POSTALS DEL PALAU DE LA TORREBLANCA

Palau de la Torreblanca, terme municipal de Sant Just Desvern

Palau de la Torreblanca, terme municipal de Sant Just Desvern

 

L’Arxiu Municipal de Sant Just Desvern, va rebre fa uns mesos la donació del veí de Sant Feliu de Llobregat, Marc Rius, de cinc postals originals del Parc de la Torreblanca.

D’aquestes postals, dues són del Palau de la Torreblanca, situat dins del terme de la nostra població, que havia sigut propietat del marquès de Monistrol. El palau que va desaparèixer a mitjans dels anys 50 i la capella de Santa Anna, últim element del Palau que va restar en peu fins l’any 1983 quan es va enderrocar.

D’altra banda, la donació consta també de tres postals del llac artificial que encara avui podem visitar dins del parc a Sant Joan Despí.

L’Arxiu tenia coneixement d’aquesta col·lecció de Postals, però no en tenia l’original de cap d’elles, gràcies a la generositat d’algunes persones, el fons de l’Arxiu es va completant i enriquint.

Llac del parc de la Torreblanca dins del terme municipal de Sant Joan Despí

Llac del parc de la Torreblanca dins del terme municipal de Sant Joan Despí

Aquestes imatges han sigut emprades per una historiadora de l’art que realitza un estudi de la zona del templet per encàrrec de l’Àrea Metropolitana de Barcelona com a pas previa a la restauració d’aquest. Els documents i les imatges que es conserven als arxius municipals serveixen per planificar amb encert les aquest tipus d’ intervencions arquitectòniques.

Luicien Roisin a inicis del segle XX va fer un seguit de fotografies pel nostre entorn, d’aquestes imatges se’n van fer vàries sèries de postals, algunes de les quals es poden consultar a l’Arxiu.

 

Mostrant el “REGAL” que hem rebut us desitgem un bon Nadal i un millor any 2017.

Bones Festes

Bones Festes

30 ANYS DE L’AGRUPACIÓ SARDANISTA

Plafons que van formar part de l'exposició d'imatges feta al CIM d'aquests 30 anys d'història de l'Agrupació

Plafons que van formar part de l’exposició d’imatges feta al CIM d’aquests 30 anys d’història de l’Agrupació

Darrerament s’ha parlat bastant sobre la dissolució de l’Agrupació Sardanista Sant Just, coincidint amb el seu trentè aniversari. La coincidència no té cap importància, ja que els responsables de la Entitat hem volgut que fos així, per poder tancar el cicle en un aniversari que fos “rodó”.

De fet feia temps treballavem per salvar la criatura que, amb tanta il·lusió, dedicació i treball vam infantar, i posteriorment cuidar perquè tingués tan bona salut com fos possible i no se’ns morís al cap de poc temps de néixer.

El que no voliem, ara ja ha passat, però quines han estat les causes d’aquest daltabaix? Quins els motius que ens han empès en aquest suïcidi? Perquè no hem lluitat més per salvar l’Agrupació? A totes aquestes preguntes podem donar resposta, inclusiu si voleu parlar-ne a bastament, però no és la meva intenció de fer-ho en aquesta ocasió degut a l’espai limitat que aconsella aquesta secció i, per tant, tan sols esbossar unes pinzellades sense entrar en massa detalls per, finalment, fer unes curtes consideracions sobre aquesta actual problemàtica que està afectant moltes associacions de tota mena, i de tot arreu, ja que les causes son força comunes per a la seva majoria.

La nostra entitat desapareix bàsicament per quatre motius,

Desgast i cansament de les persones, sempre les mateixes, que des de fa trenta anys hem treballat sense descans, gestionant el seu funcionament.

Manca de relleu generacional, tot i que s’ha intentat i també posat els mitjans per a que això es produís. Hem estat molts anys lluitant, sense éxit, per aconseguir-ho.

Força dificultat per generar o bé obtenir recursos econòmics suficients que garantissin un funcionament mínimament digne.

dsc_0919Excés de burocràcia que, en una societat actual que pateix un excès de lleis, reglaments, protocols i normes de tota mena, obliga les entitats a fer massa gestions i paperassa per part de totes les administracions públiques. Assistència a reunions de tota mena, comunicats, sol·licituds, autoritzacions, justificacions, tràmits innecessaris, certificat de penals si es treballa amb menors, són algunes de les obligacions que actualment ofeguen la gestió de les entitats.

Hem constatat que, per causa d’aquesta problemàtica que acabem d’esmentar, no solament a Sant Just sinò a tot arreu, el degoteig d’entitats que van cessant les seves activitats, s’ha convertit en una sagnia que, de mica en mica, va empobrint molt especialment la cultura, però que també afecta altres àmbits de la societat.

En el cas de l’Agrupació, la gestió ha estat absolutament voluntarista. Enguany es tendeix cada cop més a la desaparició del voluntarisme, dirigint-nos cap a una professionalització remunerada en la gestió de les entitats. Les generacions més joves encaren el seu voluntarisme cap a d’altres tipus d’activitats que els atrauen més, i gestionen les seves actuacions d’una altra forma diferent a la que estem acostumats a veure.

La societat es transforma, evoluciona, i per això calen per a les persones que hagin de gestionar entitats, noves idees, eines i models basades en paràmetres d’actuació diferents, amb visions noves i enfocaments de la gestió associativa, encarats cap a la nova realitat que es va establint de mica en mica.

Una trista realitat constatable és que cada cop més la gent fuig dels compromisos, volen gaudir d’unes activitats organitzades, però no volen ser ells qui treballin per a organitzar-les. “Jo? Perquè m’he de complicar la vida fent això?… que ho faci un altre!!” Terriblement trist, però és així.

LLUIS TARRÉS

Fotògraf: LLUIS TARRÉS

Pel que fa al nostre poble, desitgem que la sardana tingui per part de tots el millor tractament possible i tothom doni recolzament a qualsevol iniciativa que serveixi per a donar-li continuïtat, vingui d’allà on vingui. Res em faria més feliç. Fem-ho així pel bé de la nostra cultura popular i les tradicions del país.

Antoni Fuentes i Núñez. Membre de l’Agrupació Sardanista Sant Just

CENTENARI DE LA CONSTITUCIÓ DE LA “COMPAÑIA DE AUTOMÓVILES S. JUSTO DESVERN·ESPLUGAS·BARCELONA S.A.”

384El dia 21 de novembre de 1916 –en plena 1 Guerra Europea- Manuel García Solà va realitzar a la notaria de José M.ª Aguirre y Serrat-Calvo de Barcelona la constitució de la “Compañía de Automóviles de San Justo Desvern-Esplugas-Barcelona,S.A.”  Aquest fet va permetre que a fi d’aquell any els veïns i veïnes deixessin de fer el viatge obligatòriament amb la diligència per començar a pujar a l’autobús. Dilluns vinent dia 21 en farà 100 anys.

Precisament, aquest ha estat el tema central d’una xerrada saludable organitzada en motiu del Mes de la Salut al Centre Social de El Mil·lenari: 100 anys de transport a Sant Just. A través de les explicacions de l’arxiver municipal, Jordi Amigó, s’ha fet un repàs a la història dels autobusos que han donat servei al poble fins l’any 2000. Els assistents i assistentes han explicat les seves vivències i les seves experiències amb alguns d’aquests autobusos, els seus records, per quin motiu els feien servir… S’ha recordar algun accident, les vegades que des de Barcelona el feien servir per venir a passar el diumenge a la Font de la Bonaigua, la curta vida del Sr. García i la seva implicació amb la fundació de l’Ateneu.

Esmorzar saludable al Mil·lenari

Esmorzar saludable al Mil·lenari

Els dos primers autobusos van començar a circular el dia 31 de desembre de 1916, essent beneïda la línia per Mossèn Antonino que des de feia unes setmanes era el nou rector de la Parròquia, i ja havia subscrit accions de la companya. El núm.65 del setmanari El Faro del Llobregat es va fer ressò de la inauguració de la línia. S’explica que els Francesc Padrosa, Joan Baptista Rius i Pere Vives els veïns “més gran de la població” van fer entrada asseguts al primer auto. L’acte va tenir lloc a la misteriosa plaça de  «ca’n Lau» que no hem pogut determinar de moment on era. Va a7630ssistir-hi tot el consistori municipal encapçalat per l’alcalde Joaquim Carbonell i Modolell, el seu secretari Antoni Fàbregas i el jutge municipal Miquel Reverter. També hi era present l’ex-diputat a Corts Pere Corominas. Per part de la companyia a banda del president Sr. Garcia van acudir el secretari Sr. Eduardo Luna, el tresorer Gaspar Modolell (fill) i tots els vocals.

Manuel Garcia i Solà va ser un dels promotors i primer president de l’Ateneu Santjustenc  que va veure els seus estatuts aprovats el 16 de juny de 1918, sembla que les converses per la seva creació s’havien iniciat a un àpat realitzat a la cotxera dels autobusos. Però el Sr. Garcia va morir a la tardor concretament el 23 d’octubre arran d’una epidèmia de grip que va causar molts morts a la població i a tot l’Estat. A aquesta circumstància i al mal estat de la carretera va fer la companyia acabés per deixar de prestar el seu servei. L’any 1921 Josep Torné reprendrà la iniciativa, però aquesta ja es una altra historia.

%d bloggers like this: