A L’ENTORN DELS PROTAGONISTES I DE L’AUTOR DE LA FOTO MÉS ANTIGA

Madorell-Padrosa

Madorell-Padrosa

En el fons digital de fotografies que guarda l’Arxiu Històric Municipal de Sant Just Desvern hi ha la imatge que molt probablement sigui la més antiga que es conserva de les que s’han fet en el nostre municipi. I és una imatge amb diverses històries per explicar i que volem compartir amb vosaltres.

La primera història és que en coneixem dues còpies originals en paper totalment diferents, una de les quals ens permet saber exactament la data en què es va fer la fotografia: 29 d’agost de 1870. Fa quasi 150 anys que es va immortalitzar un matrimoni santjustenc: Juan Madorell y Coscoll (81 anys i 4 mesos) i Rosa Padrosa de Madorell (84 anys i 3 mesos). No és habitual trobar fotografies tan antigues amb tanta informació impresa en la mateixa fotografia: sabem quan es va fer, qui són els protagonistes i quina edat tenien en aquell moment.

Val a dir que les dues còpies en paper que es conserven mantenen un excel·lent estat de conservació, cosa que ha permès obtenir unes còpies digitals de gran qualitat. Els originals en paper formen part del fons de Joan Modolell i Mainou, descendent dels protagonistes de la fotografia. I l’autor fou Narcís Nobas i Ballbé, fotògraf barceloní de la segona meitat del segle XIX que en una primera etapa es va especialitzar en el retrat i en la “fotografia etnològica de Catalunya” i que en va presentar una col·lecció en dues Exposicions Universals, a Filadèlfia l’any 1876 i a París l’any 1878. No ho sabem del cert, però podria molt ben ser que aquesta fotografia santjustenca hagués format part d’ambdues exposicions.

Can Ginestar al segle XIX

Can Ginestar al segle XIX

La segona història és la dels protagonistes de la fotografia: es tracta del matrimoni format per Joan Modolell-Ginestar i Gelabert del Coscoll i Rosa Pedrosa i Gelabert de la Riera. Ell era fill de Francesc Modolell-Ginestar i Bas i de Francesca Gelabert del Coscoll i Castells; ella era filla de Jaume Pedrosa i Negre i de Teresa Gelabert de la Riera i Roca. Ambdós varen néixer la dècada dels anys 80 del segle XVIII, una dècada que es va distingir per una elevada mortalitat d’infants: en aquella època sis de cada deu difunts eren albats, infants menors de 14 anys. Els matrimonis tenien molts fills, però en morien molts abans de complir els 15 anys d’edat. Un exemple, en Joan Modolell-Ginestar va esdevenir l’hereu per la mort prematura de dos germans i una germana nascuts (i morts) abans que ell nasqués.

El pare d’en Joan Modolell-Ginestar era el masover del can Ginestar antic (el que estava situat a la plaça que avui en dia es coneix amb el nom de plaça Verdaguer) i en Joan Modolell-Ginestar va comprar, l’any 1830, la casa que avui en dia es coneix com can Ginestar i que durant molts anys havia estat can Tudó (Coral Torra: Els Tudó. 120 anys en la història de can Ginestar (1696-1816)). Els Tudó també foren els propietaris, per espai d’uns quinze anys, de can Ginestar antic (o de la plaça), ja que es van aprofitar de la minoria d’edat dels seus hereus per comprar-la l’any 1717. A l’arribar a la majoria d’edat, l’avi del Joan Modolell-Ginestar (que també es deia Joan) va reclamar els seus drets i va guanyar el plet davant els Tudó, que es van veure obligats a retornar la casa i les terres de can Ginestar antic a en Joan Modolell-Ginestar i Roca.

La tercera història gira al voltant del seu casament: haureu observat per les edats declarades que ella era 3 anys més gran que ell, un fet que en els matrimonis d’aquella època no era gens habitual. No es pot dir que fos un cas únic, ja que el mateix dia que es van casar, es va casar també una germana més gran de la Rosa amb un home una mica més jove que ella. No fou, doncs, un cas únic, però és cert que la proporció de casaments en què la dona era major d’edat que l’home era molt petita.

El dia del casament, l’11 de gener de 1812, ell només tenia 22 anys. L’edat mitjana al casament dels homes solters santjustencs en aquella època era de 27 anys, de manera que es va casar molt més aviat del que era habitual i amb una dona tres anys més gran que ell. De fet, a ella, amb 25 anys en el moment del casament, podríem dir que l’hi hauria passat l’edat de casar-se, ja que la mitjana d’edat al casament de les dones solteres santjustenques era, en aquell moment, de 23 anys; i dues germanes seves més grans s’havien casat amb 18 i 21 anys.

Hi ha més circumstàncies “curioses” al voltant d’aquest casament: ell no tenia cap necessitat de casar-se, atès que el seu pare, masover i amo de can Ginestar antic, era viu (de fet, no va morir fins l’any 1847). En Joan Modolell-Ginestar havia sobreviscut a la infantesa i era l’hereu de la família. En les mateixes circumstàncies, el seu futur cunyat, Francesc Pedrosa i Gelabert de la Riera, hereu de can Padrosa, s’havia casat l’any 1800 a l’edat de 29 anys… I ella podia haver format part del col·lectiu de les “ties solteres”: era la vuitena filla (d’un total de deu) del matrimoni format per Jaume Pedrosa i Teresa Gelabert de la Riera, amos i masovers de can Padrosa. Dels set fills i filles anteriors només n’havia mort prematurament una nena. La resta eren vius l’any 1812 i els quatre primers (dos homes i dues dones) ja estaven casats. La sisena filla del matrimoni va morir soltera amb 34 anys l’any 1815 i la setena, amb 27 anys, i la vuitena, amb 25, es van casar aquell gener de 1812.

 

Què havia passat, ja que sembla un casament més per necessitat del col·lectiu que per una altra cosa (interès de les famílies implicades, amor?)? Val a dir que aquell any 1812 és el que va registrar més casaments en un sol any a Sant Just Desvern entre 1580 i 1936: n’hi va haver 31, quan la mitjana anual de casaments del període 1801-1825 es situa entre 5 i 6. I des del maig de 1811 no se n’havia celebrat cap. Quin és el context que envolta aquest casament? Ens trobem enmig de la guerra d’Independència, amb totes les conseqüències que va comportar: elevada mortalitat, sobretot adulta, l’any 1809, l’annexió de Catalunya per part de França i una inestabilitat que es tradueix en un retard generalitzat dels casaments… En el moment que la situació esdevé més estable s’intenta recuperar el temps perdut i, talment com havia passat en altres catàstrofes demogràfiques anteriors, la resposta fou un augment sobtat dels casaments amb implicació de vidus i, sobretot, vídues, i de solters i solteres joves (entre els homes) i no tan joves (entre les dones). Com si es tractés de complir una norma no escrita, després d’una catàstrofe calia una implicació de tothom que estigués disponible per refer les famílies perdudes i saltar-se, de manera puntual, les convencions de l’època (tampoc no escrites) al voltant del sagrament més sagrat: el matrimoni.

 

Raimon Masdeu i Termens

Doctor en Història

100 ANYS PUJANT A L’AUTOBUS

a-384

El 31 de desembre de 2016 va fer 100 anys que Manel Garcia Solà creava la primera companyia d’autobusos que arribava a  Sant Just. Des d’aquells primers autobusos que paraven a la Plaça Campreciós fins als 300 autobusos diaris  que avui tenen part del seu recorregut pels carrers santjustecs, el trasnport públic ha fet moltes variacions.

No només han canviat els vehicles, també hem posat en funcionament nous mitjans,  des del 2006 el TRAM ha anat fent via, fins arribar a gairebé un milió d’usuaris el passat 2016 a la T3

El transport ha evolucionat amb la societat, i de la mateixa manera que el 1916 es van deixar enrere les diligències de cavalls, un segle més tard estem vivint la revolució de les energies20000002 renovables, canviant gasoil per electricitat.

Acompanyeu-nos en el viatge i visiteu l’exposició que ha organitzat l’Arxiu i quedarà repartida en 3 espais diferents de Sant Just, feu parada, doncs, a Les Escoles, El Centre Cívic Joan Maragall i el CIM de Can Ginestar.

 

En el Cercador d’Imatges que teniu a la dreta de la pantalla podeu cercar totes les fotografies que tenim a l’Arxiu respecte els AUTOBUSOS.

POSTALS DEL PALAU DE LA TORREBLANCA

Palau de la Torreblanca, terme municipal de Sant Just Desvern

Palau de la Torreblanca, terme municipal de Sant Just Desvern

 

L’Arxiu Municipal de Sant Just Desvern, va rebre fa uns mesos la donació del veí de Sant Feliu de Llobregat, Marc Rius, de cinc postals originals del Parc de la Torreblanca.

D’aquestes postals, dues són del Palau de la Torreblanca, situat dins del terme de la nostra població, que havia sigut propietat del marquès de Monistrol. El palau que va desaparèixer a mitjans dels anys 50 i la capella de Santa Anna, últim element del Palau que va restar en peu fins l’any 1983 quan es va enderrocar.

D’altra banda, la donació consta també de tres postals del llac artificial que encara avui podem visitar dins del parc a Sant Joan Despí.

L’Arxiu tenia coneixement d’aquesta col·lecció de Postals, però no en tenia l’original de cap d’elles, gràcies a la generositat d’algunes persones, el fons de l’Arxiu es va completant i enriquint.

Llac del parc de la Torreblanca dins del terme municipal de Sant Joan Despí

Llac del parc de la Torreblanca dins del terme municipal de Sant Joan Despí

Aquestes imatges han sigut emprades per una historiadora de l’art que realitza un estudi de la zona del templet per encàrrec de l’Àrea Metropolitana de Barcelona com a pas previa a la restauració d’aquest. Els documents i les imatges que es conserven als arxius municipals serveixen per planificar amb encert les aquest tipus d’ intervencions arquitectòniques.

Luicien Roisin a inicis del segle XX va fer un seguit de fotografies pel nostre entorn, d’aquestes imatges se’n van fer vàries sèries de postals, algunes de les quals es poden consultar a l’Arxiu.

 

Mostrant el “REGAL” que hem rebut us desitgem un bon Nadal i un millor any 2017.

Bones Festes

Bones Festes

%d bloggers like this: