UNA MOSTRA DE FONTS DE L’ARXIU COMPORTA LA RECUPERACIÓ DE LA FONT DE L’OSCAR

Fa més de 30 anys quan corria l’any 1987-88 els membres de l’Agrupament Escolta Martin Luther King van realitzar la neteja de l’entorn de la Font de l’Oscar, i van publicar-ne la ressenya a una revista interna que s’anomenà Merda a Dojo, la qual avui podeu localitzar a l’Arxiu Municipal.

Aquests darrers anys la vegetació del paratge i de l’entorn de la font ha crescut força fins arribar a tornar a amagar la font. Arran d’una exposició de fonts realitzada per l’Arxiu Municipal que posteriorment va ser completada per exposar-la a una caminada popular de la SEAS, els membres de l’entitat FES FONTS FENT FONTING, van parar atenció en aquesta font.  En Marcel Oliveres, anima de l’entitat, va parar atenció en la Font de l’Oscar i es va proposar de recuperar-la, dit i fet, i de la mateixa manera que fa tres dècades van fer els escoltes de l’AEMLK l’han recuperar.

La font està situada al camí que va de Sant Just a la font de la Beca, a sota de les cases de les casetes. Es una construcció molt senzilla formada per una canalització coberta que condueix l’aigua des de l’interior d’una mina fins a l’exterior. Els membres de l’Associació FFFF agraeixen les indicacions d’en Pere Aceiton i de l’Alexis R. per la localització exacta. D’aquesta manera ahir diumenge 2 de febrer de 2019 l’Associació Fes Fonts Fent Fonting la va fer visible de nou fent una neteja a fons del seu entorn.

L’activitat ha estat feta dins del programa Col·laborem amb el Parc que coordina el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. La font i l’entrada estaven completament tapades per la vegetació.  L’entitat va documentar fotogràficament els treballs i per un forat lateral van fer fotos de l’interior de la mina i van poder veure les escales que hi ha per accedir al nivell inferior de la galeria. Manifesten que els primers 2 metres de la galeria són d’obra però la resta semblen excavats al marge i estan esfondrats i la terra caiguda. Per aquest motiu es produeix un tap a la canal per on circularia l’aigua i que potser per aquest motiu la font no treu aigua a l’exterior.

L’entitat de Fes Font Fent Fonting, mirar de trobar, geolocalitzar,  descriure i recuperar les més de 350 fonts que hi ha al Parc de Collserola. Per ara, en tenen ressenyades 325 a la seva pàgina web, totes elles repartides en els 9 municipis que integren el Parc. A Sant Just en tenen 25 de localitzades.

Anuncis

80 ANYS DE LA LLEVA DEL BIBERÓ

El passat 26 d’abril l’Arxiu Municipal va instal·lar al Centre d’Interpretació del Municipi a Can Ginestar una mostra que vol ser un acte de memòria envers els 20 nois que ara fa 80 anys, el 26 d’abril de 1938, van ser mobilitzats pel govern republicà  gairebé dos anys després de l’alçament militar del 18 de juliol que deriva en una llarga (1936-39) i cruent guerra a tota Espanya. Aquests nois per la seva edat es van conèixer com a Lleva del biberó.

A principis de l’any 1938 la situació militar semblava condemnar irremeiablement el destí de la República. El 22 de febrer havia sigut cridada la lleva de 1940, nois nascuts l’any 1919 que tenien entre 18 i 19 anys. A l’abril es va trencar el front d’Aragó i les tropes del general Franco van arribar al Mediterrani per Vinaròs partint en dos el territori republicà. El marge dret dels rius Noguera Pallaresa, Segre i Ebre, amb les ciutat de Tremp, Lleida i Gandesa entre d’altres, van quedar en mans dels revoltats contra el govern. Tot seguit Franco va abolir l’Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovat el 1932.

La voluntat de resistència i la necessitat de donar un cop d’efecte a l’estranger va dur a les autoritats republicanes a cridar lleves d’homes que, o bé eren majors de trenta anys, i que ja havien fet el servei militar, o nois que encara eren massa joves. El 12 d’abril Negrín va ordenar cridar la lleva del 41. Només a Catalunya va mobilitzar entre 25.000 i 27.500 joves nascuts el 1920, que tenien entre 17 i 18 anys. Ràpidament van ser coneguts com “la lleva del biberó” i una de les explicacions donades va ser que hauria partit del comentari de la dirigent de la CNT Frederica Montseny: «Disset anys…? Però si encara es prendrien el biberó». Testimonis de biberons expliquen que en ser prop de l’estació del Nord a Barcelona, alguns reclutes van entrar a una farmàcia i van comprar uns biberons que es van penjar al coll, acció imitada per altres companys, i segons aquests testimonis aquesta seria la raó del nom.

 

A Sant Just Desvern, llavors Just Desvern, el 26 d’abril l’alcalde Alfred Aris signava la notificació als nois que feien 18 anys aquell mateix any que tenien l’obligació de presentar-se el dia 28 al Centre de Reclutament i Instrucció Militar 16, situat al final de la Rambla de Barcelona, davant del monument a Colom. A l’exposició hi trobareu l’estadística dels que hi van morir, els actes de record a aquest tema que s’han fet els darrers anys, i també les imatges de les noies que havien nascut al 1920 i que van quedar a la rereguarda patint por, gana i neguit.

A banda de l’exposició el Servei d’Arxiu, un proposa una activitat complementària el proper 19 de juny a les 19:30 una SORTIDA AL TEATRE GREC DE BARCELONA per veure IN MEMORIAM, una obra que fa un record als joves que essent nens van haver d’anar a la Guerra. Un autocar sortirà del Parador i ens portarà directament al teatre. Des de l’Arxiu Municipal s’ha fet una reserva de grup per les entrades, aquestes les podeu comprar presencialment a Can Ginestar o bé en el següent enllaç:

https://ccjoanmaragall.miram.cloud/MiramModular/buscador/buscador.jsp?g=1&c=9901&a=39  El preu (30€) inclou l’entrada del teatre més el desplaçament amb Autocar.

Les entrades són limitades, no us en quedeu sense!

PATRIMONI INTANGIBLE: LA MEMÒRIA D’EN ZUBIELDI.

Construccio de les Escoles de l’Ateneu Santjustenc 1923

Un novembre de fa 94 anys els socis de l’Ateneu van decidir cridar al fotògraf Luis de Olalde, per tal que realitzes una imatge d’ells a les obres del futur edifici de les Escoles de l’Ateneu. Els socis hi acudiren i es van situar en “pose” mirant tots ells a la càmera. Enguany a iniciativa de Joaquim Carbonell la fotografia s’ha repetit al mateix indret, amb socis i sòcies de l’Ateneu Santjustenc, dins dels actes del centenari de l’entitat que s’escau el proper any 2018.

L’aparició de la imatge a la portada i contraportada de la Vall de Verç, ha servit per tal de poder aclarir algun error que es va “colar” el 1987 a l’obra Sant Just Desvern. Un paisatge i una història. Per aquest motiu a l’arxiu municipal hem actualitzat el banc d’imatges públic http://88.26.230.8:92/ i hem procedit a esmenar aquella identificació, que concretament atribuïa a M. Cinta Amigó una imatge que no era la seva.

Voldríem aprofitar aquesta ocasió des de l’Arxiu Municipal per recordar que la imatge no va ser un “clic” aïllat al menys l’autor va realitzar dues plaques de vidre més de la ja coneguda. Aquestes vistes són les que podeu veure en aquest post. Van ser facilitades en el seu dia, el llunyà 19 de gener de 1993, pel veí de Sant Just Sr. Miquel Vives i Bonastre que les conservava de forma impecable.

En Miquel ens va proporcionar 70 anys després un nou nom: ZUBIELDI. Qui era en Zubieldi? li vàrem demanar. El Sr. Vives recordava perfectament que en Zubieldi era el gos que hi ha costat del personatge 22 que no es altre que el Sr. Abdó Marca.

Llistat actualitzat dels protagonistes de novembre de 1923:

1.Salvador Navinés, 2.Just Vidal, 3.Sebastià Farràs i Valls, 4. Ramon Farrés el Gravat, 6.Josep Solé,  7.Jaume Marca, 8.Miquel Vivés i Bonastre, 10.Sebastià Bofill, 11.Baldiri Vives, 13. Joan Vives, 14. Isabel García Badosa, 15.Maria Garcia Badosa, 18. Cugat, 19. carreter de can Campreciós, 20. Josep Ferris, 21. Joan Quintana, 22. Abdó Marca, 22 bis. Gos Zubieldi, 23. Marcel Vivés, 24. Jaume Campreciós, 26. el València, 28. Jaume Cartró, 31. Jaume Poll, 32. Cinto Poll, 33. Bofill, 36. Malaret?.

Des de l’Arxiu Municipal fem una crida per veure si hi ha algú que recordi encara alguna de les persones que no han estat identificades. A les VIII Jornades de Patrimoni del Baix Llobregat celebrades a Esparreguera, es va recalcar per part de la organització la necessitat de gestionar amb rigor els programes de documentació i recerca, que en el nostre cas han de ser fets sempre de forma participativa.

%d bloggers like this: