80 ANYS DE LA LLEVA DEL BIBERÓ

El passat 26 d’abril l’Arxiu Municipal va instal·lar al Centre d’Interpretació del Municipi a Can Ginestar una mostra que vol ser un acte de memòria envers els 20 nois que ara fa 80 anys, el 26 d’abril de 1938, van ser mobilitzats pel govern republicà  gairebé dos anys després de l’alçament militar del 18 de juliol que deriva en una llarga (1936-39) i cruent guerra a tota Espanya. Aquests nois per la seva edat es van conèixer com a Lleva del biberó.

A principis de l’any 1938 la situació militar semblava condemnar irremeiablement el destí de la República. El 22 de febrer havia sigut cridada la lleva de 1940, nois nascuts l’any 1919 que tenien entre 18 i 19 anys. A l’abril es va trencar el front d’Aragó i les tropes del general Franco van arribar al Mediterrani per Vinaròs partint en dos el territori republicà. El marge dret dels rius Noguera Pallaresa, Segre i Ebre, amb les ciutat de Tremp, Lleida i Gandesa entre d’altres, van quedar en mans dels revoltats contra el govern. Tot seguit Franco va abolir l’Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovat el 1932.

La voluntat de resistència i la necessitat de donar un cop d’efecte a l’estranger va dur a les autoritats republicanes a cridar lleves d’homes que, o bé eren majors de trenta anys, i que ja havien fet el servei militar, o nois que encara eren massa joves. El 12 d’abril Negrín va ordenar cridar la lleva del 41. Només a Catalunya va mobilitzar entre 25.000 i 27.500 joves nascuts el 1920, que tenien entre 17 i 18 anys. Ràpidament van ser coneguts com “la lleva del biberó” i una de les explicacions donades va ser que hauria partit del comentari de la dirigent de la CNT Frederica Montseny: «Disset anys…? Però si encara es prendrien el biberó». Testimonis de biberons expliquen que en ser prop de l’estació del Nord a Barcelona, alguns reclutes van entrar a una farmàcia i van comprar uns biberons que es van penjar al coll, acció imitada per altres companys, i segons aquests testimonis aquesta seria la raó del nom.

 

A Sant Just Desvern, llavors Just Desvern, el 26 d’abril l’alcalde Alfred Aris signava la notificació als nois que feien 18 anys aquell mateix any que tenien l’obligació de presentar-se el dia 28 al Centre de Reclutament i Instrucció Militar 16, situat al final de la Rambla de Barcelona, davant del monument a Colom. A l’exposició hi trobareu l’estadística dels que hi van morir, els actes de record a aquest tema que s’han fet els darrers anys, i també les imatges de les noies que havien nascut al 1920 i que van quedar a la rereguarda patint por, gana i neguit.

A banda de l’exposició el Servei d’Arxiu, un proposa una activitat complementària el proper 19 de juny a les 19:30 una SORTIDA AL TEATRE GREC DE BARCELONA per veure IN MEMORIAM, una obra que fa un record als joves que essent nens van haver d’anar a la Guerra. Un autocar sortirà del Parador i ens portarà directament al teatre. Des de l’Arxiu Municipal s’ha fet una reserva de grup per les entrades, aquestes les podeu comprar presencialment a Can Ginestar o bé en el següent enllaç:

https://ccjoanmaragall.miram.cloud/MiramModular/buscador/buscador.jsp?g=1&c=9901&a=39  El preu (30€) inclou l’entrada del teatre més el desplaçament amb Autocar.

Les entrades són limitades, no us en quedeu sense!

Anuncis

AVUI FA UNA SETMANA QUE SANT JUST VA ENTRAR A FORMAR PART DE LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT DE LA RECE

Els regidors sanjustencs fent la presentació de les conclusions a Rivas Vaciamadrid

Els regidors sanjustencs fent la presentació de les conclusions a Rivas Vaciamadrid

El 14 de gener, el regidor de cultura i patrimoni, Sergi Seguí i el regidor d’educació, Just Fosalva, van presentar les conclusions de la xarxa “La Memoria de la Ciudades” a Rivas-Vaciamadrid, ciutat coordinadora del període 2014-2015 de la RECE, i membre de la xarxa liderada per Sant Just.

La xarxa “Memoria de las Ciudades”, liderada per Sant Just, hi han participat les ciutats de Sant Feliu del Llobregat, Granollers, Orihuela, Ibi, Zaragoza, Rivas Vaciamadrid, Màlaga, Barakaldo, Alcalá de Guadaíra i Santiago de Compostela, han posat en valor la memòria històrica i el patrimoni immaterial, en el període d’aquesta xarxa 2014-2015. Durant aquest període la RECE va celebrar dues trobades, la primera al nostre municipi els dies 5 i 6 de juny de 2014, i la segona trobada va tenir lloc a Màlaga entre el 9 i 10 d’abril de 2015. L’objectiu de tot plegat era reflexionar sobre polítiques de memòria i gestió del patrimoni històric, desenvolupar una metodologia de treball, dinamitzar un grup de treball i desenvolupar una guia per la gestió d’aquests tipus de projectes. D’entre les conclusions d’aquest projecte s’extreu que no hi ha una única  Interpretació d’un lloc i del seu passat, que existeix una falta de programes o accions integrals per la gestió del patrimoni i finalment que es necessari compartir amb els experts el treball i la metodologia a desenvolupar en els projectes. S’ha demostrat  la falta de temps material, en aquests 2 anys, per desenvolupar la totalitat dels projectes de la xarxa temàtica, motiu pel qual, hi ha la necessitat de continuar treballant la relació intrínseca que es crea entre la memòria i l’educació.

INCENDIS

incendi església, juliol 1936

incendi església, juliol 1936

Al llarg de la nostra història local i dins del terme municipal n’hem patit diversos. Però només fins el proper divendres 24 de juliol podeu veure INCENDIS l’obra de teatre de Wajdi Mouawad protagonitzada per l’actriu santjustenca Clara Segura i l’actor Julio Manrique. La trama ens apropa a la guerra del Líban i a la cerca de la identitat a través de les diverses generacions de la família http://www.teatrebarcelona.com/espectacle/incendis.

Tal dia com avui, un altre “incendi” provocat dins d’un clima revolucionari extrem -arran del pronunciament militar del 18 de juliol- cremà l’església parroquial deixant en runes el temple i la rectoria. A les imatges que us presentem procedents de l’Arxiu Parroquial i publicades per mossèn Antonino al seu llibre de 1947 podeu veure l’estat en el que va quedar l’edifici.
Als anys noranta un altre incendi cremava al cim de Sant Pere Màrtir, i fa pocs anys un altre incendi cremà una zona propera a l’autopista i al polígon industrial. Tingueu però la seguretat que el del 21 de juliol de 1936 serà pel seu valor simbòlic el que perviurà en la nostra memòria històrica col·lectiva. Reproduïm a continuació el testimoni de la nostra veïna Teresa Farràs Amigó que va ser testimoni d’aquells fets quan tenia 11 anys:

La vigília de cremar‐la, que va ser el 21 de juliol, nosaltres des de Cal Sacrista que era sobre el presbiteri, que hi ha el colomet a baix, miràvem l’església de Sant Feliu com cremava i deien:
≪Demà vindran aquí, demà vindran aquí.≫

I així va ser. Podeu continuar llegint el testimoni de la Teresa a la Miscel·lània d’Estudis Santjustencs núm. XIX.

Després la van cremar els d’aquí Sant Just, d’això pots estar‐ne segur,
[…] Va quedar la sagristia ensorrada, la rectoria tota ensorrada, però tota, i l’església tota cremada, no hi havia res…
Jordi Amigó i Barbeta
Arxiver Municipal
Sant Just Desvern

%d bloggers like this: