80 ANYS DE LA LLEVA DEL BIBERÓ

El passat 26 d’abril l’Arxiu Municipal va instal·lar al Centre d’Interpretació del Municipi a Can Ginestar una mostra que vol ser un acte de memòria envers els 20 nois que ara fa 80 anys, el 26 d’abril de 1938, van ser mobilitzats pel govern republicà  gairebé dos anys després de l’alçament militar del 18 de juliol que deriva en una llarga (1936-39) i cruent guerra a tota Espanya. Aquests nois per la seva edat es van conèixer com a Lleva del biberó.

A principis de l’any 1938 la situació militar semblava condemnar irremeiablement el destí de la República. El 22 de febrer havia sigut cridada la lleva de 1940, nois nascuts l’any 1919 que tenien entre 18 i 19 anys. A l’abril es va trencar el front d’Aragó i les tropes del general Franco van arribar al Mediterrani per Vinaròs partint en dos el territori republicà. El marge dret dels rius Noguera Pallaresa, Segre i Ebre, amb les ciutat de Tremp, Lleida i Gandesa entre d’altres, van quedar en mans dels revoltats contra el govern. Tot seguit Franco va abolir l’Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovat el 1932.

La voluntat de resistència i la necessitat de donar un cop d’efecte a l’estranger va dur a les autoritats republicanes a cridar lleves d’homes que, o bé eren majors de trenta anys, i que ja havien fet el servei militar, o nois que encara eren massa joves. El 12 d’abril Negrín va ordenar cridar la lleva del 41. Només a Catalunya va mobilitzar entre 25.000 i 27.500 joves nascuts el 1920, que tenien entre 17 i 18 anys. Ràpidament van ser coneguts com “la lleva del biberó” i una de les explicacions donades va ser que hauria partit del comentari de la dirigent de la CNT Frederica Montseny: «Disset anys…? Però si encara es prendrien el biberó». Testimonis de biberons expliquen que en ser prop de l’estació del Nord a Barcelona, alguns reclutes van entrar a una farmàcia i van comprar uns biberons que es van penjar al coll, acció imitada per altres companys, i segons aquests testimonis aquesta seria la raó del nom.

 

A Sant Just Desvern, llavors Just Desvern, el 26 d’abril l’alcalde Alfred Aris signava la notificació als nois que feien 18 anys aquell mateix any que tenien l’obligació de presentar-se el dia 28 al Centre de Reclutament i Instrucció Militar 16, situat al final de la Rambla de Barcelona, davant del monument a Colom. A l’exposició hi trobareu l’estadística dels que hi van morir, els actes de record a aquest tema que s’han fet els darrers anys, i també les imatges de les noies que havien nascut al 1920 i que van quedar a la rereguarda patint por, gana i neguit.

A banda de l’exposició el Servei d’Arxiu, un proposa una activitat complementària el proper 19 de juny a les 19:30 una SORTIDA AL TEATRE GREC DE BARCELONA per veure IN MEMORIAM, una obra que fa un record als joves que essent nens van haver d’anar a la Guerra. Un autocar sortirà del Parador i ens portarà directament al teatre. Des de l’Arxiu Municipal s’ha fet una reserva de grup per les entrades, aquestes les podeu comprar presencialment a Can Ginestar o bé en el següent enllaç:

https://ccjoanmaragall.miram.cloud/MiramModular/buscador/buscador.jsp?g=1&c=9901&a=39  El preu (30€) inclou l’entrada del teatre més el desplaçament amb Autocar.

Les entrades són limitades, no us en quedeu sense!

Anuncis

RUTES SINGULARS

Grup de persones que van assistir a la segona de les Rutes Singulars, davant de Can Gelabert

El dissabte passat dia 10 de novembre va tenir lloc la segona presentació de les RUTES SINGULARS del projecte POCTEFA que està dedicada a LES MASIES, un patrimoni que no podem pas dir que sigui singular doncs de masies en trobem en tot el territori, sobretot en àmbits rural. SINGULAR es el número de masies que s’han conservat a Sant Just i el seu singular estat de conservació, la majoria d’elles en funcionament i mantenint l’activitat econòmica. Els propietaris els hi han sabut trobar viabilitats reconvertint els seus usos tradicionals. La ruta va comptar amb més de 30 participants que van gaudir d’un dia de sol extraordinari i van poder visitar des de l’exterior les sis masies incloses a la ruta i d’altres que estan situades a tocar de la ruta.

Aquestes activitats fomenten la relació entre veïns i veïnes i permeten un intercanvi de coneixements que ens permeten estimar i valorar millor el territori on vivim i realitzem la nostra activitat diària. Des de l’Arxiu Municipal hem assessorat la confecció dels indicadors, cercat imatges antigues, i escollit els emplaçaments que us permetran realitzar aquesta ruta de forma autònoma. Penseu que a cada indicador hi podeu localitzar un codi QR que us permetrà descarregar una audio guia, on podreu escoltar una petita explicació sonora en català, castellà o francès mentre contempleu l’edifici.

En aquest intercanvi de coneixements que es va produir el passat dissabte on diversos propietaris i persones vinculades als edificis i a l’Ajuntament van aportar els seus coneixements, i les seves explicacions, completant el relat troncal de la guia Montse Piñeiro, ara hi hem d’afegir l’aportació del Sr. Jorge Noguera Torres, que ha tingut el detall de confeccionar una ruta amb l’aplicació WIKILOCK que ha penjat a internet:

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/sant-just-desvern-rutes-singulars-2-les-masies-23201944

Quan hi entreu descobrireu i coneixereu la llargada de la ruta, el desnivell que té, i el seu recorregut.  També podeu consultar en el seu perfil diverses rutes per realitzar a l’entorn de Sant Just de curt recorregut i a l’abast de tothom, crida l’atenció una “ruta” que va de Sant Just al Corte Inglés de Diagonal, on queda molt clara l’expressió “baixar a Barcelona”. Una eina que de ben segur podeu fer servir per conèixer millor l’entorn que tenim a tocar.

 

PATRIMONI INTANGIBLE: LA MEMÒRIA D’EN ZUBIELDI.

Construccio de les Escoles de l’Ateneu Santjustenc 1923

Un novembre de fa 94 anys els socis de l’Ateneu van decidir cridar al fotògraf Luis de Olalde, per tal que realitzes una imatge d’ells a les obres del futur edifici de les Escoles de l’Ateneu. Els socis hi acudiren i es van situar en “pose” mirant tots ells a la càmera. Enguany a iniciativa de Joaquim Carbonell la fotografia s’ha repetit al mateix indret, amb socis i sòcies de l’Ateneu Santjustenc, dins dels actes del centenari de l’entitat que s’escau el proper any 2018.

L’aparició de la imatge a la portada i contraportada de la Vall de Verç, ha servit per tal de poder aclarir algun error que es va “colar” el 1987 a l’obra Sant Just Desvern. Un paisatge i una història. Per aquest motiu a l’arxiu municipal hem actualitzat el banc d’imatges públic http://88.26.230.8:92/ i hem procedit a esmenar aquella identificació, que concretament atribuïa a M. Cinta Amigó una imatge que no era la seva.

Voldríem aprofitar aquesta ocasió des de l’Arxiu Municipal per recordar que la imatge no va ser un “clic” aïllat al menys l’autor va realitzar dues plaques de vidre més de la ja coneguda. Aquestes vistes són les que podeu veure en aquest post. Van ser facilitades en el seu dia, el llunyà 19 de gener de 1993, pel veí de Sant Just Sr. Miquel Vives i Bonastre que les conservava de forma impecable.

En Miquel ens va proporcionar 70 anys després un nou nom: ZUBIELDI. Qui era en Zubieldi? li vàrem demanar. El Sr. Vives recordava perfectament que en Zubieldi era el gos que hi ha costat del personatge 22 que no es altre que el Sr. Abdó Marca.

Llistat actualitzat dels protagonistes de novembre de 1923:

1.Salvador Navinés, 2.Just Vidal, 3.Sebastià Farràs i Valls, 4. Ramon Farrés el Gravat, 6.Josep Solé,  7.Jaume Marca, 8.Miquel Vivés i Bonastre, 10.Sebastià Bofill, 11.Baldiri Vives, 13. Joan Vives, 14. Isabel García Badosa, 15.Maria Garcia Badosa, 18. Cugat, 19. carreter de can Campreciós, 20. Josep Ferris, 21. Joan Quintana, 22. Abdó Marca, 22 bis. Gos Zubieldi, 23. Marcel Vivés, 24. Jaume Campreciós, 26. el València, 28. Jaume Cartró, 31. Jaume Poll, 32. Cinto Poll, 33. Bofill, 36. Malaret?.

Des de l’Arxiu Municipal fem una crida per veure si hi ha algú que recordi encara alguna de les persones que no han estat identificades. A les VIII Jornades de Patrimoni del Baix Llobregat celebrades a Esparreguera, es va recalcar per part de la organització la necessitat de gestionar amb rigor els programes de documentació i recerca, que en el nostre cas han de ser fets sempre de forma participativa.

%d bloggers like this: