“CONVERSES DE CAN GINESTAR” PRESENTAT PER SANT JORDI

L’any 2015 Teresa Farro i Lola Castañ, el Món Il·lustrat, van estrenar uns cicles de converses amb veïns i veïnes residents al municipi que van durar tres anys.

L’Arxiu Municipal va donar suport a la iniciativa des d’un bon inici i totes les converses que s’anaven fent es compartien al bloc de cultura.

La ciutadania va oferir una gran acollida al projecte del Món Il·lustrat i va omplir l’aforament de la sala Isidor Cònsul en cada una de les converses que es programaven.

Van ser diverses les persones participants de cada una de les converses que van ajudar a fer créixer la col·lecció local bibliogràfica de l’Arxiu Municipal i de la Biblioteca Joan Margarit.

Dimecres 21 d’abril del 2021, després d’estar gairebé un any confinat, ja que les restriccions més severes a causa de la pandèmia de la Covid19 no va permetre fer cap acte en el context de Sant Jordi, va veure la llum la publicació “Converses a Can Ginestar” la cirereta que culminava sis anys de feina.

L’acte va ser conduït per la periodista arrelada a Sant Just Pepa Fernàndez, que va fer pujar a totes les persones que van protagonitzar en el seu dia alguna de les trobades a les golfes de la Casa de la Cultura.

Finalment el temps va respectar l’acte i el sol  guanyà el joc als núvols permetent  que les 5 converses temàtiques poguessin avançar sense cap impediment  amb un  fons de muntanya que anava des de la Penya del Moro fins Sant Ramon i poder gaudir finalment  de la llum màgica que omple les postes de Can Ginestar.

L’acte  va permetre  una petita intervenció de les persones que omplen les pàgines del llibre del Món Il·lustrat. Els primers a passar per l’escenari van ser Susana Solano, Jaume Plensa i Carlos Ferrater dins de la Conversa de les Arts Plàstiques, on es va fer un debat de la relació entre escultura i arquitectura i de quina manera pot afectar en l’àmbit urbà les dues arts.  A continuació van pujar a l’escenari els representants de les Arts Escèniques, i van parlar de quina manera ha afectat el confinament a causa de la Covid19 pel què fa al teatre i a la cultura en general, Clara Segura, Laly Ayguadé, Ramon Ivars, Ferran Rañé i Joan Faneca, van anar exposant les seves vivències. La presentadora va haver de prémer una mica l’accelerador, ja que encara quedaven 3 converses pendents i sense pausa va presentar a Francesc Fàbregas, Joan Gonzalez, Josep Maria Aragonès i Antoni Mercader que van plantejar de quina manera s’havia documentat la pandèmia tant d’una forma laboral, com de quina manera s’havia transmès a la població a través de xarxes socials i l’accés que havien tingut la gent a través de les plataformes emergents com Filmin, Netflix entre d’altres, la Importància de la Comunicació Audiovisual davant d’un fet veritablement HISTÒRIC.

La quarta conversa va girar entorn la Música amb Àxel Pi, Anna Bofill, Víctor Puertas, Joan Albert Amargós i Montse Pratdesaba, i com d’important i accessible va ser durant els 4 mesos de confinament més dur i com de difícil  és pels professionals d’aquest àmbit poder viure amb les mesures que encara ara continuen vigents per evitar més contagis, van coincidir en la importància que té la música per tothom i el poc cuidada que ha estat  durant els 13 mesos que portem de restriccions.

A la cinquena conversa es va parlar d’un altre tema de gran actualitat, Feminisme, educació i Salut on Pilar Senpau, Carme Caminals, Laia Ferre i Montse Solsona van exposar quina importància havien tingut les lluites feministes del passat per arribar al punt que estem en l’actualitat, finalitzant amb un debat de quins camps encara queden per conquerir.

Pilar Senpau va tancar l’acte amb la lectura del poema  “Horaris Nocturns” de Joan Margarit que recentment ens va deixar. A continuació les promotores del Mon Il·lustrat van agrair a tots els assistents la seva presència,  tenint un record molt especial per les persones que per diverses raons no hi van poder assistir, com Àngel Casas, Gabriel Brncic, Robert Brufau i Clara Peya.

Fotografia Lluís Tarrés

Amb la fotografia de tots els protagonistes i un petit repertori de “The suitecase brothers” a càrrec dels germans Puertas acompanyats per Monste Pratdesaba es va donar per tancat l’acte.

Més d’un centenar de persones van poder assistir a la presentació de llibre respectant les mesures de seguretat.

De Mauthausen al Barri Sud

Francisco Casares Rodríguez va ser un discret veí de Sant Just Desvern que amb la seva bonhomia s’havia guanyat l’afecte i el respecte de tots els seus conveïns, els quals poc es podien figurar la tremenda història que hi havia al darrera d’aquell temps en el qual encara no vivia entre ells.

Soldat republicà durant la Guerra Civil, amb la derrota final va passar a l’exili i va ser iInternat al camp del Barcarès, per sortir del qual es va enrolar en una companyia de treballadors amb la que va ser enviat a fortificar la línia Maginot, a la frontera amb Alemanya, ja que es temia un imminent esclat de les hostilitats.


Francisco Casares i el seus companys integrants del “Kommando César” durant la construcció de la central hidroelèctrica de Ternberg. Fotografia: KZ-Gedenkstätte Mauthausen.

Amb la invasió de França per la Wehrmacht va ser capturat per l’exèrcit alemany, i després d’un curt periple per diversos camps de concentració, Davant la negativa del govern del General Franco de fer-se càrrec de tots els antics republicans que com ell havien estat capturats pels alemanys, va acabar sent deportat al camp d’extermini de Mauthausen, del qual va poder sobreviure després d’haver passat quatre anys, deu mesos i divuit dies d’horror en un autèntic infern.

En record seu està prevista la futura col·locació a Sant Just d’una llamborda commemorativa Stolpersteine, dedicada a retre homenatge a totes les víctimes del nazisme, i la seva col·locació anirà acompanyada de la presentació d’un llibret que recull l’estudi dut a terme pels investigadors locals Maria Teresa Cots i Juli Ochoa en el qual es recull el relat d’aquella odissea viscuda per aquest santjustenc.

Mentrestant no surti a la llum aquesta publicació, podeu consultar aquesta tremenda història en el següent enllaç:

Francisco Casares (assenyalat amb una “X”) i alguns dels seus companys de cautiveri, en una fotografía feta poc abans d’abandonar el camp de Mauthausen. Fotografia: Família Casares.

https://www.academia.edu/45228052/Francisco_Casares_El_santjustenc_que_va_sobreviure_linfern_de_Mauthausen

Juli Ochoa

NOVA COL·LABORACIÓ ENTRE L’ARXIU MUNICIPAL I LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

De nou aquest any 2020 l’Arxiu Municipal de Sant Just Desvern (AMSJD) i la Diputació de Barcelona han col·laborat en un projecte de tractament de documentació municipal. Aquesta relació entre institucions va començar l’any 2008, amb al signatura del conveni de col·laboració, i el 2010 es va iniciar el primer projecte, amb la digitalització dels llibres d’actes de plens. Durant aquests deu anys de relació s’han tirat endavant múltiples projectes que han permès una millora del tractament i coneixement de la documentació gestionada per l’AMSJD.

L’objectiu principal del projecte d’enguany era aprofundir i completar la descripció de 433 unitats d’instal·lació de documentació municipal (entre capses i lligalls). Es buscava  facilitar, amb aquesta feina, el coneixement de la documentació i facilitar-ne l’accés als ciutadans que la vulguin consultar.

La correspondència, els padrons d’habitants o expedients de quintes, són algunes de les sèries documentals tractades. De totes elles s’ha millorat la descripció, arribant en alguns casos al nivell d’expedient, i, quan ha calgut, s’ha modificat la instal·lació, eliminant tots els lligalls.

El projecte l’han tirat endavant el personal de l’AMSJD conjuntament amb un tècnic d’arxiu extern (costejat, en part, amb els recursos econòmics de la Diputació de Barcelona).

La previsió era que el projecte es realitzés en dos mesos i mig de feina i, iniciat el mes de març, havia de finalitzar-se a mitjans de maig. Al mes de març, però, i com es de tots ben conegut, va esclatar la pandèmia de la Covid-19 al nostre país.

Vista dels armaris compactes del dipòsit d’arxiu de can Ginestar amb les noves capses correctament instal·lades.

Vista dels armaris compactes del dipòsit d’arxiu de can Ginestar amb les noves capses correctament instal·lades.

La feina en un arxiu és molt variada i cada vegada més es pot realitzar de manera remota, sobretot si parlem de documentació electrònica. Així, durant el període de confinament, el personal de l’AMSJD ha continuar treballant tot realitzant altres tasques des dels seus domicilis, com el tractament de fotografies, la transcripció d’entrevistes o l’atenció remota a usuaris interns o externs.

Però, tot i això, encara hi ha molta documentació en paper i el seu tractament es possible, només, de manera presencial. Les restriccions imposades per fer front a la pandèmia del Covid-19 han deixat als santjustencs sense servei d’arxiu presencial durant més de tres mesos, coincidint amb el tancament de la casa de cultura de Can Ginestar. Durant aquest període de temps el projecte amb la Diputació també va quedar aturat.

Després de totes les vicissituds la feina es va reprendre a mitjans del mes de juny i s’ha completat a finals de d’agost. Els resultats deixen més de 59,6 metres de documentació tractada i 2300 noves entrades a la base de dades del gestor municipal de documents, el GIAM.

La correcta descripció i la digitalització dels documents, així com la possibilitat d’accés remot al gestor documental són elements indispensables per possibilitar la consulta remota per part dels ciutadans de la documentació dels arxius.  Aquest projecte entre l’AMSJD i la Diputació és un pas més per apropar aquest futur no tant llunyà.

 

Roger Cunties Farràs (tècnic d’arxiu)

 

Si esteu interessats en accedir a l’arxiu municipal heu de saber que la lluita contra el virus continua i es mantenen algunes restriccions. Per tant  l’accés dels ciutadans a l’AMSJD només es pot realitzar a través de la cita prèvia i, com arreu, utilitzant mascareta. 

%d bloggers like this: