80 ANYS DE LA LLEVA DEL BIBERÓ

El passat 26 d’abril l’Arxiu Municipal va instal·lar al Centre d’Interpretació del Municipi a Can Ginestar una mostra que vol ser un acte de memòria envers els 20 nois que ara fa 80 anys, el 26 d’abril de 1938, van ser mobilitzats pel govern republicà  gairebé dos anys després de l’alçament militar del 18 de juliol que deriva en una llarga (1936-39) i cruent guerra a tota Espanya. Aquests nois per la seva edat es van conèixer com a Lleva del biberó.

A principis de l’any 1938 la situació militar semblava condemnar irremeiablement el destí de la República. El 22 de febrer havia sigut cridada la lleva de 1940, nois nascuts l’any 1919 que tenien entre 18 i 19 anys. A l’abril es va trencar el front d’Aragó i les tropes del general Franco van arribar al Mediterrani per Vinaròs partint en dos el territori republicà. El marge dret dels rius Noguera Pallaresa, Segre i Ebre, amb les ciutat de Tremp, Lleida i Gandesa entre d’altres, van quedar en mans dels revoltats contra el govern. Tot seguit Franco va abolir l’Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovat el 1932.

La voluntat de resistència i la necessitat de donar un cop d’efecte a l’estranger va dur a les autoritats republicanes a cridar lleves d’homes que, o bé eren majors de trenta anys, i que ja havien fet el servei militar, o nois que encara eren massa joves. El 12 d’abril Negrín va ordenar cridar la lleva del 41. Només a Catalunya va mobilitzar entre 25.000 i 27.500 joves nascuts el 1920, que tenien entre 17 i 18 anys. Ràpidament van ser coneguts com “la lleva del biberó” i una de les explicacions donades va ser que hauria partit del comentari de la dirigent de la CNT Frederica Montseny: «Disset anys…? Però si encara es prendrien el biberó». Testimonis de biberons expliquen que en ser prop de l’estació del Nord a Barcelona, alguns reclutes van entrar a una farmàcia i van comprar uns biberons que es van penjar al coll, acció imitada per altres companys, i segons aquests testimonis aquesta seria la raó del nom.

 

A Sant Just Desvern, llavors Just Desvern, el 26 d’abril l’alcalde Alfred Aris signava la notificació als nois que feien 18 anys aquell mateix any que tenien l’obligació de presentar-se el dia 28 al Centre de Reclutament i Instrucció Militar 16, situat al final de la Rambla de Barcelona, davant del monument a Colom. A l’exposició hi trobareu l’estadística dels que hi van morir, els actes de record a aquest tema que s’han fet els darrers anys, i també les imatges de les noies que havien nascut al 1920 i que van quedar a la rereguarda patint por, gana i neguit.

A banda de l’exposició el Servei d’Arxiu, un proposa una activitat complementària el proper 19 de juny a les 19:30 una SORTIDA AL TEATRE GREC DE BARCELONA per veure IN MEMORIAM, una obra que fa un record als joves que essent nens van haver d’anar a la Guerra. Un autocar sortirà del Parador i ens portarà directament al teatre. Des de l’Arxiu Municipal s’ha fet una reserva de grup per les entrades, aquestes les podeu comprar presencialment a Can Ginestar o bé en el següent enllaç:

https://ccjoanmaragall.miram.cloud/MiramModular/buscador/buscador.jsp?g=1&c=9901&a=39  El preu (30€) inclou l’entrada del teatre més el desplaçament amb Autocar.

Les entrades són limitades, no us en quedeu sense!

Anuncis

CONVERSA AMB JAUME PLENSA, escultor

Dimarts, 2 de maig de 2017, Sala Isidor Cónsul de Can Ginestar a les 20 h

Sala Isidor Cònsul

El dia 2 de maig de 2017, dintre de les converses organitzades per El Món Il·lustrat a Can Ginestar, vàrem comptar amb la participació del Jaume Plensa.

La seva participació va consistir en una conferència, on a través d’unes imatges que anava projectant, ens va anar explicant la seva obra, com havia estat pensada i realitzada,  quins materials havia utilitzat i perquè i on havia estat exposada o ubicada.

Alguns exemples d’institucions que han acollit les seves obres són la Fundació Joan Miró, de Barcelona; la Galerie Nationale du Jeu de Paume, de París; el Palacio de Velázquez- Museo Reina Sofia, de Madrid; el Yorkshire Sculpture Park, de Wakefield, a Anglaterra; el Nasher Sculpture Center, de Dallas; el Cheekwood Botanical Gardens and Museum of Art i el Frist Center of the Visual Arts, de Nashville; el Tampa Museum of Art, de Tampa, Florida; i el Toledo Museum of Art, de Toledo (Ohio) o el Max Ernst Museum, de Brühl, a Alemanya.

També va remarcar que una part molt important de la seva obra ha estat pensada per exhibir-se en espais públics, com la Crown Fountain de Chicago (img. 1), Olhar nos meus sonhos, Awilda a Rio de Janeiro (img. 2) o l’edifici d’acollida que va crear a l’ illa japonesa d’Ojigima. (img. 3)

Al final de la seva intervenció va haver-hi un torn de preguntes a través de les quals el públic va poder aprofundir en la seva obra.

Crown Fountain, 2004. Millenium Park, Chicago, USA

El món il·lustrat

L’ARTISTA DOLORS PUIGDEMONT EXPOSA A “L’ESPAI ART L’ABADIA” DE SANT JOAN DE LES ABADESES

Aquests dies de festes i àpats podeu reservar un temps per conèixer millor l’obra de la nostra veïna i artista Dolors Puigdemont. Ho podeu fer visitant el monestir de Sant Joan de les Abadeses fundat entorn del 885 pel comte Wifred el Pilós, del qual la seva filla Emma en va ser la primera abadessa fins el 942.  La nostra veïna Dolors Puigdemont hi va presentar el passat dissabte 16 de desembre la seva exposició en paper: Interconnexions, 30 anys de papers. És una mostra dels papers, fibres vegetals trinxades, submergides, amb sedassos, recollides de l’aigua, a través dels quals Puigdemont treballa per aconseguir transparències i una tercera dimensió que reforça cosint i embastant fils sobre la rigidesa del paper, i a través d’altres matèries, que li permeten expressar el seu paisatge interior i viatjar més enllà de les aparences. L’artista ens fa arribar aquestes paraules a l’entorn d’aquest nou treball:

 

 

“Anar i venir en el temps. Papers, fils i pensaments.

Matèria i buit. El buit és tant gran i alhora tant ple, deu ser per donar pas a la llum que omple de colors la matèria i fa que es generin ombres i reflexos a les aigües, que s’expandeixen sobre els papers.

El cos, el vestit, la casa, la porta, la finestra, el balcó, persianes, cortines i tàlems. Flux d’aigües, reflex de llums, forats de pas per a aires i perfums. Respiracions llargues i profundes, compàs de músiques orgàniques.

 

 

 

Pensaments recurrents, duals: Orgànics i estructurals, potents i penjant d’un fil, inamovibles i rodant, cercant la llum per trobar les ombres, sempre expressives i inseparables dels paisatges interiors.

Manuscrit de dolor una aquarel·la sobre paper realitzada per Dolors Puigdemont al 2003 amb motiu de la inauguració de la Biblioteca Joan Margarit a la casa de cultura de can Ginestar a Sant Just Desvern.

 

 

El temps doblement circular, en un espai infinitament multidireccional. El gest, la taca, el forat i el cosit han estat els protagonistes per expressar-me.

Pensaments recurrents, duals, aparentment contradictoris: Expressant força amb fragilitat, voler amb feminitat, poder amb el fluir, permanència a través de l’efímer. Volgudament tossuda i persistent, en un treball que fa temps que no és recerca, és de trobada.

Trobo qualitats d’ànima en el resultat del meu treball. Sola entre una immensitat d’iguals.”

Serà la primera exposició després dels treballs de restauració als que ha estat sotmès el claustre del Palau de l’Abadia i a través dels quals els paraments i les columnes han millorat el seu estat de conservació i també són més fàcilment distingibles i identificables.

Dolors Puigdemont

 

%d bloggers like this: