L’artista d’una nissaga: XAVIER MODOLELL LUCH 1917-1986

Trobem arrelada la Família Modolell, a Sant Just, aproximadament des del  1510. Ha tingut entre els seus membres personatges eminentment santjustencs (terratinents, regidors, alcaldes, emprenedors, mecenes….) que podríem esmentar també en aquesta passejada, però avui volem recordar, en especial, la persona que va manifestar la seva sensibilitat com a escultor. Ens referim a Xavier Modolell i Lluch que va viure a la nostra vila des del 1917 al 1986.

Nascut a Sant Just Desvern l’any 1917,  va desenvolupar les seves dots d’escultor en qualitat d’autodidacta, tot expressant un sentit estètic en diverses figures femenines de pedra i bronze, que va poder exposar a les Exposicions Nacionals de Barcelona, l’any 1944 i de Madrid l’any 1945.

Fou un home d’una profunda catalanitat i per això, fou un dels signants del Manifest Negre d’any 1949. Això s’explica perquè la seva visió avantguardista el va fer solidari amb l’esmentat “manifest Negre”, que donava suport a l’art català de la postguerra mundial, intentant establir connexions amb els corrents internacionals prou malmesos pel franquisme.

També el trobem vinculat al Cercle Artístic de Barcelona, on s’havia creat el grup Lais amb objectius artístics renovadors. No es estrany que es donessin sovint citació en el seu domicili de Sant Just Desvern, personalitats del mon artístic, intel·lectual i musical.

La tasca de l’escultor és presentar a la consciència de qui contempla l’obra d’art la supremacia dels valors de l’esperit. Atenent a aquest precedent, presentem ara les obres d’en Xavier Modolell, cosa que ens donarà una perspectiva de la seva qualitat artística.

Començarem amb les obres de fora de Sant Just i continuarem amb les que podem admirar als espais públics del nostre poble.

1-Escultures de l’ Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona

2-Imatge de Sant Martí ( agost 1956) a  Riells del Montseny, feta quan era rector de la parròquia l’entranyable Mossèn Pere Ribot.

3-Escultura en forma de Flama, ubicada al Camí dels Degotalls,  a la muntanya Montserrat. Finançada per subscripció popular i col·locada   el 9 de maig de 1965

4-Imatge del Sagrat Cor, de l’any 1944, al templet de  la plaça del mateix nom a Sant Just Desvern. Fou una escultura que va fer per a substituir la que s’enderrocà el 18 de juliol de 1936 durant la etapa revolucionaria. Aquesta escultura  descansa sobre  un dipòsit d’aigües, que llavors servia per a donar servei a les cases de la urbanització del Sagrat Cor,

5-Alegoria de la Sardana, que va fer per a la Font de la Sardana, dels Jardins del Parador, l’any 1964, que es va malmetre al cap de pocs anys

6-Monòlit  en homenatge a Fernando Leuthard, veí de Sant Just i bon amic del artista, que es va instal·lar al Complex Esportiu Municipal  La Bonaigua l’any 1981

7- Plafó ceràmic de l’edifici del Parador, de l’any 1965 que va fer amb col·laboració de l’artista Guinovart.  Aquest es va ocupar de la part artística i va treballar sobre un esquema de petits colors i en Xavier de la part tècnica, de la cuita de la ceràmica a alta temperatura,  ho va fer d’una forma tan acurada que  malgrat els anys transcorreguts, conserva perfectament tots els colors.

I com a altres obres més privades podríem enumerar la màscara mortuòria del seu pare Gaspar Modolell,  la màscara mortuòria de l’alcalde  Daniel Cardona, un bust d’Anselm Clavé i un bust del  mestre Enric Morera, que va fer l’any 1965 i que podem admirar  avui dia,  al vestíbul superior de l ‘Ateneu..

Xavier Modolell, a més d’escultor i digne pare de família, tenia una gran sensibilitat patriòtica, El seu amor per la bellesa, es va encomanar tanmateix a la musica. tant clàssica com coral, i així el veiem com a president de l’Orfeó Enric Morera entre els anys 1956 i 1962 i en la organització de vetllades musicals a casa seva, a la Rambla, que obria a tot el poble per als Concerts d’Estiu.

La seva fidelitat a Catalunya, fou sempre constant i la seva preocupació pel seguiment dels afers polítics que afectaven el nostre país, molt acurada.

En la darrera etapa de la seva vida, excel·lí en el  camp de la ceràmica reflectint el seu art en una creació que revelava el seu peculiar gust artístic.

Ens va deixar el 6 de juliol de 1986 i el seu esperit batega en les escultures i les obres que va realitzar en vida, inspirat en la bellesa i en l’art de transmetre-la a la ciutadania.

 

Joan Puiggrós i Modolell

 

 

Nota: Aquest article es va llegir a la passejada de tardor realitzada l’octubre de 2015 pel Centre d’Estudis Santjustencs i coordinada per Montserrat Rajadell. En els transcurs de la passejada també es van llegir treballs relatius a Enric Morera, Josep Hurtuna, Jaume Villanova, Joan Salvat, J.M.Espinàs, Lleonard Balada i M. Marcel·la Sánchez Coquillat.  El passat dissabte dia 7 d’octubre va tenir lloc la presentació de la ruta Art Singular del projecte POCTEFA on s’inclou enfront del Parador una placa explicativa del mural que va realitzar Xavier Modolell amb en Josep Guinovart.

 

Anuncis

Llibres per Sant Jordi: MASIES I VIDA RURAL A COLLSEROLA

El mes de desembre del 2016 va aparèixer a les llibreries “ Masies i vida rural a Collserola”, un llibre que intenta recollir les vivències de masovers i habitants i propietaris de les masies que hi encara avui  a Collserola.

Gran part de la superfície de sAnt Just és dins del Pulmó verd de Barcelona, el Parc de Collserola, i per tant les masies en àmbit no urbà pertanyen en aquest espai.

Eugeni Casanovas va contactar amb l’Arxiu Municipal per conèixer propietaris i masovers de masies amb un llarg arrelament familiar. Des de l’Arxiu se li van proposar diverses masies actuals que seguien en mans de la mateixa família des de fa més de 300 anys. A partir d’aquí l’autor va reunir-se per parlar amb Joaquim Carbonell i Calders, per tal que aquest li expliqués la nissaga familiar que hi havia hagut a Can Carbonell.

Per altra banda l’autor , va accedir i consultar a l’Arxiu Històric Municipal la cinta de cassette d’un fons privat, podent escoltar l’enregistrament de l’entrevista  a la Conchita Marsà, filla dels masovers de la Torre del Bisbe a Sant Feliu de Llobregat, feta a inicis dels anys 80

En el llibre d’Eugeni Casanovas, l’autor ha mirat de recuperar la vida que es feia en 10 d’aquests cases pairals.

El passat 19 d’abril el programa de TV3 “Divendres” parlava d’aquest llibre, podeu recuperar la petita entrevista en el minut 35.15 del següent enllaç, on apareix el santjustenc Joaquim Carbonell i Calders.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/divendres/divendres-19042017/video/5662745/

NOVETATS  EN L’INVENTARI DE BENS MOBLES D’NTERÈS LOCAL

 

Al Centre d’Estudis no s’atura l’activitat i seguim incorporant  fitxes noves al Inventari de béns museables.

foto fitxa 0448-1 Carnet Centro Sanjustense.Fitxa nº 0436 : Pensaments de Joan Margarit.

Fitxa nº 0442 : Escultura Catalunya.

Fitxa nº 0443 : Grafit del carrer Bonavista.

Fitxa nº 0444 : Escultura Porta-Cadira.

Fitxa nº 0445 : Pensaments de Joan Margarit.(2)

Fitxa nº 0446 : Rellotge de sol de can Jordi Campreciós.

Fitxa nº 0447 : Pintura representant el Pecat Original (Adam i Eva).

Fitxa nº 0448 : Carnet del Centro Sanjustense.

Fitxa nº 0449 : Grafit feminista plaça Campreciós.

Una altra de les tasques que es duen a terme és la de l’actualització de les fitxes dels elements que ja estan inventeriats, recentment hem actualitzat la fitxa següent :

 

Fitxa  nº 0119 : Vas campaniforme de la sitja nº 3 de La Riba.

 

D’altra banda també s’ha actualitzat la fitxa nº 435, on l’autora de l’obra, Xita Camps, ens descriu la seva obra:

#tornaran?

#tornaran?

“Aquesta obra la he eleborat a partir de tres punts.

  • Una pregunta -¿tornaran?-,
  • Un espai – les escales de Can Ginestar-
  • Un sentiment -“Els hem ensenyat a volar i han volat-

Ho he volgut representar amb formes alades que volen i es recolzen amb un equilibri inestable. La situació de molts joves que han emigrat o que tenen feines precàries.

Us proposo que expresseu les vostres impressions a través de twitter amb el hastag #tornaran?

Com molts som en aquesta situació, compartir el que vivim ens farà sentir millor.

Penso que encara que molts jove que han marxat a l’estranger tenen feines dignes, no deixen de ser emigrants, amb tot lo que això comporta”

 

Destacar que moltes de les darreres fitxes, fan referència a elements efímers, ressenyar doncs, que l’obra a que fa referència la fitxa 443 ja ha desaparegut.

Podeu consultar les fitxes en paper a l’Arxiu Municipal  de Sant Juts Desvern així com al local del Centre d’Estudis Santjustencs  a la casa de Cultura can Ginestar.

Per a més informació consulteu la pàgina Web del CES al seu  MUSEU VIRTUAL ,

http://www.santjust.org/centredestudis/

 

%d bloggers like this: