L’ESCULTORA MONTSERRAT SASTRE EXPOSA A CAN GINESTAR

Extreure un nou volum a les fustes com el Sipo, el Til·ler, el pi d’Oregó, el Cedre o el  Cebrano presents en aquesta exposició. Saber de la seva procedència, conèixer la seva textura, el seu olor o be, passar a tocar el fang, amassar-lo després de acolorir-lo, construir amb ell la peca, addicionant  la matèria per després  passar-la per el foc. Aquest ha estat el procés de l´obra que presento i ha estat acollida dins la magnifica sala del Celler de Can Ginestar aquest mes d´abril.

Després sí, de 30 anys sense exposar individualment, pues aquella mostra es va fer paral·lelament a la inauguració de l´escultura commemorativa  del Mil·lenari de Sant Just . Altra mostra en el Celler va ser en el 1979.

En aquesta exposició presento 25 obres i  hi han tres grups que formant una sola peca com es “joc d’ocells” conjunt realitzat a partir de planxes de ferro pintats i damunt d´un “damer”.

L´altre grup es “camí de flors” que consta de 5 peces de fusta de til·ler quines formes o flors viuen en la memòria dels meus passeig-os per Collserola o “espais interns” de fusta de Cebrano (Camerun) on vull donar veu als arbres en que treballo vinguts d´altres terres.

Altres de fusta com “Mediterrània” d´abebay o  “Floració” de cedre, son peces composades a partir de la superposició de taulons gruixuts per poder donar mes volum.

També presento  peces recents fetes per aquesta mostra com la “flor blanca” de til·ler francès vingut de la Borgonya o els tòtems de ceràmiques cuites a 1300ºC acolorides amb vermells, grocs i blaus i peces petites qu´els nens identifiquem enseguida com a flors.

Però, com jo poc descriure el motor de l´anomenada inspiració quant em  preguntant ?. Potser sí, es la suma d´una mirada en les formes i volums de la natura, una observació que queda amb la memòria visual  e impregnada d´ella dibuixo les meves futures escultures i modelo les primeres maquetes. Peces en les que no renuncio a reunir conceptes com la bellesa, el moviment, l’elegància i que propicien al visitant el goig amb la seva contemplació.

Montserrat Sastre, abril 2017

montserratsastreesculturas.blogger.com

100 ANYS PUJANT A L’AUTOBUS

a-384

El 31 de desembre de 2016 va fer 100 anys que Manel Garcia Solà creava la primera companyia d’autobusos que arribava a  Sant Just. Des d’aquells primers autobusos que paraven a la Plaça Campreciós fins als 300 autobusos diaris  que avui tenen part del seu recorregut pels carrers santjustecs, el trasnport públic ha fet moltes variacions.

No només han canviat els vehicles, també hem posat en funcionament nous mitjans,  des del 2006 el TRAM ha anat fent via, fins arribar a gairebé un milió d’usuaris el passat 2016 a la T3

El transport ha evolucionat amb la societat, i de la mateixa manera que el 1916 es van deixar enrere les diligències de cavalls, un segle més tard estem vivint la revolució de les energies20000002 renovables, canviant gasoil per electricitat.

Acompanyeu-nos en el viatge i visiteu l’exposició que ha organitzat l’Arxiu i quedarà repartida en 3 espais diferents de Sant Just, feu parada, doncs, a Les Escoles, El Centre Cívic Joan Maragall i el CIM de Can Ginestar.

 

En el Cercador d’Imatges que teniu a la dreta de la pantalla podeu cercar totes les fotografies que tenim a l’Arxiu respecte els AUTOBUSOS.

30 ANYS DE L’AGRUPACIÓ SARDANISTA

Plafons que van formar part de l'exposició d'imatges feta al CIM d'aquests 30 anys d'història de l'Agrupació

Plafons que van formar part de l’exposició d’imatges feta al CIM d’aquests 30 anys d’història de l’Agrupació

Darrerament s’ha parlat bastant sobre la dissolució de l’Agrupació Sardanista Sant Just, coincidint amb el seu trentè aniversari. La coincidència no té cap importància, ja que els responsables de la Entitat hem volgut que fos així, per poder tancar el cicle en un aniversari que fos “rodó”.

De fet feia temps treballavem per salvar la criatura que, amb tanta il·lusió, dedicació i treball vam infantar, i posteriorment cuidar perquè tingués tan bona salut com fos possible i no se’ns morís al cap de poc temps de néixer.

El que no voliem, ara ja ha passat, però quines han estat les causes d’aquest daltabaix? Quins els motius que ens han empès en aquest suïcidi? Perquè no hem lluitat més per salvar l’Agrupació? A totes aquestes preguntes podem donar resposta, inclusiu si voleu parlar-ne a bastament, però no és la meva intenció de fer-ho en aquesta ocasió degut a l’espai limitat que aconsella aquesta secció i, per tant, tan sols esbossar unes pinzellades sense entrar en massa detalls per, finalment, fer unes curtes consideracions sobre aquesta actual problemàtica que està afectant moltes associacions de tota mena, i de tot arreu, ja que les causes son força comunes per a la seva majoria.

La nostra entitat desapareix bàsicament per quatre motius,

Desgast i cansament de les persones, sempre les mateixes, que des de fa trenta anys hem treballat sense descans, gestionant el seu funcionament.

Manca de relleu generacional, tot i que s’ha intentat i també posat els mitjans per a que això es produís. Hem estat molts anys lluitant, sense éxit, per aconseguir-ho.

Força dificultat per generar o bé obtenir recursos econòmics suficients que garantissin un funcionament mínimament digne.

dsc_0919Excés de burocràcia que, en una societat actual que pateix un excès de lleis, reglaments, protocols i normes de tota mena, obliga les entitats a fer massa gestions i paperassa per part de totes les administracions públiques. Assistència a reunions de tota mena, comunicats, sol·licituds, autoritzacions, justificacions, tràmits innecessaris, certificat de penals si es treballa amb menors, són algunes de les obligacions que actualment ofeguen la gestió de les entitats.

Hem constatat que, per causa d’aquesta problemàtica que acabem d’esmentar, no solament a Sant Just sinò a tot arreu, el degoteig d’entitats que van cessant les seves activitats, s’ha convertit en una sagnia que, de mica en mica, va empobrint molt especialment la cultura, però que també afecta altres àmbits de la societat.

En el cas de l’Agrupació, la gestió ha estat absolutament voluntarista. Enguany es tendeix cada cop més a la desaparició del voluntarisme, dirigint-nos cap a una professionalització remunerada en la gestió de les entitats. Les generacions més joves encaren el seu voluntarisme cap a d’altres tipus d’activitats que els atrauen més, i gestionen les seves actuacions d’una altra forma diferent a la que estem acostumats a veure.

La societat es transforma, evoluciona, i per això calen per a les persones que hagin de gestionar entitats, noves idees, eines i models basades en paràmetres d’actuació diferents, amb visions noves i enfocaments de la gestió associativa, encarats cap a la nova realitat que es va establint de mica en mica.

Una trista realitat constatable és que cada cop més la gent fuig dels compromisos, volen gaudir d’unes activitats organitzades, però no volen ser ells qui treballin per a organitzar-les. “Jo? Perquè m’he de complicar la vida fent això?… que ho faci un altre!!” Terriblement trist, però és així.

LLUIS TARRÉS

Fotògraf: LLUIS TARRÉS

Pel que fa al nostre poble, desitgem que la sardana tingui per part de tots el millor tractament possible i tothom doni recolzament a qualsevol iniciativa que serveixi per a donar-li continuïtat, vingui d’allà on vingui. Res em faria més feliç. Fem-ho així pel bé de la nostra cultura popular i les tradicions del país.

Antoni Fuentes i Núñez. Membre de l’Agrupació Sardanista Sant Just

%d bloggers like this: