A L’ENTORN DELS PROTAGONISTES I DE L’AUTOR DE LA FOTO MÉS ANTIGA

Madorell-Padrosa

Madorell-Padrosa

En el fons digital de fotografies que guarda l’Arxiu Històric Municipal de Sant Just Desvern hi ha la imatge que molt probablement sigui la més antiga que es conserva de les que s’han fet en el nostre municipi. I és una imatge amb diverses històries per explicar i que volem compartir amb vosaltres.

La primera història és que en coneixem dues còpies originals en paper totalment diferents, una de les quals ens permet saber exactament la data en què es va fer la fotografia: 29 d’agost de 1870. Fa quasi 150 anys que es va immortalitzar un matrimoni santjustenc: Juan Madorell y Coscoll (81 anys i 4 mesos) i Rosa Padrosa de Madorell (84 anys i 3 mesos). No és habitual trobar fotografies tan antigues amb tanta informació impresa en la mateixa fotografia: sabem quan es va fer, qui són els protagonistes i quina edat tenien en aquell moment.

Val a dir que les dues còpies en paper que es conserven mantenen un excel·lent estat de conservació, cosa que ha permès obtenir unes còpies digitals de gran qualitat. Els originals en paper formen part del fons de Joan Modolell i Mainou, descendent dels protagonistes de la fotografia. I l’autor fou Narcís Nobas i Ballbé, fotògraf barceloní de la segona meitat del segle XIX que en una primera etapa es va especialitzar en el retrat i en la “fotografia etnològica de Catalunya” i que en va presentar una col·lecció en dues Exposicions Universals, a Filadèlfia l’any 1876 i a París l’any 1878. No ho sabem del cert, però podria molt ben ser que aquesta fotografia santjustenca hagués format part d’ambdues exposicions.

Can Ginestar al segle XIX

Can Ginestar al segle XIX

La segona història és la dels protagonistes de la fotografia: es tracta del matrimoni format per Joan Modolell-Ginestar i Gelabert del Coscoll i Rosa Pedrosa i Gelabert de la Riera. Ell era fill de Francesc Modolell-Ginestar i Bas i de Francesca Gelabert del Coscoll i Castells; ella era filla de Jaume Pedrosa i Negre i de Teresa Gelabert de la Riera i Roca. Ambdós varen néixer la dècada dels anys 80 del segle XVIII, una dècada que es va distingir per una elevada mortalitat d’infants: en aquella època sis de cada deu difunts eren albats, infants menors de 14 anys. Els matrimonis tenien molts fills, però en morien molts abans de complir els 15 anys d’edat. Un exemple, en Joan Modolell-Ginestar va esdevenir l’hereu per la mort prematura de dos germans i una germana nascuts (i morts) abans que ell nasqués.

El pare d’en Joan Modolell-Ginestar era el masover del can Ginestar antic (el que estava situat a la plaça que avui en dia es coneix amb el nom de plaça Verdaguer) i en Joan Modolell-Ginestar va comprar, l’any 1830, la casa que avui en dia es coneix com can Ginestar i que durant molts anys havia estat can Tudó (Coral Torra: Els Tudó. 120 anys en la història de can Ginestar (1696-1816)). Els Tudó també foren els propietaris, per espai d’uns quinze anys, de can Ginestar antic (o de la plaça), ja que es van aprofitar de la minoria d’edat dels seus hereus per comprar-la l’any 1717. A l’arribar a la majoria d’edat, l’avi del Joan Modolell-Ginestar (que també es deia Joan) va reclamar els seus drets i va guanyar el plet davant els Tudó, que es van veure obligats a retornar la casa i les terres de can Ginestar antic a en Joan Modolell-Ginestar i Roca.

La tercera història gira al voltant del seu casament: haureu observat per les edats declarades que ella era 3 anys més gran que ell, un fet que en els matrimonis d’aquella època no era gens habitual. No es pot dir que fos un cas únic, ja que el mateix dia que es van casar, es va casar també una germana més gran de la Rosa amb un home una mica més jove que ella. No fou, doncs, un cas únic, però és cert que la proporció de casaments en què la dona era major d’edat que l’home era molt petita.

El dia del casament, l’11 de gener de 1812, ell només tenia 22 anys. L’edat mitjana al casament dels homes solters santjustencs en aquella època era de 27 anys, de manera que es va casar molt més aviat del que era habitual i amb una dona tres anys més gran que ell. De fet, a ella, amb 25 anys en el moment del casament, podríem dir que l’hi hauria passat l’edat de casar-se, ja que la mitjana d’edat al casament de les dones solteres santjustenques era, en aquell moment, de 23 anys; i dues germanes seves més grans s’havien casat amb 18 i 21 anys.

Hi ha més circumstàncies “curioses” al voltant d’aquest casament: ell no tenia cap necessitat de casar-se, atès que el seu pare, masover i amo de can Ginestar antic, era viu (de fet, no va morir fins l’any 1847). En Joan Modolell-Ginestar havia sobreviscut a la infantesa i era l’hereu de la família. En les mateixes circumstàncies, el seu futur cunyat, Francesc Pedrosa i Gelabert de la Riera, hereu de can Padrosa, s’havia casat l’any 1800 a l’edat de 29 anys… I ella podia haver format part del col·lectiu de les “ties solteres”: era la vuitena filla (d’un total de deu) del matrimoni format per Jaume Pedrosa i Teresa Gelabert de la Riera, amos i masovers de can Padrosa. Dels set fills i filles anteriors només n’havia mort prematurament una nena. La resta eren vius l’any 1812 i els quatre primers (dos homes i dues dones) ja estaven casats. La sisena filla del matrimoni va morir soltera amb 34 anys l’any 1815 i la setena, amb 27 anys, i la vuitena, amb 25, es van casar aquell gener de 1812.

 

Què havia passat, ja que sembla un casament més per necessitat del col·lectiu que per una altra cosa (interès de les famílies implicades, amor?)? Val a dir que aquell any 1812 és el que va registrar més casaments en un sol any a Sant Just Desvern entre 1580 i 1936: n’hi va haver 31, quan la mitjana anual de casaments del període 1801-1825 es situa entre 5 i 6. I des del maig de 1811 no se n’havia celebrat cap. Quin és el context que envolta aquest casament? Ens trobem enmig de la guerra d’Independència, amb totes les conseqüències que va comportar: elevada mortalitat, sobretot adulta, l’any 1809, l’annexió de Catalunya per part de França i una inestabilitat que es tradueix en un retard generalitzat dels casaments… En el moment que la situació esdevé més estable s’intenta recuperar el temps perdut i, talment com havia passat en altres catàstrofes demogràfiques anteriors, la resposta fou un augment sobtat dels casaments amb implicació de vidus i, sobretot, vídues, i de solters i solteres joves (entre els homes) i no tan joves (entre les dones). Com si es tractés de complir una norma no escrita, després d’una catàstrofe calia una implicació de tothom que estigués disponible per refer les famílies perdudes i saltar-se, de manera puntual, les convencions de l’època (tampoc no escrites) al voltant del sagrament més sagrat: el matrimoni.

 

Raimon Masdeu i Termens

Doctor en Història

Anuncis

JAN JULIVERT I SANT JUST DESVERN

Cercant els documents que il·lustraven l’article anterior, vam trobar entre la correspondència de l’Ajuntament de Sant Just Desvern de l’any 1936, una oferta dels “Xiquets del Vendrell” per actuar a la nostra població per Festa Major. Aquest descobriment es va fer arribar a Josep Maria Cortès, casteller i veí de Sant Just, és ell qui ens escriu aquest article:

Document signat per "Jan" Julivert adreçat a Sant Just Desvern

Document signat per “Jan” Julivert adreçat a Sant Just Desvern

Aquesta carta enviada per Jan Julivert a l’Alcalde de Sant Just, és una molt bona troballa.
Personalment, dedueixo a partir d’aquest escrit vàries coses, algunes són constatacions de fets coneguts. Fa 80 anys de l’inici de la Guerra Civil amb el cop d’estat que ens va conduir a la guerra i a la dictadura. Les colles castelleres no eren entitats aïllades del moment que es vivia a la Península.
Concretament, el signant de la carta, en Joan (Jan) Julivert va destacar com a republicà. Però, sobretot, va destacar per ser el Cap de Colla que va reinventar els folres, ja que va fer els folres del primer pilar de set i dos de vuit del segle XX. Actualment totes les colles estem fent els folres a partir de la seva proposta. Aquesta carta la signa com a responsable (feia un any que ho era) dels Xiquets d’El Vendrell que actualment són els Nens del Vendrell. En Jan Julivert és un dels personatges mítics del món dels castells, tant per les innovacions com pels èxits cstellers que va aconseguir.
– La primera deducció que faig és sobre el funcionament de les colles. No és tan diferent de l’actualitat, ja que es fa un esforç per aconseguir actuacions. En aquest cas, el responsable de la colla, personalment, s’encarrega de fer les cartes al Ajuntaments per oferir la seva colla.
– També em crida l’atenció que digui “…siguent ja costúm incloure entre el nombre de festes, la colla de Castellers,…”. Tot i que pot ser una carta genèrica que enviava a totes les poblacions, indica que era habitual fer castells a Sant Just Desvern per la festa major. Actualment es fan castells per les Festes de Tardor, i altres actuacions que poden organitzar els Castellers d’Esplugues, però no es

Imatge d'una barricada de la Guerra Civil, i al fons cartell de l'Olimpiada Popular amb una imatge de castells

Imatge d’una barricada de la Guerra Civil, i al fons cartell de l’Olimpiada Popular amb una imatge de castells

fan castells per la Festa Major.
– Per últim, m’alegro que ho enviés a Sant Just en aquesta època. Aquesta carta s’envia 17 dies abans del

l’Olimpiada Popular que s’havia de fer a Barcelona, de caràcter antifeixista i alternativa al Jocs Olímpics de Berlín. La Colla d’ El Vendrell, entre d’altres, com la Nova de Valls (actual Colla Joves), havia d’anar-hi. Finalment, només la Nova de Valls va fer el desplaçament, tot i les noticies del cop d’estat, però en arribar a la carretera de Sants, van sentir explosions i se’n van entornar. Puc deduir que el Jan Julivert, tenint la intenció de participar a la olimpíada que havia de ser del 19 al 26 de juliol, deuria buscar poblacions antifeixistes al voltant de Barcelona o de camí a El Vendrell, per allargar l’estada i fer-hi actuacions per aconseguir ingressos extres. Per desgràcia, ja no es van poder realitzar aquestes actuacions…

Josep Maria Cortès i Artigas

80 ANYS DEL 19 DE JULIOL DE 1936

Aquest any s’acompleix el 80è aniversari d’una de les dates que més ha marcat possiblement la nostra història recent: el 18 de juliol de 1936 un aixecament militar contra el govern de la república espanyola va acabar amb una cruenta guerra que es perllongà fins el 1939.

Aquell 18 de juliol era dissabte i ni a Sant Just Desvern ni a Barcelona va passar res, va ser l’endemà el diumenge 19 de juliol quan diverses unitats militars de les casernes de Pedralbes, Tarragona, Sant Andreu… van sortir al carrer i s’iniciaren enfrontaments pel carrer, amb resultat desfavorable als revoltats. Aquell 19 de juliol s’havia d’iniciar a Barcelona la Olimpíada Popular en contesta a la convocada per l’Alemanya nazi. Això no va ser possible i molts dels atletes van participar a la lluita contra els revoltats i es van quedar a combatre al costat de la República Espanyola.

REbut de 10 sopars per membres de lOlimpíada Popular

Rebut de 10 sopars per membres de lOlimpíada Popular

A l’Arxiu Municipal de Sant Just Desvern es conserven unes factures que evidencien l’estada de diversos atletes a la població, acollits pel casal d’ERC. Les despeses de manutenció d’aquests atletes van ser cobertes per la delegació local d’Esquerra que presidia PERE RIBES, i per l’Ajuntament. Es conserva el rebut lliurat a l’Ajuntament acredita que s’havien rebut les vint-i-dues pessetes que era el 40% del què van costar els 10 sopars. La factura que avui presentem –podríem ben bé qualificar-lo de document del dia- deia el següent:

            “He rebut de l’Ajuntament de

Sant Just la quantitat de ptes.

Vint-i-dues 40% import 10 sopars de

10 companys de l’Olimpiada.

Rebuts per la manutenció de soldats

Rebuts per la manutenció de soldats

Sant Just Desvern 21 de Juliol 1936

                        El President

                        Pere Ribes”

 

Una segona factura presentada per Josep Duran fa referencia a la manutenció que es va proporcionar durant tres dies a 4 soldats procedents de Barcelona, i que sabem van marxar el 21 cap a Sant Feliu de Llobregat, segons carta conservada a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat enviada per l’Alcalde de Sant Just, on es diu que eren soldats que havien sigut llicenciats arran dels fets del 19 de juliol.

Les despeses van ser carregades al capítol 18 , Article 1, Epígraf 1, d’IMPREVISTOS dins de la relació núm.151 que signa l’alcalde Daniel Cardona i Civil el 31 de juliol de 1936. Havia esclatat la guerra però la comptabilitat municipal no s’havia aturat.

 

%d bloggers like this: