AVUI FA UNA SETMANA QUE SANT JUST VA ENTRAR A FORMAR PART DE LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT DE LA RECE

Els regidors sanjustencs fent la presentació de les conclusions a Rivas Vaciamadrid

Els regidors sanjustencs fent la presentació de les conclusions a Rivas Vaciamadrid

El 14 de gener, el regidor de cultura i patrimoni, Sergi Seguí i el regidor d’educació, Just Fosalva, van presentar les conclusions de la xarxa “La Memoria de la Ciudades” a Rivas-Vaciamadrid, ciutat coordinadora del període 2014-2015 de la RECE, i membre de la xarxa liderada per Sant Just.

La xarxa “Memoria de las Ciudades”, liderada per Sant Just, hi han participat les ciutats de Sant Feliu del Llobregat, Granollers, Orihuela, Ibi, Zaragoza, Rivas Vaciamadrid, Màlaga, Barakaldo, Alcalá de Guadaíra i Santiago de Compostela, han posat en valor la memòria històrica i el patrimoni immaterial, en el període d’aquesta xarxa 2014-2015. Durant aquest període la RECE va celebrar dues trobades, la primera al nostre municipi els dies 5 i 6 de juny de 2014, i la segona trobada va tenir lloc a Màlaga entre el 9 i 10 d’abril de 2015. L’objectiu de tot plegat era reflexionar sobre polítiques de memòria i gestió del patrimoni històric, desenvolupar una metodologia de treball, dinamitzar un grup de treball i desenvolupar una guia per la gestió d’aquests tipus de projectes. D’entre les conclusions d’aquest projecte s’extreu que no hi ha una única  Interpretació d’un lloc i del seu passat, que existeix una falta de programes o accions integrals per la gestió del patrimoni i finalment que es necessari compartir amb els experts el treball i la metodologia a desenvolupar en els projectes. S’ha demostrat  la falta de temps material, en aquests 2 anys, per desenvolupar la totalitat dels projectes de la xarxa temàtica, motiu pel qual, hi ha la necessitat de continuar treballant la relació intrínseca que es crea entre la memòria i l’educació.

Anuncis

INCENDIS

incendi església, juliol 1936

incendi església, juliol 1936

Al llarg de la nostra història local i dins del terme municipal n’hem patit diversos. Però només fins el proper divendres 24 de juliol podeu veure INCENDIS l’obra de teatre de Wajdi Mouawad protagonitzada per l’actriu santjustenca Clara Segura i l’actor Julio Manrique. La trama ens apropa a la guerra del Líban i a la cerca de la identitat a través de les diverses generacions de la família http://www.teatrebarcelona.com/espectacle/incendis.

Tal dia com avui, un altre “incendi” provocat dins d’un clima revolucionari extrem -arran del pronunciament militar del 18 de juliol- cremà l’església parroquial deixant en runes el temple i la rectoria. A les imatges que us presentem procedents de l’Arxiu Parroquial i publicades per mossèn Antonino al seu llibre de 1947 podeu veure l’estat en el que va quedar l’edifici.
Als anys noranta un altre incendi cremava al cim de Sant Pere Màrtir, i fa pocs anys un altre incendi cremà una zona propera a l’autopista i al polígon industrial. Tingueu però la seguretat que el del 21 de juliol de 1936 serà pel seu valor simbòlic el que perviurà en la nostra memòria històrica col·lectiva. Reproduïm a continuació el testimoni de la nostra veïna Teresa Farràs Amigó que va ser testimoni d’aquells fets quan tenia 11 anys:

La vigília de cremar‐la, que va ser el 21 de juliol, nosaltres des de Cal Sacrista que era sobre el presbiteri, que hi ha el colomet a baix, miràvem l’església de Sant Feliu com cremava i deien:
≪Demà vindran aquí, demà vindran aquí.≫

I així va ser. Podeu continuar llegint el testimoni de la Teresa a la Miscel·lània d’Estudis Santjustencs núm. XIX.

Després la van cremar els d’aquí Sant Just, d’això pots estar‐ne segur,
[…] Va quedar la sagristia ensorrada, la rectoria tota ensorrada, però tota, i l’església tota cremada, no hi havia res…
Jordi Amigó i Barbeta
Arxiver Municipal
Sant Just Desvern

QUESTIONAR LA MEMÒRIA

Oblit amb aixovar es l’obra que Carme Malaret  presenta a Can Ginestar de Sant Just Desvern  en el marc de l’exposició IN-VEÍ.
La seva ubicació a les dependències de l’arxiu fa que la proposta de Malaret s’integri en l’espai físic  facilitant la compressió de la idea.

És una instal.lació que reflexiona sobre el paper anònim de moltes generacions de dones.
Profesión: ” Sus labores” era la descripció de la feina de les dones de la posguerra que preparant l’aixovar també es preparaven per viure a través dels altres.
El tractament formal del material,posant en el mateix pla llençols , estovalles i tovallons de roba amb altres de fang provoca una mirada de perplexitat i a la vegada d’absoluta fragilitat.

També hi trobem amagades entre plecs, llibretes de fang que amb tractaments diferents  donen més realisme a l’element objectual.

Llibretes on de manera recurrent estan apuntades les accions més quotidianes: rentar, cuinar, netejar….amb altres molt més subtils com educar, cuidar, estimar…..

En un altre plantejament formal l’obra també reflexiona sobre el paper de l’arxiu en la  conservació de la memòria.

Marcs que preserven un paisatge humà femení que en la majoria de casos no hi ha documentació.

En altres la informació es troba amagada darrera del nom familiar.

La depuració de la idea acaba amb una imatge on s’apilen fragments d’aquestes històries anònimes.
Metàfora d’aquell apilar plats.

Pilar que trontolla quan la dona té dret a vot i el seu paper en la societat adquireix protagonisme.
La disposició dels plats ja no és manté estàtica sinó que es dinamitza.
El diàleg de l’obra amb l’espai físic com és l’arxiu, amb un terra hidràulic de punt de creu, es complementa amb la miscel·lania que aquest més de març s’ha publicat: Història de 50 dones de la segona mitat del segle XX.

50 històries que han construït els fonaments del segle XXI.

Carme Malaret i Julià

%d bloggers like this: