JAN JULIVERT I SANT JUST DESVERN

Cercant els documents que il·lustraven l’article anterior, vam trobar entre la correspondència de l’Ajuntament de Sant Just Desvern de l’any 1936, una oferta dels “Xiquets del Vendrell” per actuar a la nostra població per Festa Major. Aquest descobriment es va fer arribar a Josep Maria Cortès, casteller i veí de Sant Just, és ell qui ens escriu aquest article:

Document signat per “Jan” Julivert adreçat a Sant Just Desvern

Aquesta carta enviada per Jan Julivert a l’Alcalde de Sant Just, és una molt bona troballa.
Personalment, dedueixo a partir d’aquest escrit vàries coses, algunes són constatacions de fets coneguts. Fa 80 anys de l’inici de la Guerra Civil amb el cop d’estat que ens va conduir a la guerra i a la dictadura. Les colles castelleres no eren entitats aïllades del moment que es vivia a la Península.
Concretament, el signant de la carta, en Joan (Jan) Julivert va destacar com a republicà. Però, sobretot, va destacar per ser el Cap de Colla que va reinventar els folres, ja que va fer els folres del primer pilar de set i dos de vuit del segle XX. Actualment totes les colles estem fent els folres a partir de la seva proposta. Aquesta carta la signa com a responsable (feia un any que ho era) dels Xiquets d’El Vendrell que actualment són els Nens del Vendrell. En Jan Julivert és un dels personatges mítics del món dels castells, tant per les innovacions com pels èxits cstellers que va aconseguir.
– La primera deducció que faig és sobre el funcionament de les colles. No és tan diferent de l’actualitat, ja que es fa un esforç per aconseguir actuacions. En aquest cas, el responsable de la colla, personalment, s’encarrega de fer les cartes al Ajuntaments per oferir la seva colla.
– També em crida l’atenció que digui “…siguent ja costúm incloure entre el nombre de festes, la colla de Castellers,…”. Tot i que pot ser una carta genèrica que enviava a totes les poblacions, indica que era habitual fer castells a Sant Just Desvern per la festa major. Actualment es fan castells per les Festes de Tardor, i altres actuacions que poden organitzar els Castellers d’Esplugues, però no es

Imatge d’una barricada de la Guerra Civil, i al fons cartell de l’Olimpiada Popular amb una imatge de castells

fan castells per la Festa Major.
– Per últim, m’alegro que ho enviés a Sant Just en aquesta època. Aquesta carta s’envia 17 dies abans del

l’Olimpiada Popular que s’havia de fer a Barcelona, de caràcter antifeixista i alternativa al Jocs Olímpics de Berlín. La Colla d’ El Vendrell, entre d’altres, com la Nova de Valls (actual Colla Joves), havia d’anar-hi. Finalment, només la Nova de Valls va fer el desplaçament, tot i les noticies del cop d’estat, però en arribar a la carretera de Sants, van sentir explosions i se’n van entornar. Puc deduir que el Jan Julivert, tenint la intenció de participar a la olimpíada que havia de ser del 19 al 26 de juliol, deuria buscar poblacions antifeixistes al voltant de Barcelona o de camí a El Vendrell, per allargar l’estada i fer-hi actuacions per aconseguir ingressos extres. Per desgràcia, ja no es van poder realitzar aquestes actuacions…

Josep Maria Cortès i Artigas

80 ANYS DEL 19 DE JULIOL DE 1936

Aquest any s’acompleix el 80è aniversari d’una de les dates que més ha marcat possiblement la nostra història recent: el 18 de juliol de 1936 un aixecament militar contra el govern de la república espanyola va acabar amb una cruenta guerra que es perllongà fins el 1939.

Aquell 18 de juliol era dissabte i ni a Sant Just Desvern ni a Barcelona va passar res, va ser l’endemà el diumenge 19 de juliol quan diverses unitats militars de les casernes de Pedralbes, Tarragona, Sant Andreu… van sortir al carrer i s’iniciaren enfrontaments pel carrer, amb resultat desfavorable als revoltats. Aquell 19 de juliol s’havia d’iniciar a Barcelona la Olimpíada Popular en contesta a la convocada per l’Alemanya nazi. Això no va ser possible i molts dels atletes van participar a la lluita contra els revoltats i es van quedar a combatre al costat de la República Espanyola.

Rebut de 10 sopars per membres de lOlimpíada Popular

A l’Arxiu Municipal de Sant Just Desvern es conserven unes factures que evidencien l’estada de diversos atletes a la població, acollits pel casal d’ERC. Les despeses de manutenció d’aquests atletes van ser cobertes per la delegació local d’Esquerra que presidia PERE RIBES, i per l’Ajuntament. Es conserva el rebut lliurat a l’Ajuntament acredita que s’havien rebut les vint-i-dues pessetes que era el 40% del què van costar els 10 sopars. La factura que avui presentem –podríem ben bé qualificar-lo de document del dia- deia el següent:

            “He rebut de l’Ajuntament de

Sant Just la quantitat de ptes.

Vint-i-dues 40% import 10 sopars de

10 companys de l’Olimpiada.

Rebuts per la manutenció de soldats

Sant Just Desvern 21 de Juliol 1936

                        El President

                        Pere Ribes”

 

Una segona factura presentada per Josep Duran fa referencia a la manutenció que es va proporcionar durant tres dies a 4 soldats procedents de Barcelona, i que sabem van marxar el 21 cap a Sant Feliu de Llobregat, segons carta conservada a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat enviada per l’Alcalde de Sant Just, on es diu que eren soldats que havien sigut llicenciats arran dels fets del 19 de juliol.

Les despeses van ser carregades al capítol 18 , Article 1, Epígraf 1, d’IMPREVISTOS dins de la relació núm.151 que signa l’alcalde Daniel Cardona i Civil el 31 de juliol de 1936. Havia esclatat la guerra però la comptabilitat municipal no s’havia aturat.

 

500 “L’AUDICIÓ”

Antoni Fuentes al plató de Ràdio Desvern

El dia 17 de setembre de l’any 2002, per mitjà de Ràdio Desvern, sortia a les ones el primer programa de l’Audició, un espai radiofònic dedicat a la sardana i el seu món i ara,  gairebé catorze anys després, la nostra emissora local ha emès la edició número cinc-cents.

Aquest espai radiofònic d’una hora de durada i especialitzat en la nostra dansa tradicional més popular, va néixer amb una clara vocació musical i ja, de bon començament es va orientar i estructurar en aquest sentit.

La sardana és una gran desconeguda per a la majoria de la gent i, encara que si els ho demanèssim tothom podria dir-nos sense gaire dificultat el títol de vuit o deu sardanes, les seves respostes serien força semblants. La santa espina, Maria de les trenes, Llevantina, El cavaller enamorat, l’Empordà o Juny, per posar alguns exemples, són composicions molt apreciades de tothom, però el que la majoria de persones desconeix és que són tan sols la punta d’un gran iceberg. Les bases de dades més ben documentades recullen informació de prop de trenta-mil sardanes diferents. Això vol dir que milers de compositors han escrit prop de trenta-mil obres musicals diferents, escrites amb una gran varietat d’estils, ritmes i motius en què inspirar-se. Hi ha sardanes alegres, festives, melangioses, tristoies, èpiques, escrites amb molt de lirisme o amb vocació simfònica… tot el que es vulgui! És un gènere que han conreat autors de tanta valua com Casals, Toldrà, Montsalvatge, Lamotte de Grignon, Ros Marbà o Brotons i també molts d’altres músics, populars o gairebé desconeguts.

Divulgar aquest patrimoni cultural tan ric i variat de casa nostra, ha estat l’objectiu principal de l’Audició des del seu inici i crec,  pels  controls d’audiència de diverses persones que escolten el programa a Sant Just, com a d’altres poblacions del Baix Llobregat sud, que ho hem aconseguit.

Per preparar els programes tenim la sort de disposar d’un fons musical de més de dues-mil sis-centes sardanes i de tres-centes obres de música interpretada per la cobla, ballets d’esbart o escrita per aquest particular conjunt instrumental, que ens ofereixen un ventall molt ample de possibilitats. Fins ara hem pogut  fer moltes Audicions amb música variada o bé monogràfics dedicats a temas força diversos.

L’altre ingredient important per elaborar l’espai es una feina acurada en la tria dels seus continguts i presentació, per a fer-los atractius i amables a les persones que els puguin escoltar. Cada nova edició de l’Audició incorpora també una curta noticia o entrevista sobre el món de la sardana, una peça de música de concert i un altra dansa d’esbart amb la finalitat de fer-lo una mica més variat. El programa, si no s’escolta quan s’emet, també es pot sentir per mitjà d’Internet en el podcast de l’emissora i, fins i tot descarregar-lo.

És per tot això que l’equip del programa mostrem la nostra satisfacció per haver arribat en aquesta fita important i volem seguir treballant per fer divulgació sardanista durant molt de temps.

Antoni Fuentes

(Esciptor de diversos articles de la Miscel·lània, col·laborador del projecte Dones, donador de documentació i usuari de l’Arxiu)