LA HISTÒRIA DE LA FONT DE LA BONAIGUA

EXPOSICIÓ: LA HISTÒRIA DE LA FONT DE LA BONAIGUA

Del 16 de desembre de 2019 al 31 de gener de 2020 a CIM de Can Ginestar

Grup de 16 nois d’excursió a la font molt pocs anys després d’inaugurar-se, encara veiem tots els graons i les torretes de flors a la part del darrera. Original de Montserrat Rajadell Puiggrós

L’Arxiu Municipal s’acomiada d’aquest 2019 amb una mostra d’imatges històriques de la Font de la Bonaigua realitzada arran de la redescoberta de la font el juliol passat per comprovar el seu estat de conservació després de ser colgada definitivament al 1978 arran de la construcció de l’Institut de Batxillerat.

Hi podreu veure la part del mosaic que va ser localitzat arran de les excavacions dirigides per l’arqueòleg Isidre Pastor que correspon a la darrera filada de rajoles on diu FONT DE LA BONA AIGUA. El 90 % del plafó ceràmic va ser arrasat durant la construcció i anivellament del terreny per poder edificar l’actual centre educatiu.  Per sort va quedar aquesta filera, que amb el treball de la restauradora Montse Agüero va poder ser retirada del seu emplaçament original abans de tornar a reposar les terres. Es tracta de sis rajoles senceres de 12 x 12 i quatre rajoles fragmentades on s’hi veu el peu de la dona d’aigua que apareixia en el mosaic.

 

L’exposició reuneix 13 fotografies que van de l’any 1933 fins a principis dels anys 70 on podreu veure l’evolució que va tenir la font i l’espai. Construïda a tocar de la riera de Sant Just i elevada del nivell del curs fluvial per uns graons, va aplegar multitud de grups de nois i noies que hi cercaven un espai tranquil per passar una tarda, fer-hi un berenar o finalitzar una excursió per la vall.

Mona de pasqua de xocolata realitzada al Forn Milà el 1953-4 que reprodueix la Font de la Bonaigua on veiem al nen Manel Ripoll. Original de MR.

Als anys cinquanta a la part superior s’hi va construir un Merendero  que aniria guanyant espai i es convertiria en un punt d’atracció, diverses imatges de veïns com Àngel Jiménez, Pere Brull, Montserrat Rajadell, família Cartró… ens mostren aquesta evolutiva.

Hi podreu veure també un plafó on s’explica l’excavació arqueològica que va permetre al juliol-agost la seva documentació planimètrica amb l’ajut d’un dron, comprovar quin era el grau de conservació, a quina profunditat estava situada i en terrenys de qui. Amb les dades extretes en aquesta excavació, les imatges aplegades i el projecte original l’Ajuntament ha realitzat l’encàrrec a un estudi d’arquitectura per tal que realitzin un projecte que possibiliti tornar a reproduir la font a l’indret més adequat dins d’aquest entorn.

Que tingueu tots Bones Festes de Nadal i un feliç 2020

UNA MOSTRA DE FONTS DE L’ARXIU COMPORTA LA RECUPERACIÓ DE LA FONT DE L’OSCAR

Fa més de 30 anys quan corria l’any 1987-88 els membres de l’Agrupament Escolta Martin Luther King van realitzar la neteja de l’entorn de la Font de l’Oscar, i van publicar-ne la ressenya a una revista interna que s’anomenà Merda a Dojo, la qual avui podeu localitzar a l’Arxiu Municipal.

Aquests darrers anys la vegetació del paratge i de l’entorn de la font ha crescut força fins arribar a tornar a amagar la font. Arran d’una exposició de fonts realitzada per l’Arxiu Municipal que posteriorment va ser completada per exposar-la a una caminada popular de la SEAS, els membres de l’entitat FES FONTS FENT FONTING, van parar atenció en aquesta font.  En Marcel Oliveres, anima de l’entitat, va parar atenció en la Font de l’Oscar i es va proposar de recuperar-la, dit i fet, i de la mateixa manera que fa tres dècades van fer els escoltes de l’AEMLK l’han recuperar.

La font està situada al camí que va de Sant Just a la font de la Beca, a sota de les cases de les casetes. Es una construcció molt senzilla formada per una canalització coberta que condueix l’aigua des de l’interior d’una mina fins a l’exterior. Els membres de l’Associació FFFF agraeixen les indicacions d’en Pere Aceiton i de l’Alexis R. per la localització exacta. D’aquesta manera ahir diumenge 2 de febrer de 2019 l’Associació Fes Fonts Fent Fonting la va fer visible de nou fent una neteja a fons del seu entorn.

L’activitat ha estat feta dins del programa Col·laborem amb el Parc que coordina el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. La font i l’entrada estaven completament tapades per la vegetació.  L’entitat va documentar fotogràficament els treballs i per un forat lateral van fer fotos de l’interior de la mina i van poder veure les escales que hi ha per accedir al nivell inferior de la galeria. Manifesten que els primers 2 metres de la galeria són d’obra però la resta semblen excavats al marge i estan esfondrats i la terra caiguda. Per aquest motiu es produeix un tap a la canal per on circularia l’aigua i que potser per aquest motiu la font no treu aigua a l’exterior.

L’entitat de Fes Font Fent Fonting, mirar de trobar, geolocalitzar,  descriure i recuperar les més de 350 fonts que hi ha al Parc de Collserola. Per ara, en tenen ressenyades 325 a la seva pàgina web, totes elles repartides en els 9 municipis que integren el Parc. A Sant Just en tenen 25 de localitzades.

EXPOSICIÓ AL CIM: 80 ANYS QUE ES TANCAVA EL REFUGI I JUST DESVERN

El 25 de gener del 1939, les tropes de l’exèrcit franquista inicien la ocupació de Just Desvern a quarts de cinc de la tarda, i arribarien al cim de Sant Pere Màrtir a quarts de vuit.

80 anys després recordem al CIM (Centre d’Interpertació del Municipi) aquelles dates, amb la memòria de diversos testimonis que ens recorden les vivències dels darrers dies de Guerra.

Abans, i per la por dels bombardejos soferts per poblacions veïnes, es van constituir  la Junta Local de Defensa Passiva per promoure la construcció de refugis. La Col·lectivitat del Ram de l’Edificació. Paletes i Manobres, previ encàrrec l’Ajuntament de Just Desvern excavarà un refugi durant l’any 1938 entre el Grup Escolar Municipal i el carrer de l’Ateneu. Les obres van comptar amb el suport del veïnat mobilitzat per fortificacions.

 

En aquesta mostra trobareu un recull dels testimonis de veïns i veïnes que a partir de la nit del 24 al 25, quan van escoltar l’explosió del pont del Carrilet a Vilaboi (Sant Boi), ja es van anar a refugiar a diversos refugis del poble.  L’endemà, el 25 de gener, van patir el bombardeig d’artilleria, què precedí l’avanç de les tropes d’infanteria revoltades i concretament de les unitats de la 13 División del Cuerpo de Ejercito Marroquí. Sembla que un ban de l’Ajuntament, pregonat durant el matí del dimecres 25, hauria recomanat al veïnat anar al refugi per protegir-lo de les granades d’artilleria que disparaven els nacionals des de la riba dreta del riu Llobregat.

Trobareu tres grups de testimonis, tots ells vinculats a bombardejos soferts a Sant Just. Un primer grup inclou els que van presenciar el bombardeig de l’aviació italiana la nit del 8 al 9 d’octubre: Teresa Pi, Francesc Estadella, Bartomeu Fontanals i Catalina Sánchez. . El segon grup inclou aquelles persones que la nit del 24 i durant tot el dimecres 25 de gener del 1939, les hores prèvies a l’entrada dels nacionals, van passar per l’interior del Refugi. Es el cas de Lluïsa Vidal, Vicenç Riera, Rafel Malaret, Rosa Piquet i Teresa Ibañez. A municipis veïns la por feia fer el mateix i veiem com la poetessa i escriptora Joana Raspall també optà per passar la nit al refugi de Roses de Llobregat. Per acabar també trobareu el testimoni del tercrer grup, que no va optar per anar al Refugi però que tenen un record inesborrable del dia que per ells finalitzà la cruesa de la guerra: Pilar Farigola, Pere Brull, Mercè Petit i Pere Urpinell,

 

Fins el 28 de febrer podeu visita l’exposició de dilluns a divendres de 9.45 a 13.30 h i de 14.45 a 21h. Dissabtes de 9.45 a 13.30 i de 18 a 20h. Diumenges de 12 a 14 h.

%d bloggers like this: