L’ESCULTORA MONTSERRAT SASTRE EXPOSA A CAN GINESTAR

Extreure un nou volum a les fustes com el Sipo, el Til·ler, el pi d’Oregó, el Cedre o el  Cebrano presents en aquesta exposició. Saber de la seva procedència, conèixer la seva textura, el seu olor o be, passar a tocar el fang, amassar-lo després de acolorir-lo, construir amb ell la peca, addicionant  la matèria per després  passar-la per el foc. Aquest ha estat el procés de l´obra que presento i ha estat acollida dins la magnifica sala del Celler de Can Ginestar aquest mes d´abril.

Després sí, de 30 anys sense exposar individualment, pues aquella mostra es va fer paral·lelament a la inauguració de l´escultura commemorativa  del Mil·lenari de Sant Just . Altra mostra en el Celler va ser en el 1979.

En aquesta exposició presento 25 obres i  hi han tres grups que formant una sola peca com es “joc d’ocells” conjunt realitzat a partir de planxes de ferro pintats i damunt d´un “damer”.

L´altre grup es “camí de flors” que consta de 5 peces de fusta de til·ler quines formes o flors viuen en la memòria dels meus passeig-os per Collserola o “espais interns” de fusta de Cebrano (Camerun) on vull donar veu als arbres en que treballo vinguts d´altres terres.

Altres de fusta com “Mediterrània” d´abebay o  “Floració” de cedre, son peces composades a partir de la superposició de taulons gruixuts per poder donar mes volum.

També presento  peces recents fetes per aquesta mostra com la “flor blanca” de til·ler francès vingut de la Borgonya o els tòtems de ceràmiques cuites a 1300ºC acolorides amb vermells, grocs i blaus i peces petites qu´els nens identifiquem enseguida com a flors.

Però, com jo poc descriure el motor de l´anomenada inspiració quant em  preguntant ?. Potser sí, es la suma d´una mirada en les formes i volums de la natura, una observació que queda amb la memòria visual  e impregnada d´ella dibuixo les meves futures escultures i modelo les primeres maquetes. Peces en les que no renuncio a reunir conceptes com la bellesa, el moviment, l’elegància i que propicien al visitant el goig amb la seva contemplació.

Montserrat Sastre, abril 2017

montserratsastreesculturas.blogger.com

Llibres per Sant Jordi: ESTELS ERMITES I ESGLESIOLES DE COLLSEROLA

 

El fotògraf Mariano Pagès D’Ursò ens presenta en aquesta obra un recorregut nocturn pels 9 termes municipals que conformen el Parc Natural de Collserola. L’autor aconsegueix unes fotografies del patrimoni històric i religiós sota la llum dels estels que  mai no s’havien vist  juntes en una publicació.

L’Arxiu Municipal ha prestat els seus suport per tal de guiar al fotògraf en les imatges de Can Ginestar, Can Vilar i L’església dels Sants Just i Pastor.

L’arxiver ha escrit el pròleg d’aquesta publicació com a coneixedor del PAtrimoni arquitectònic del PArc de Collserola.

Dissabte 22 d’abril es va fer la presentació del llibre i de l’exposició per part del l’autor, al Centre d’Informació del Parc.

Podeu visitar aquesta exposició que no us deixerà, segur, indiferents al Centre d’Informació del Parc de Collserola a Vil·la Joana, fins el dia 30 d’abril.

Ubicació: Carretera de Vallvidrera a Sant Cugat, al km. 4,7
Telèfon: 93 280 35 52

http://www.marianopages.com/coleccio-estels-ermites-i-esglesioles/

Llibres per Sant Jordi: MASIES I VIDA RURAL A COLLSEROLA

El mes de desembre del 2016 va aparèixer a les llibreries “ Masies i vida rural a Collserola”, un llibre que intenta recollir les vivències de masovers i habitants i propietaris de les masies que hi encara avui  a Collserola.

Gran part de la superfície de sAnt Just és dins del Pulmó verd de Barcelona, el Parc de Collserola, i per tant les masies en àmbit no urbà pertanyen en aquest espai.

Eugeni Casanovas va contactar amb l’Arxiu Municipal per conèixer propietaris i masovers de masies amb un llarg arrelament familiar. Des de l’Arxiu se li van proposar diverses masies actuals que seguien en mans de la mateixa família des de fa més de 300 anys. A partir d’aquí l’autor va reunir-se per parlar amb Joaquim Carbonell i Calders, per tal que aquest li expliqués la nissaga familiar que hi havia hagut a Can Carbonell.

Per altra banda l’autor , va accedir i consultar a l’Arxiu Històric Municipal la cinta de cassette d’un fons privat, podent escoltar l’enregistrament de l’entrevista  a la Conchita Marsà, filla dels masovers de la Torre del Bisbe a Sant Feliu de Llobregat, feta a inicis dels anys 80

En el llibre d’Eugeni Casanovas, l’autor ha mirat de recuperar la vida que es feia en 10 d’aquests cases pairals.

El passat 19 d’abril el programa de TV3 “Divendres” parlava d’aquest llibre, podeu recuperar la petita entrevista en el minut 35.15 del següent enllaç, on apareix el santjustenc Joaquim Carbonell i Calders.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/divendres/divendres-19042017/video/5662745/

%d bloggers like this: