la que em comunicava via Whatsapp, Line i Skype i viatges,  vaig decidir tornar a Sant Just, perquè sabia que no em quedaria allà. Mai m’arrepentiré d’haver fet aquesta aventura.

David Galí i Gil

3. UN SANTJUSTENC A RIO DE JANEIRO

 

Edgar Costa

Edgar Costa

Em dic Edgar Costa, tinc 37 anys i un bon dia vaig deixar Sant Just per anar al Carnaval de Rio de Janeiro. No vaig arribar a agafar mai el vol de tornada i de cop em vaig adonar que vivia al Brasil sense haber-ho planejat. Coincidia la meva aventura amb un moment molt emocionant per ser periodista al gegant sudamericà i no m´ho vaig pensar dues vegades. Després de molts anys a la ràdio ( Ràdio Desvern esclar ) i una etapa com a regidor a l Ajuntament, vaig comencar a viatjar pel mon fent un programa de viatges fins que una d´aquestes escapades es va convertir en una nova vida. Em vaig fins i tot comprar una caseta en una favela davant del mar. Mentrestant la meva familia buidava el meu estudi del Walden i totes les meves coses quedaven apilades en caixes. Sense haber-ho pensat gaire, em convertia en corresponsal de la tele Russa al Brasil i em dedico des d´aleshores a seguir la actualitat del país enviant tot típus d´històries: un bon dia puc estar enmig d´una manifestació contra el govern i dies després a Brasilia cobrint la visita del Putin al palau de Planalto. Un dia acompanyant la policia militar en una ocupació d´una favela entre trets i cocktels molotov i poc després a la pasarela de la setmana de la moda de Sao Paulo mentre la Gisele Bundchen llença petonets a l´aire.

Els que vivim fora, estiguem on sigui, crec que passem una imatge molt mes idílica de la realitat. Imagino que els meus amics de Sant Just que em segueixen al facebook i em veuen 360 dies l´any en xancletes bebent aigua de coco a Ipanema, no imaginen com pot arribar a ser difícil agafar un autobús per anar al centre de la ciutat, o com n´arribes a estar de tip de menjar feijoada. Es quan tornes a casa per nadal, per exemple, i passeges per Sant Just amb la boca oberta, recordant coses que ara valores per la distància, que te n´adones de com t´estimes casa teva. La vida va molt de pressa. Jo amb un obrir i tancar d´ulls porto 4 anys instalat a l´altra banda de l´oceà, molt a prop gràcies al whatsapp o l´skype, per ben lluny quan t´entra el que en portugués diuen saudade. No hi ha res com retrobar les cares conegudes, carregar les bateries per tornar fins ves a saber quan, a un món, que en el meu cas he construit de forma improvitzada, pero que m´ha ofert la oportnitat d´apendre moltíssimes coses. De ser capaç de conseguir fites professionals que segurament no  m´hi hagués ni apropat perque quan ets fora t´espaviles d´una altra manera. Per exemple no crec que des de Sant Just hagués estat corresponsal de Telecinco cobrint noticies en directe, acompanyat  la copa del mon pel New York Times o pogut ser al costat del Papa fent cròniques per al diari el mundo.

%d bloggers like this: