L’ARTISTA DOLORS PUIGDEMONT EXPOSA A “L’ESPAI ART L’ABADIA” DE SANT JOAN DE LES ABADESES

Aquests dies de festes i àpats podeu reservar un temps per conèixer millor l’obra de la nostra veïna i artista Dolors Puigdemont. Ho podeu fer visitant el monestir de Sant Joan de les Abadeses fundat entorn del 885 pel comte Wifred el Pilós, del qual la seva filla Emma en va ser la primera abadessa fins el 942.  La nostra veïna Dolors Puigdemont hi va presentar el passat dissabte 16 de desembre la seva exposició en paper: Interconnexions, 30 anys de papers. És una mostra dels papers, fibres vegetals trinxades, submergides, amb sedassos, recollides de l’aigua, a través dels quals Puigdemont treballa per aconseguir transparències i una tercera dimensió que reforça cosint i embastant fils sobre la rigidesa del paper, i a través d’altres matèries, que li permeten expressar el seu paisatge interior i viatjar més enllà de les aparences. L’artista ens fa arribar aquestes paraules a l’entorn d’aquest nou treball:

 

 

“Anar i venir en el temps. Papers, fils i pensaments.

Matèria i buit. El buit és tant gran i alhora tant ple, deu ser per donar pas a la llum que omple de colors la matèria i fa que es generin ombres i reflexos a les aigües, que s’expandeixen sobre els papers.

El cos, el vestit, la casa, la porta, la finestra, el balcó, persianes, cortines i tàlems. Flux d’aigües, reflex de llums, forats de pas per a aires i perfums. Respiracions llargues i profundes, compàs de músiques orgàniques.

 

 

 

Pensaments recurrents, duals: Orgànics i estructurals, potents i penjant d’un fil, inamovibles i rodant, cercant la llum per trobar les ombres, sempre expressives i inseparables dels paisatges interiors.

Manuscrit de dolor una aquarel·la sobre paper realitzada per Dolors Puigdemont al 2003 amb motiu de la inauguració de la Biblioteca Joan Margarit a la casa de cultura de can Ginestar a Sant Just Desvern.

 

 

El temps doblement circular, en un espai infinitament multidireccional. El gest, la taca, el forat i el cosit han estat els protagonistes per expressar-me.

Pensaments recurrents, duals, aparentment contradictoris: Expressant força amb fragilitat, voler amb feminitat, poder amb el fluir, permanència a través de l’efímer. Volgudament tossuda i persistent, en un treball que fa temps que no és recerca, és de trobada.

Trobo qualitats d’ànima en el resultat del meu treball. Sola entre una immensitat d’iguals.”

Serà la primera exposició després dels treballs de restauració als que ha estat sotmès el claustre del Palau de l’Abadia i a través dels quals els paraments i les columnes han millorat el seu estat de conservació i també són més fàcilment distingibles i identificables.

Dolors Puigdemont

 

Anuncis

PATRIMONI INTANGIBLE: LA MEMÒRIA D’EN ZUBIELDI.

Construccio de les Escoles de l’Ateneu Santjustenc 1923

Un novembre de fa 94 anys els socis de l’Ateneu van decidir cridar al fotògraf Luis de Olalde, per tal que realitzes una imatge d’ells a les obres del futur edifici de les Escoles de l’Ateneu. Els socis hi acudiren i es van situar en “pose” mirant tots ells a la càmera. Enguany a iniciativa de Joaquim Carbonell la fotografia s’ha repetit al mateix indret, amb socis i sòcies de l’Ateneu Santjustenc, dins dels actes del centenari de l’entitat que s’escau el proper any 2018.

L’aparició de la imatge a la portada i contraportada de la Vall de Verç, ha servit per tal de poder aclarir algun error que es va “colar” el 1987 a l’obra Sant Just Desvern. Un paisatge i una història. Per aquest motiu a l’arxiu municipal hem actualitzat el banc d’imatges públic http://88.26.230.8:92/ i hem procedit a esmenar aquella identificació, que concretament atribuïa a M. Cinta Amigó una imatge que no era la seva.

Voldríem aprofitar aquesta ocasió des de l’Arxiu Municipal per recordar que la imatge no va ser un “clic” aïllat al menys l’autor va realitzar dues plaques de vidre més de la ja coneguda. Aquestes vistes són les que podeu veure en aquest post. Van ser facilitades en el seu dia, el llunyà 19 de gener de 1993, pel veí de Sant Just Sr. Miquel Vives i Bonastre que les conservava de forma impecable.

En Miquel ens va proporcionar 70 anys després un nou nom: ZUBIELDI. Qui era en Zubieldi? li vàrem demanar. El Sr. Vives recordava perfectament que en Zubieldi era el gos que hi ha costat del personatge 22 que no es altre que el Sr. Abdó Marca.

Llistat actualitzat dels protagonistes de novembre de 1923:

1.Salvador Navinés, 2.Just Vidal, 3.Sebastià Farràs i Valls, 4. Ramon Farrés el Gravat, 6.Josep Solé,  7.Jaume Marca, 8.Miquel Vivés i Bonastre, 10.Sebastià Bofill, 11.Baldiri Vives, 13. Joan Vives, 14. Isabel García Badosa, 15.Maria Garcia Badosa, 18. Cugat, 19. carreter de can Campreciós, 20. Josep Ferris, 21. Joan Quintana, 22. Abdó Marca, 22 bis. Gos Zubieldi, 23. Marcel Vivés, 24. Jaume Campreciós, 26. el València, 28. Jaume Cartró, 31. Jaume Poll, 32. Cinto Poll, 33. Bofill, 36. Malaret?.

Des de l’Arxiu Municipal fem una crida per veure si hi ha algú que recordi encara alguna de les persones que no han estat identificades. A les VIII Jornades de Patrimoni del Baix Llobregat celebrades a Esparreguera, es va recalcar per part de la organització la necessitat de gestionar amb rigor els programes de documentació i recerca, que en el nostre cas han de ser fets sempre de forma participativa.

L’artista d’una nissaga: XAVIER MODOLELL LUCH 1917-1986

Trobem arrelada la Família Modolell, a Sant Just, aproximadament des del  1510. Ha tingut entre els seus membres personatges eminentment santjustencs (terratinents, regidors, alcaldes, emprenedors, mecenes….) que podríem esmentar també en aquesta passejada, però avui volem recordar, en especial, la persona que va manifestar la seva sensibilitat com a escultor. Ens referim a Xavier Modolell i Lluch que va viure a la nostra vila des del 1917 al 1986.

Nascut a Sant Just Desvern l’any 1917,  va desenvolupar les seves dots d’escultor en qualitat d’autodidacta, tot expressant un sentit estètic en diverses figures femenines de pedra i bronze, que va poder exposar a les Exposicions Nacionals de Barcelona, l’any 1944 i de Madrid l’any 1945.

Fou un home d’una profunda catalanitat i per això, fou un dels signants del Manifest Negre d’any 1949. Això s’explica perquè la seva visió avantguardista el va fer solidari amb l’esmentat “manifest Negre”, que donava suport a l’art català de la postguerra mundial, intentant establir connexions amb els corrents internacionals prou malmesos pel franquisme.

També el trobem vinculat al Cercle Artístic de Barcelona, on s’havia creat el grup Lais amb objectius artístics renovadors. No es estrany que es donessin sovint citació en el seu domicili de Sant Just Desvern, personalitats del mon artístic, intel·lectual i musical.

La tasca de l’escultor és presentar a la consciència de qui contempla l’obra d’art la supremacia dels valors de l’esperit. Atenent a aquest precedent, presentem ara les obres d’en Xavier Modolell, cosa que ens donarà una perspectiva de la seva qualitat artística.

Començarem amb les obres de fora de Sant Just i continuarem amb les que podem admirar als espais públics del nostre poble.

1-Escultures de l’ Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona

2-Imatge de Sant Martí ( agost 1956) a  Riells del Montseny, feta quan era rector de la parròquia l’entranyable Mossèn Pere Ribot.

3-Escultura en forma de Flama, ubicada al Camí dels Degotalls,  a la muntanya Montserrat. Finançada per subscripció popular i col·locada   el 9 de maig de 1965

4-Imatge del Sagrat Cor, de l’any 1944, al templet de  la plaça del mateix nom a Sant Just Desvern. Fou una escultura que va fer per a substituir la que s’enderrocà el 18 de juliol de 1936 durant la etapa revolucionaria. Aquesta escultura  descansa sobre  un dipòsit d’aigües, que llavors servia per a donar servei a les cases de la urbanització del Sagrat Cor,

5-Alegoria de la Sardana, que va fer per a la Font de la Sardana, dels Jardins del Parador, l’any 1964, que es va malmetre al cap de pocs anys

6-Monòlit  en homenatge a Fernando Leuthard, veí de Sant Just i bon amic del artista, que es va instal·lar al Complex Esportiu Municipal  La Bonaigua l’any 1981

7- Plafó ceràmic de l’edifici del Parador, de l’any 1965 que va fer amb col·laboració de l’artista Guinovart.  Aquest es va ocupar de la part artística i va treballar sobre un esquema de petits colors i en Xavier de la part tècnica, de la cuita de la ceràmica a alta temperatura,  ho va fer d’una forma tan acurada que  malgrat els anys transcorreguts, conserva perfectament tots els colors.

I com a altres obres més privades podríem enumerar la màscara mortuòria del seu pare Gaspar Modolell,  la màscara mortuòria de l’alcalde  Daniel Cardona, un bust d’Anselm Clavé i un bust del  mestre Enric Morera, que va fer l’any 1965 i que podem admirar  avui dia,  al vestíbul superior de l ‘Ateneu..

Xavier Modolell, a més d’escultor i digne pare de família, tenia una gran sensibilitat patriòtica, El seu amor per la bellesa, es va encomanar tanmateix a la musica. tant clàssica com coral, i així el veiem com a president de l’Orfeó Enric Morera entre els anys 1956 i 1962 i en la organització de vetllades musicals a casa seva, a la Rambla, que obria a tot el poble per als Concerts d’Estiu.

La seva fidelitat a Catalunya, fou sempre constant i la seva preocupació pel seguiment dels afers polítics que afectaven el nostre país, molt acurada.

En la darrera etapa de la seva vida, excel·lí en el  camp de la ceràmica reflectint el seu art en una creació que revelava el seu peculiar gust artístic.

Ens va deixar el 6 de juliol de 1986 i el seu esperit batega en les escultures i les obres que va realitzar en vida, inspirat en la bellesa i en l’art de transmetre-la a la ciutadania.

 

Joan Puiggrós i Modolell

 

 

Nota: Aquest article es va llegir a la passejada de tardor realitzada l’octubre de 2015 pel Centre d’Estudis Santjustencs i coordinada per Montserrat Rajadell. En els transcurs de la passejada també es van llegir treballs relatius a Enric Morera, Josep Hurtuna, Jaume Villanova, Joan Salvat, J.M.Espinàs, Lleonard Balada i M. Marcel·la Sánchez Coquillat.  El passat dissabte dia 7 d’octubre va tenir lloc la presentació de la ruta Art Singular del projecte POCTEFA on s’inclou enfront del Parador una placa explicativa del mural que va realitzar Xavier Modolell amb en Josep Guinovart.

 

%d bloggers like this: