LA HISTÒRIA DE LA FONT DE LA BONAIGUA

EXPOSICIÓ: LA HISTÒRIA DE LA FONT DE LA BONAIGUA

Del 16 de desembre de 2019 al 31 de gener de 2020 a CIM de Can Ginestar

Grup de 16 nois d’excursió a la font molt pocs anys després d’inaugurar-se, encara veiem tots els graons i les torretes de flors a la part del darrera. Original de Montserrat Rajadell Puiggrós

L’Arxiu Municipal s’acomiada d’aquest 2019 amb una mostra d’imatges històriques de la Font de la Bonaigua realitzada arran de la redescoberta de la font el juliol passat per comprovar el seu estat de conservació després de ser colgada definitivament al 1978 arran de la construcció de l’Institut de Batxillerat.

Hi podreu veure la part del mosaic que va ser localitzat arran de les excavacions dirigides per l’arqueòleg Isidre Pastor que correspon a la darrera filada de rajoles on diu FONT DE LA BONA AIGUA. El 90 % del plafó ceràmic va ser arrasat durant la construcció i anivellament del terreny per poder edificar l’actual centre educatiu.  Per sort va quedar aquesta filera, que amb el treball de la restauradora Montse Agüero va poder ser retirada del seu emplaçament original abans de tornar a reposar les terres. Es tracta de sis rajoles senceres de 12 x 12 i quatre rajoles fragmentades on s’hi veu el peu de la dona d’aigua que apareixia en el mosaic.

 

L’exposició reuneix 13 fotografies que van de l’any 1933 fins a principis dels anys 70 on podreu veure l’evolució que va tenir la font i l’espai. Construïda a tocar de la riera de Sant Just i elevada del nivell del curs fluvial per uns graons, va aplegar multitud de grups de nois i noies que hi cercaven un espai tranquil per passar una tarda, fer-hi un berenar o finalitzar una excursió per la vall.

Mona de pasqua de xocolata realitzada al Forn Milà el 1953-4 que reprodueix la Font de la Bonaigua on veiem al nen Manel Ripoll. Original de MR.

Als anys cinquanta a la part superior s’hi va construir un Merendero  que aniria guanyant espai i es convertiria en un punt d’atracció, diverses imatges de veïns com Àngel Jiménez, Pere Brull, Montserrat Rajadell, família Cartró… ens mostren aquesta evolutiva.

Hi podreu veure també un plafó on s’explica l’excavació arqueològica que va permetre al juliol-agost la seva documentació planimètrica amb l’ajut d’un dron, comprovar quin era el grau de conservació, a quina profunditat estava situada i en terrenys de qui. Amb les dades extretes en aquesta excavació, les imatges aplegades i el projecte original l’Ajuntament ha realitzat l’encàrrec a un estudi d’arquitectura per tal que realitzin un projecte que possibiliti tornar a reproduir la font a l’indret més adequat dins d’aquest entorn.

Que tingueu tots Bones Festes de Nadal i un feliç 2020

L’Ajuntament rep un ajut de la Diputació de Barcelona per continuar la tasca de descripció de Col·leccions i Fons no municipals

Registre dels drets de propietat intel·lectiual de Josep Surroca Pratdesaba, germà de Josep Lluís Surroca Pratdesaba, per l’obra “Un gran trapella”

L’Arxiu Municipal de Sant Just Desvern integrat des de l’any 2007 a la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació, ha realitzat durant els mesos de juny i juliol el treball amb documentació que entitats i particulars han cedit a l’Arxiu aquests darrers anys i que són custodiats en els seus dipòsits. Durant els anys 2018 i el 2019 l’Ajuntament ha rebut ajudes econòmiques per millorar la classificació, la descripció i la instal·lació d’aquests llegats.   La persona que té cura d’aquests processos és el veí i tècnic arxiver Roger Cunties i Farràs (Màster en Arxivística i Gestió de Documents des del 2015) que té experiència adquirida en centre de referència com l’Arxiu Nacional de Catalunya, i l’Arxiu Nacional d’Andorra.

La tasca feta durant aquests dos anys ha permès descriure la documentació amb el gestor proporcionat pel Servei d’Arxius de la Diputació (GIAM) i instal·lar en unitats d’instal·lació homologades gairebé una vintena de fons i col·leccions que tenen un volum de 27 metres lineals. Entre aquests en destaquem els següents:

  • Col·lecció de documents i fotografies donades pel veí Josep Quintana Cortès. Per una banda el seu Fons Personal que reuneix documentació històrica de la família amb personatges tan destacats per la vida de Sant Just Desvern com Arcadi Cortès o Francisqueta Cortès. Per una altra banda va guardar i reunir documents fruit de la seva intensa participació en la vida associativa i cultural del poble: CES, Ateneu, SEAS, Orfeó…
  • Fons documentals de Josep Lluís Surroca i Pratdesaba alcalde de 1959 a 1971. El seu fill ha lliurat documentació dels seus avantpassats, que provenien de Vic. Destaquen les imatges i papers del grup “Turó rodó” el grup de jubilats de Sant Just i Esplugues on durant molts anys va estar el Sr. Surroca que feien moltes sortides per la serra de Collserola.
  • Fons de la societat de Coloms Esportius “Putxet”. Associació dedicada a la columbofília, instal·lats durant uns anys a tocar de la masia de Can Baró. Un dels pocs fons d’entitats esportives que té l’arxiu.

 

  • Carnet del Servei Militar, que Jaume Gelabert Torné va fer a la “Jefatura de Transportes del Ejercito” de Sant Boi de Llobregat.

    Fons personals de Jaume Gelabert Torné i de Palmira Badell Farigola. On trobem documentació de la seva vida associativa i personal des de la seva joventut. Cal destacar que al fons lliurat en el seu dia per Jaume Gelabert hi hem localitzat documentació que data del segle XVIII i XIX de la família Gelabert del Coscoll.

Altres fons i col·leccions tractats serien el fons familiar i professional d’Antoni Malaret i Amigó, l’Agrupació Sardanista, el Club de Karts de Coixinets, col·lecció de documents reunits per Àngel Porcel, Fons Pere Brull i Angela, i un llarg etcètera.

 

 

 

 

 

 

UNA MOSTRA DE FONTS DE L’ARXIU COMPORTA LA RECUPERACIÓ DE LA FONT DE L’OSCAR

Fa més de 30 anys quan corria l’any 1987-88 els membres de l’Agrupament Escolta Martin Luther King van realitzar la neteja de l’entorn de la Font de l’Oscar, i van publicar-ne la ressenya a una revista interna que s’anomenà Merda a Dojo, la qual avui podeu localitzar a l’Arxiu Municipal.

Aquests darrers anys la vegetació del paratge i de l’entorn de la font ha crescut força fins arribar a tornar a amagar la font. Arran d’una exposició de fonts realitzada per l’Arxiu Municipal que posteriorment va ser completada per exposar-la a una caminada popular de la SEAS, els membres de l’entitat FES FONTS FENT FONTING, van parar atenció en aquesta font.  En Marcel Oliveres, anima de l’entitat, va parar atenció en la Font de l’Oscar i es va proposar de recuperar-la, dit i fet, i de la mateixa manera que fa tres dècades van fer els escoltes de l’AEMLK l’han recuperar.

La font està situada al camí que va de Sant Just a la font de la Beca, a sota de les cases de les casetes. Es una construcció molt senzilla formada per una canalització coberta que condueix l’aigua des de l’interior d’una mina fins a l’exterior. Els membres de l’Associació FFFF agraeixen les indicacions d’en Pere Aceiton i de l’Alexis R. per la localització exacta. D’aquesta manera ahir diumenge 2 de febrer de 2019 l’Associació Fes Fonts Fent Fonting la va fer visible de nou fent una neteja a fons del seu entorn.

L’activitat ha estat feta dins del programa Col·laborem amb el Parc que coordina el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. La font i l’entrada estaven completament tapades per la vegetació.  L’entitat va documentar fotogràficament els treballs i per un forat lateral van fer fotos de l’interior de la mina i van poder veure les escales que hi ha per accedir al nivell inferior de la galeria. Manifesten que els primers 2 metres de la galeria són d’obra però la resta semblen excavats al marge i estan esfondrats i la terra caiguda. Per aquest motiu es produeix un tap a la canal per on circularia l’aigua i que potser per aquest motiu la font no treu aigua a l’exterior.

L’entitat de Fes Font Fent Fonting, mirar de trobar, geolocalitzar,  descriure i recuperar les més de 350 fonts que hi ha al Parc de Collserola. Per ara, en tenen ressenyades 325 a la seva pàgina web, totes elles repartides en els 9 municipis que integren el Parc. A Sant Just en tenen 25 de localitzades.

%d bloggers like this: