Llibres per Sant Jordi: MASIES I VIDA RURAL A COLLSEROLA

El mes de desembre del 2016 va aparèixer a les llibreries “ Masies i vida rural a Collserola”, un llibre que intenta recollir les vivències de masovers i habitants i propietaris de les masies que hi encara avui  a Collserola.

Gran part de la superfície de sAnt Just és dins del Pulmó verd de Barcelona, el Parc de Collserola, i per tant les masies en àmbit no urbà pertanyen en aquest espai.

Eugeni Casanovas va contactar amb l’Arxiu Municipal per conèixer propietaris i masovers de masies amb un llarg arrelament familiar. Des de l’Arxiu se li van proposar diverses masies actuals que seguien en mans de la mateixa família des de fa més de 300 anys. A partir d’aquí l’autor va reunir-se per parlar amb Joaquim Carbonell i Calders, per tal que aquest li expliqués la nissaga familiar que hi havia hagut a Can Carbonell.

Per altra banda l’autor , va accedir i consultar a l’Arxiu Històric Municipal la cinta de cassette d’un fons privat, podent escoltar l’enregistrament de l’entrevista  a la Conchita Marsà, filla dels masovers de la Torre del Bisbe a Sant Feliu de Llobregat, feta a inicis dels anys 80

En el llibre d’Eugeni Casanovas, l’autor ha mirat de recuperar la vida que es feia en 10 d’aquests cases pairals.

El passat 19 d’abril el programa de TV3 “Divendres” parlava d’aquest llibre, podeu recuperar la petita entrevista en el minut 35.15 del següent enllaç, on apareix el santjustenc Joaquim Carbonell i Calders.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/divendres/divendres-19042017/video/5662745/

NOVETATS  EN L’INVENTARI DE BENS MOBLES D’NTERÈS LOCAL

 

Al Centre d’Estudis no s’atura l’activitat i seguim incorporant  fitxes noves al Inventari de béns museables.

foto fitxa 0448-1 Carnet Centro Sanjustense.Fitxa nº 0436 : Pensaments de Joan Margarit.

Fitxa nº 0442 : Escultura Catalunya.

Fitxa nº 0443 : Grafit del carrer Bonavista.

Fitxa nº 0444 : Escultura Porta-Cadira.

Fitxa nº 0445 : Pensaments de Joan Margarit.(2)

Fitxa nº 0446 : Rellotge de sol de can Jordi Campreciós.

Fitxa nº 0447 : Pintura representant el Pecat Original (Adam i Eva).

Fitxa nº 0448 : Carnet del Centro Sanjustense.

Fitxa nº 0449 : Grafit feminista plaça Campreciós.

Una altra de les tasques que es duen a terme és la de l’actualització de les fitxes dels elements que ja estan inventeriats, recentment hem actualitzat la fitxa següent :

 

Fitxa  nº 0119 : Vas campaniforme de la sitja nº 3 de La Riba.

 

D’altra banda també s’ha actualitzat la fitxa nº 435, on l’autora de l’obra, Xita Camps, ens descriu la seva obra:

#tornaran?

#tornaran?

“Aquesta obra la he eleborat a partir de tres punts.

  • Una pregunta -¿tornaran?-,
  • Un espai – les escales de Can Ginestar-
  • Un sentiment -“Els hem ensenyat a volar i han volat-

Ho he volgut representar amb formes alades que volen i es recolzen amb un equilibri inestable. La situació de molts joves que han emigrat o que tenen feines precàries.

Us proposo que expresseu les vostres impressions a través de twitter amb el hastag #tornaran?

Com molts som en aquesta situació, compartir el que vivim ens farà sentir millor.

Penso que encara que molts jove que han marxat a l’estranger tenen feines dignes, no deixen de ser emigrants, amb tot lo que això comporta”

 

Destacar que moltes de les darreres fitxes, fan referència a elements efímers, ressenyar doncs, que l’obra a que fa referència la fitxa 443 ja ha desaparegut.

Podeu consultar les fitxes en paper a l’Arxiu Municipal  de Sant Juts Desvern així com al local del Centre d’Estudis Santjustencs  a la casa de Cultura can Ginestar.

Per a més informació consulteu la pàgina Web del CES al seu  MUSEU VIRTUAL ,

http://www.santjust.org/centredestudis/

 

PORTA, CADIRA

FOTÒGRAF: Jordi Cunties. Escultura de CArme Malaret als Jardins d'Antoni Malaret i Amgó

FOTÒGRAF: Jordi Cunties. Escultura de Carme Malaret als Jardins d’Antoni Malaret i Amigó

El dissabte 24 d’octubre, finalment es presentava l’escultura  Porta, cadira. Va ser el dia que, d’alguna manera, també s’inaugurà la plaça Antoni Malaret.

Va ser un acte emotiu i esperat pels veïns, que va representar un reconeixement al pare i a tota una generació que va lluitar per retornar les llibertats que van ser segrestades per la dictadura.

Molta gent va voler retre-li homenatge i davant l’escultura s’aplegaren familiars, amics i coneguts, molts d’ells coresponsables de l’autoria   Va ser un acte en el qual la música va ser present i les converses, animades, al voltant de la significació del volum.

Vaig començar explicant quina va ser l’espurna que va encendre el procés creatiu.  Porta al coneixement és una peça que, anys enrere, havia fet expressament per al seu espai més íntim, el despatx, on és capbussava  en els seus escrits i fluïa amb la lectura i les converses amb els amics.

El simbolisme que tenia per a mi aquesta primera porta, el vaig intentar traslladar a l’espai públic i la vaig pensar com un element més de la plaça. Instal·lada directament a terra, volia que la gent la pogués traspassar. Amb aquesta acció, marcava també la idea de trànsit i de moviment, que per a la generació del pare va ser decisiu per poder obtenir la democràcia i, amb ella, la possibilitat de votar lliurement.

La porta està ubicada en un lloc d’intersecció entre la plaça, la Casa Costa i Les Escoles, orientada discretament cap al pati porticat per accentuar el simbolisme, ja que el pare va aprendre a llegir i a escriure a Les Escoles.

Peça de Carme Malaret al despatx del seu pare

Peça de Carme Malaret al despatx del seu pare

L’estructura també va ser molt estudiada .Per a mi, tot material explica. Vaig decantar-me pel ferro i l’argila, perquè les seves característiques em servien per il·lustrar la personalitat del pare. El ferro, lleugerament corbat i de gruixos diferents, trenca amb la rigidesa del marc i suavitza la frontalitat. L’argila, material que  m’identifica com a artista, havia de ser-hi present. Però crec que el que més el podia definir va ser la possibilitat que la gent hi participés amb l’acció de  texturar una planxa de fang amb els dits i deixar-hi la seva emprenta. Prop de 100 persones van passar pel taller, amb moltes raons diverses, però totes amb un record d’estimació cap al pare.

Les anècdotes que sorgien mentre estiraven el fang, retallaven la rajola i pressionaven els dits sobre l’argila són dignes de ser recollides en un altre text.

Empremtes de mans de nens que no arriben a l’any  compartint frontal amb les de persones de més de 90 anys.

La diversitat formal aconseguida amb aquesta acció dóna calidesa a l’obra i emfatitza el caràcter senzill i proper del pare.

Per últim, vull explicar perquè la porta s’ha convertit en cadira. La col·locació d’una planxa de ferro a mode de respatller li suma una nova significació. No només parlem de trànsit, sinó de reflexió i pensament. De diàleg i d’escolta. De silenci i de brogit. De ser receptacle i amplificador.

De voler ser, per compartir amb el lloc ,el pas de la història.

 

Carme Malaret

Sant Just Desvern, 25 de gener de 2016

%d bloggers like this: