30 ANYS DE L’AGRUPACIÓ SARDANISTA

Plafons que van formar part de l'exposició d'imatges feta al CIM d'aquests 30 anys d'història de l'Agrupació

Plafons que van formar part de l’exposició d’imatges feta al CIM d’aquests 30 anys d’història de l’Agrupació

Darrerament s’ha parlat bastant sobre la dissolució de l’Agrupació Sardanista Sant Just, coincidint amb el seu trentè aniversari. La coincidència no té cap importància, ja que els responsables de la Entitat hem volgut que fos així, per poder tancar el cicle en un aniversari que fos “rodó”.

De fet feia temps treballavem per salvar la criatura que, amb tanta il·lusió, dedicació i treball vam infantar, i posteriorment cuidar perquè tingués tan bona salut com fos possible i no se’ns morís al cap de poc temps de néixer.

El que no voliem, ara ja ha passat, però quines han estat les causes d’aquest daltabaix? Quins els motius que ens han empès en aquest suïcidi? Perquè no hem lluitat més per salvar l’Agrupació? A totes aquestes preguntes podem donar resposta, inclusiu si voleu parlar-ne a bastament, però no és la meva intenció de fer-ho en aquesta ocasió degut a l’espai limitat que aconsella aquesta secció i, per tant, tan sols esbossar unes pinzellades sense entrar en massa detalls per, finalment, fer unes curtes consideracions sobre aquesta actual problemàtica que està afectant moltes associacions de tota mena, i de tot arreu, ja que les causes son força comunes per a la seva majoria.

La nostra entitat desapareix bàsicament per quatre motius,

Desgast i cansament de les persones, sempre les mateixes, que des de fa trenta anys hem treballat sense descans, gestionant el seu funcionament.

Manca de relleu generacional, tot i que s’ha intentat i també posat els mitjans per a que això es produís. Hem estat molts anys lluitant, sense éxit, per aconseguir-ho.

Força dificultat per generar o bé obtenir recursos econòmics suficients que garantissin un funcionament mínimament digne.

dsc_0919Excés de burocràcia que, en una societat actual que pateix un excès de lleis, reglaments, protocols i normes de tota mena, obliga les entitats a fer massa gestions i paperassa per part de totes les administracions públiques. Assistència a reunions de tota mena, comunicats, sol·licituds, autoritzacions, justificacions, tràmits innecessaris, certificat de penals si es treballa amb menors, són algunes de les obligacions que actualment ofeguen la gestió de les entitats.

Hem constatat que, per causa d’aquesta problemàtica que acabem d’esmentar, no solament a Sant Just sinò a tot arreu, el degoteig d’entitats que van cessant les seves activitats, s’ha convertit en una sagnia que, de mica en mica, va empobrint molt especialment la cultura, però que també afecta altres àmbits de la societat.

En el cas de l’Agrupació, la gestió ha estat absolutament voluntarista. Enguany es tendeix cada cop més a la desaparició del voluntarisme, dirigint-nos cap a una professionalització remunerada en la gestió de les entitats. Les generacions més joves encaren el seu voluntarisme cap a d’altres tipus d’activitats que els atrauen més, i gestionen les seves actuacions d’una altra forma diferent a la que estem acostumats a veure.

La societat es transforma, evoluciona, i per això calen per a les persones que hagin de gestionar entitats, noves idees, eines i models basades en paràmetres d’actuació diferents, amb visions noves i enfocaments de la gestió associativa, encarats cap a la nova realitat que es va establint de mica en mica.

Una trista realitat constatable és que cada cop més la gent fuig dels compromisos, volen gaudir d’unes activitats organitzades, però no volen ser ells qui treballin per a organitzar-les. “Jo? Perquè m’he de complicar la vida fent això?… que ho faci un altre!!” Terriblement trist, però és així.

LLUIS TARRÉS

Fotògraf: LLUIS TARRÉS

Pel que fa al nostre poble, desitgem que la sardana tingui per part de tots el millor tractament possible i tothom doni recolzament a qualsevol iniciativa que serveixi per a donar-li continuïtat, vingui d’allà on vingui. Res em faria més feliç. Fem-ho així pel bé de la nostra cultura popular i les tradicions del país.

Antoni Fuentes i Núñez. Membre de l’Agrupació Sardanista Sant Just

JAN JULIVERT I SANT JUST DESVERN

Cercant els documents que il·lustraven l’article anterior, vam trobar entre la correspondència de l’Ajuntament de Sant Just Desvern de l’any 1936, una oferta dels “Xiquets del Vendrell” per actuar a la nostra població per Festa Major. Aquest descobriment es va fer arribar a Josep Maria Cortès, casteller i veí de Sant Just, és ell qui ens escriu aquest article:

Document signat per "Jan" Julivert adreçat a Sant Just Desvern

Document signat per “Jan” Julivert adreçat a Sant Just Desvern

Aquesta carta enviada per Jan Julivert a l’Alcalde de Sant Just, és una molt bona troballa.
Personalment, dedueixo a partir d’aquest escrit vàries coses, algunes són constatacions de fets coneguts. Fa 80 anys de l’inici de la Guerra Civil amb el cop d’estat que ens va conduir a la guerra i a la dictadura. Les colles castelleres no eren entitats aïllades del moment que es vivia a la Península.
Concretament, el signant de la carta, en Joan (Jan) Julivert va destacar com a republicà. Però, sobretot, va destacar per ser el Cap de Colla que va reinventar els folres, ja que va fer els folres del primer pilar de set i dos de vuit del segle XX. Actualment totes les colles estem fent els folres a partir de la seva proposta. Aquesta carta la signa com a responsable (feia un any que ho era) dels Xiquets d’El Vendrell que actualment són els Nens del Vendrell. En Jan Julivert és un dels personatges mítics del món dels castells, tant per les innovacions com pels èxits cstellers que va aconseguir.
– La primera deducció que faig és sobre el funcionament de les colles. No és tan diferent de l’actualitat, ja que es fa un esforç per aconseguir actuacions. En aquest cas, el responsable de la colla, personalment, s’encarrega de fer les cartes al Ajuntaments per oferir la seva colla.
– També em crida l’atenció que digui “…siguent ja costúm incloure entre el nombre de festes, la colla de Castellers,…”. Tot i que pot ser una carta genèrica que enviava a totes les poblacions, indica que era habitual fer castells a Sant Just Desvern per la festa major. Actualment es fan castells per les Festes de Tardor, i altres actuacions que poden organitzar els Castellers d’Esplugues, però no es

Imatge d'una barricada de la Guerra Civil, i al fons cartell de l'Olimpiada Popular amb una imatge de castells

Imatge d’una barricada de la Guerra Civil, i al fons cartell de l’Olimpiada Popular amb una imatge de castells

fan castells per la Festa Major.
– Per últim, m’alegro que ho enviés a Sant Just en aquesta època. Aquesta carta s’envia 17 dies abans del

l’Olimpiada Popular que s’havia de fer a Barcelona, de caràcter antifeixista i alternativa al Jocs Olímpics de Berlín. La Colla d’ El Vendrell, entre d’altres, com la Nova de Valls (actual Colla Joves), havia d’anar-hi. Finalment, només la Nova de Valls va fer el desplaçament, tot i les noticies del cop d’estat, però en arribar a la carretera de Sants, van sentir explosions i se’n van entornar. Puc deduir que el Jan Julivert, tenint la intenció de participar a la olimpíada que havia de ser del 19 al 26 de juliol, deuria buscar poblacions antifeixistes al voltant de Barcelona o de camí a El Vendrell, per allargar l’estada i fer-hi actuacions per aconseguir ingressos extres. Per desgràcia, ja no es van poder realitzar aquestes actuacions…

Josep Maria Cortès i Artigas

500 “L’AUDICIÓ”

Antoni Fuentes al platí de Ràdio Desvern

Antoni Fuentes al plató de Ràdio Desvern

El dia 17 de setembre de l’any 2002, per mitjà de Ràdio Desvern, sortia a les ones el primer programa de l’Audició, un espai radiofònic dedicat a la sardana i el seu món i ara,  gairebé catorze anys després, la nostra emissora local ha emès la edició número cinc-cents.

Aquest espai radiofònic d’una hora de durada i especialitzat en la nostra dansa tradicional més popular, va néixer amb una clara vocació musical i ja, de bon començament es va orientar i estructurar en aquest sentit.

La sardana és una gran desconeguda per a la majoria de la gent i, encara que si els ho demanèssim tothom podria dir-nos sense gaire dificultat el títol de vuit o deu sardanes, les seves respostes serien força semblants. La santa espina, Maria de les trenes, Llevantina, El cavaller enamorat, l’Empordà o Juny, per posar alguns exemples, són composicions molt apreciades de tothom, però el que la majoria de persones desconeix és que són tan sols la punta d’un gran iceberg. Les bases de dades més ben documentades recullen informació de prop de trenta-mil sardanes diferents. Això vol dir que milers de compositors han escrit prop de trenta-mil obres musicals diferents, escrites amb una gran varietat d’estils, ritmes i motius en què inspirar-se. Hi ha sardanes alegres, festives, melangioses, tristoies, èpiques, escrites amb molt de lirisme o amb vocació simfònica… tot el que es vulgui! És un gènere que han conreat autors de tanta valua com Casals, Toldrà, Montsalvatge, Lamotte de Grignon, Ros Marbà o Brotons i també molts d’altres músics, populars o gairebé desconeguts.

Divulgar aquest patrimoni cultural tan ric i variat de casa nostra, ha estat l’objectiu principal de l’Audició des del seu inici i crec,  pels  controls d’audiència de diverses persones que escolten el programa a Sant Just, com a d’altres poblacions del Baix Llobregat sud, que ho hem aconseguit.S101_AEG_C416070609450_0001

Per preparar els programes tenim la sort de disposar d’un fons musical de més de dues-mil sis-centes sardanes i de tres-centes obres de música interpretada per la cobla, ballets d’esbart o escrita per aquest particular conjunt instrumental, que ens ofereixen un ventall molt ample de possibilitats. Fins ara hem pogut  fer moltes Audicions amb música variada o bé monogràfics dedicats a temas força diversos.

L’altre ingredient important per elaborar l’espai es una feina acurada en la tria dels seus continguts i presentació, per a fer-los atractius i amables a les persones que els puguin escoltar. Cada nova edició de l’Audició incorpora també una curta noticia o entrevista sobre el món de la sardana, una peça de música de concert i un altra dansa d’esbart amb la finalitat de fer-lo una mica més variat. El programa, si no s’escolta quan s’emet, també es pot sentir per mitjà d’Internet en el podcast de l’emissora i, fins i tot descarregar-lo.

És per tot això que l’equip del programa mostrem la nostra satisfacció per haver arribat en aquesta fita important i volem seguir treballant per fer divulgació sardanista durant molt de temps.

Antoni Fuentes

(Esciptor de diversos articles de la Miscel·lània, col·laborador del projecte Dones, donador de documentació i usuari de l’Arxiu)

%d bloggers like this: