NOVETATS  EN L’INVENTARI DE BENS MOBLES D’NTERÈS LOCAL

 

Al Centre d’Estudis no s’atura l’activitat i seguim incorporant  fitxes noves al Inventari de béns museables.

foto fitxa 0448-1 Carnet Centro Sanjustense.Fitxa nº 0436 : Pensaments de Joan Margarit.

Fitxa nº 0442 : Escultura Catalunya.

Fitxa nº 0443 : Grafit del carrer Bonavista.

Fitxa nº 0444 : Escultura Porta-Cadira.

Fitxa nº 0445 : Pensaments de Joan Margarit.(2)

Fitxa nº 0446 : Rellotge de sol de can Jordi Campreciós.

Fitxa nº 0447 : Pintura representant el Pecat Original (Adam i Eva).

Fitxa nº 0448 : Carnet del Centro Sanjustense.

Fitxa nº 0449 : Grafit feminista plaça Campreciós.

Una altra de les tasques que es duen a terme és la de l’actualització de les fitxes dels elements que ja estan inventeriats, recentment hem actualitzat la fitxa següent :

 

Fitxa  nº 0119 : Vas campaniforme de la sitja nº 3 de La Riba.

 

D’altra banda també s’ha actualitzat la fitxa nº 435, on l’autora de l’obra, Xita Camps, ens descriu la seva obra:

#tornaran?

#tornaran?

“Aquesta obra la he eleborat a partir de tres punts.

  • Una pregunta -¿tornaran?-,
  • Un espai – les escales de Can Ginestar-
  • Un sentiment -“Els hem ensenyat a volar i han volat-

Ho he volgut representar amb formes alades que volen i es recolzen amb un equilibri inestable. La situació de molts joves que han emigrat o que tenen feines precàries.

Us proposo que expresseu les vostres impressions a través de twitter amb el hastag #tornaran?

Com molts som en aquesta situació, compartir el que vivim ens farà sentir millor.

Penso que encara que molts jove que han marxat a l’estranger tenen feines dignes, no deixen de ser emigrants, amb tot lo que això comporta”

 

Destacar que moltes de les darreres fitxes, fan referència a elements efímers, ressenyar doncs, que l’obra a que fa referència la fitxa 443 ja ha desaparegut.

Podeu consultar les fitxes en paper a l’Arxiu Municipal  de Sant Juts Desvern així com al local del Centre d’Estudis Santjustencs  a la casa de Cultura can Ginestar.

Per a més informació consulteu la pàgina Web del CES al seu  MUSEU VIRTUAL ,

http://www.santjust.org/centredestudis/

 

PORTA, CADIRA

FOTÒGRAF: Jordi Cunties. Escultura de CArme Malaret als Jardins d'Antoni Malaret i Amgó

FOTÒGRAF: Jordi Cunties. Escultura de Carme Malaret als Jardins d’Antoni Malaret i Amigó

El dissabte 24 d’octubre, finalment es presentava l’escultura  Porta, cadira. Va ser el dia que, d’alguna manera, també s’inaugurà la plaça Antoni Malaret.

Va ser un acte emotiu i esperat pels veïns, que va representar un reconeixement al pare i a tota una generació que va lluitar per retornar les llibertats que van ser segrestades per la dictadura.

Molta gent va voler retre-li homenatge i davant l’escultura s’aplegaren familiars, amics i coneguts, molts d’ells coresponsables de l’autoria   Va ser un acte en el qual la música va ser present i les converses, animades, al voltant de la significació del volum.

Vaig començar explicant quina va ser l’espurna que va encendre el procés creatiu.  Porta al coneixement és una peça que, anys enrere, havia fet expressament per al seu espai més íntim, el despatx, on és capbussava  en els seus escrits i fluïa amb la lectura i les converses amb els amics.

El simbolisme que tenia per a mi aquesta primera porta, el vaig intentar traslladar a l’espai públic i la vaig pensar com un element més de la plaça. Instal·lada directament a terra, volia que la gent la pogués traspassar. Amb aquesta acció, marcava també la idea de trànsit i de moviment, que per a la generació del pare va ser decisiu per poder obtenir la democràcia i, amb ella, la possibilitat de votar lliurement.

La porta està ubicada en un lloc d’intersecció entre la plaça, la Casa Costa i Les Escoles, orientada discretament cap al pati porticat per accentuar el simbolisme, ja que el pare va aprendre a llegir i a escriure a Les Escoles.

Peça de Carme Malaret al despatx del seu pare

Peça de Carme Malaret al despatx del seu pare

L’estructura també va ser molt estudiada .Per a mi, tot material explica. Vaig decantar-me pel ferro i l’argila, perquè les seves característiques em servien per il·lustrar la personalitat del pare. El ferro, lleugerament corbat i de gruixos diferents, trenca amb la rigidesa del marc i suavitza la frontalitat. L’argila, material que  m’identifica com a artista, havia de ser-hi present. Però crec que el que més el podia definir va ser la possibilitat que la gent hi participés amb l’acció de  texturar una planxa de fang amb els dits i deixar-hi la seva emprenta. Prop de 100 persones van passar pel taller, amb moltes raons diverses, però totes amb un record d’estimació cap al pare.

Les anècdotes que sorgien mentre estiraven el fang, retallaven la rajola i pressionaven els dits sobre l’argila són dignes de ser recollides en un altre text.

Empremtes de mans de nens que no arriben a l’any  compartint frontal amb les de persones de més de 90 anys.

La diversitat formal aconseguida amb aquesta acció dóna calidesa a l’obra i emfatitza el caràcter senzill i proper del pare.

Per últim, vull explicar perquè la porta s’ha convertit en cadira. La col·locació d’una planxa de ferro a mode de respatller li suma una nova significació. No només parlem de trànsit, sinó de reflexió i pensament. De diàleg i d’escolta. De silenci i de brogit. De ser receptacle i amplificador.

De voler ser, per compartir amb el lloc ,el pas de la història.

 

Carme Malaret

Sant Just Desvern, 25 de gener de 2016

AVUI FA UNA SETMANA QUE SANT JUST VA ENTRAR A FORMAR PART DE LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT DE LA RECE

Els regidors sanjustencs fent la presentació de les conclusions a Rivas Vaciamadrid

Els regidors sanjustencs fent la presentació de les conclusions a Rivas Vaciamadrid

El 14 de gener, el regidor de cultura i patrimoni, Sergi Seguí i el regidor d’educació, Just Fosalva, van presentar les conclusions de la xarxa “La Memoria de la Ciudades” a Rivas-Vaciamadrid, ciutat coordinadora del període 2014-2015 de la RECE, i membre de la xarxa liderada per Sant Just.

La xarxa “Memoria de las Ciudades”, liderada per Sant Just, hi han participat les ciutats de Sant Feliu del Llobregat, Granollers, Orihuela, Ibi, Zaragoza, Rivas Vaciamadrid, Màlaga, Barakaldo, Alcalá de Guadaíra i Santiago de Compostela, han posat en valor la memòria històrica i el patrimoni immaterial, en el període d’aquesta xarxa 2014-2015. Durant aquest període la RECE va celebrar dues trobades, la primera al nostre municipi els dies 5 i 6 de juny de 2014, i la segona trobada va tenir lloc a Màlaga entre el 9 i 10 d’abril de 2015. L’objectiu de tot plegat era reflexionar sobre polítiques de memòria i gestió del patrimoni històric, desenvolupar una metodologia de treball, dinamitzar un grup de treball i desenvolupar una guia per la gestió d’aquests tipus de projectes. D’entre les conclusions d’aquest projecte s’extreu que no hi ha una única  Interpretació d’un lloc i del seu passat, que existeix una falta de programes o accions integrals per la gestió del patrimoni i finalment que es necessari compartir amb els experts el treball i la metodologia a desenvolupar en els projectes. S’ha demostrat  la falta de temps material, en aquests 2 anys, per desenvolupar la totalitat dels projectes de la xarxa temàtica, motiu pel qual, hi ha la necessitat de continuar treballant la relació intrínseca que es crea entre la memòria i l’educació.

%d bloggers like this: