LA HISTÒRIA DE LA FONT DE LA BONAIGUA

EXPOSICIÓ: LA HISTÒRIA DE LA FONT DE LA BONAIGUA

Del 16 de desembre de 2019 al 31 de gener de 2020 a CIM de Can Ginestar

Grup de 16 nois d’excursió a la font molt pocs anys després d’inaugurar-se, encara veiem tots els graons i les torretes de flors a la part del darrera. Original de Montserrat Rajadell Puiggrós

L’Arxiu Municipal s’acomiada d’aquest 2019 amb una mostra d’imatges històriques de la Font de la Bonaigua realitzada arran de la redescoberta de la font el juliol passat per comprovar el seu estat de conservació després de ser colgada definitivament al 1978 arran de la construcció de l’Institut de Batxillerat.

Hi podreu veure la part del mosaic que va ser localitzat arran de les excavacions dirigides per l’arqueòleg Isidre Pastor que correspon a la darrera filada de rajoles on diu FONT DE LA BONA AIGUA. El 90 % del plafó ceràmic va ser arrasat durant la construcció i anivellament del terreny per poder edificar l’actual centre educatiu.  Per sort va quedar aquesta filera, que amb el treball de la restauradora Montse Agüero va poder ser retirada del seu emplaçament original abans de tornar a reposar les terres. Es tracta de sis rajoles senceres de 12 x 12 i quatre rajoles fragmentades on s’hi veu el peu de la dona d’aigua que apareixia en el mosaic.

 

L’exposició reuneix 13 fotografies que van de l’any 1933 fins a principis dels anys 70 on podreu veure l’evolució que va tenir la font i l’espai. Construïda a tocar de la riera de Sant Just i elevada del nivell del curs fluvial per uns graons, va aplegar multitud de grups de nois i noies que hi cercaven un espai tranquil per passar una tarda, fer-hi un berenar o finalitzar una excursió per la vall.

Mona de pasqua de xocolata realitzada al Forn Milà el 1953-4 que reprodueix la Font de la Bonaigua on veiem al nen Manel Ripoll. Original de MR.

Als anys cinquanta a la part superior s’hi va construir un Merendero  que aniria guanyant espai i es convertiria en un punt d’atracció, diverses imatges de veïns com Àngel Jiménez, Pere Brull, Montserrat Rajadell, família Cartró… ens mostren aquesta evolutiva.

Hi podreu veure també un plafó on s’explica l’excavació arqueològica que va permetre al juliol-agost la seva documentació planimètrica amb l’ajut d’un dron, comprovar quin era el grau de conservació, a quina profunditat estava situada i en terrenys de qui. Amb les dades extretes en aquesta excavació, les imatges aplegades i el projecte original l’Ajuntament ha realitzat l’encàrrec a un estudi d’arquitectura per tal que realitzin un projecte que possibiliti tornar a reproduir la font a l’indret més adequat dins d’aquest entorn.

Que tingueu tots Bones Festes de Nadal i un feliç 2020

EXPOSICIÓ AL CIM: 80 ANYS QUE ES TANCAVA EL REFUGI I JUST DESVERN

El 25 de gener del 1939, les tropes de l’exèrcit franquista inicien la ocupació de Just Desvern a quarts de cinc de la tarda, i arribarien al cim de Sant Pere Màrtir a quarts de vuit.

80 anys després recordem al CIM (Centre d’Interpertació del Municipi) aquelles dates, amb la memòria de diversos testimonis que ens recorden les vivències dels darrers dies de Guerra.

Abans, i per la por dels bombardejos soferts per poblacions veïnes, es van constituir  la Junta Local de Defensa Passiva per promoure la construcció de refugis. La Col·lectivitat del Ram de l’Edificació. Paletes i Manobres, previ encàrrec l’Ajuntament de Just Desvern excavarà un refugi durant l’any 1938 entre el Grup Escolar Municipal i el carrer de l’Ateneu. Les obres van comptar amb el suport del veïnat mobilitzat per fortificacions.

 

En aquesta mostra trobareu un recull dels testimonis de veïns i veïnes que a partir de la nit del 24 al 25, quan van escoltar l’explosió del pont del Carrilet a Vilaboi (Sant Boi), ja es van anar a refugiar a diversos refugis del poble.  L’endemà, el 25 de gener, van patir el bombardeig d’artilleria, què precedí l’avanç de les tropes d’infanteria revoltades i concretament de les unitats de la 13 División del Cuerpo de Ejercito Marroquí. Sembla que un ban de l’Ajuntament, pregonat durant el matí del dimecres 25, hauria recomanat al veïnat anar al refugi per protegir-lo de les granades d’artilleria que disparaven els nacionals des de la riba dreta del riu Llobregat.

Trobareu tres grups de testimonis, tots ells vinculats a bombardejos soferts a Sant Just. Un primer grup inclou els que van presenciar el bombardeig de l’aviació italiana la nit del 8 al 9 d’octubre: Teresa Pi, Francesc Estadella, Bartomeu Fontanals i Catalina Sánchez. . El segon grup inclou aquelles persones que la nit del 24 i durant tot el dimecres 25 de gener del 1939, les hores prèvies a l’entrada dels nacionals, van passar per l’interior del Refugi. Es el cas de Lluïsa Vidal, Vicenç Riera, Rafel Malaret, Rosa Piquet i Teresa Ibañez. A municipis veïns la por feia fer el mateix i veiem com la poetessa i escriptora Joana Raspall també optà per passar la nit al refugi de Roses de Llobregat. Per acabar també trobareu el testimoni del tercrer grup, que no va optar per anar al Refugi però que tenen un record inesborrable del dia que per ells finalitzà la cruesa de la guerra: Pilar Farigola, Pere Brull, Mercè Petit i Pere Urpinell,

 

Fins el 28 de febrer podeu visita l’exposició de dilluns a divendres de 9.45 a 13.30 h i de 14.45 a 21h. Dissabtes de 9.45 a 13.30 i de 18 a 20h. Diumenges de 12 a 14 h.

IN MEMORIAM, SENTIT HOMENATGE A LA LLEVA DEL BIBERÓ

El passat mes de maig el Centre d’Interpretació del Municipi (CIM) va acollir una exposició en record dels “80 anys de la Lleva del Biberó”.

El Servei d’Arxiu va proposar una activitat complementària a l’exposició i dimarts 19 de juny un grup de 6 persones van atansar-se al Teatre Lliure de Montjuïc, per veure l’obra dirigida i creada per Lluís Pascual,  “In Memoriam” una obra documental de la lleva del Biberó.

El dramaturg reusenc dirigeix als actors de la Kompanyia Lliure, que acompanyats de 4 músics i un cantant, es van posant en la pell dels joves que el 1938, tot just amb 17 anys van haver d’anar al Front i viure una de les batalles més cruentes de la Guerra Civil Espanyola.

Aquest fet va marcar la vida de tots ells, molts no van sobreviure a la Batalla de l’Ebre, d’altres no van poder superar les ferides físiques i psicològiques del que van veure, i els que van sobreviure els ha costat molt d’explicar que va passar allà.

115 dies d’una batalla que va deixar milers de morts, on es van cridar 30.000 nois de d’entre 17 i 18 anys, molts d’ells mai van tornar a casa, molts d’ells continuen desapareguts.

Obra, d’una

hora i mitja aproximadament, molt recomanable, no us la deixeu perdre, fins el 29 de juny teniu la possibilitat de veure-la, o repetir.

 

 

 

 

 

 

 

 

Mil gràcies a qui ens vau voler acompanyar aquest vespre de teatre!

%d bloggers like this: