EXPOSICIÓ AL CIM: 80 ANYS QUE ES TANCAVA EL REFUGI I JUST DESVERN

El 25 de gener del 1939, les tropes de l’exèrcit franquista inicien la ocupació de Just Desvern a quarts de cinc de la tarda, i arribarien al cim de Sant Pere Màrtir a quarts de vuit.

80 anys després recordem al CIM (Centre d’Interpertació del Municipi) aquelles dates, amb la memòria de diversos testimonis que ens recorden les vivències dels darrers dies de Guerra.

Abans, i per la por dels bombardejos soferts per poblacions veïnes, es van constituir  la Junta Local de Defensa Passiva per promoure la construcció de refugis. La Col·lectivitat del Ram de l’Edificació. Paletes i Manobres, previ encàrrec l’Ajuntament de Just Desvern excavarà un refugi durant l’any 1938 entre el Grup Escolar Municipal i el carrer de l’Ateneu. Les obres van comptar amb el suport del veïnat mobilitzat per fortificacions.

 

En aquesta mostra trobareu un recull dels testimonis de veïns i veïnes que a partir de la nit del 24 al 25, quan van escoltar l’explosió del pont del Carrilet a Vilaboi (Sant Boi), ja es van anar a refugiar a diversos refugis del poble.  L’endemà, el 25 de gener, van patir el bombardeig d’artilleria, què precedí l’avanç de les tropes d’infanteria revoltades i concretament de les unitats de la 13 División del Cuerpo de Ejercito Marroquí. Sembla que un ban de l’Ajuntament, pregonat durant el matí del dimecres 25, hauria recomanat al veïnat anar al refugi per protegir-lo de les granades d’artilleria que disparaven els nacionals des de la riba dreta del riu Llobregat.

Trobareu tres grups de testimonis, tots ells vinculats a bombardejos soferts a Sant Just. Un primer grup inclou els que van presenciar el bombardeig de l’aviació italiana la nit del 8 al 9 d’octubre: Teresa Pi, Francesc Estadella, Bartomeu Fontanals i Catalina Sánchez. . El segon grup inclou aquelles persones que la nit del 24 i durant tot el dimecres 25 de gener del 1939, les hores prèvies a l’entrada dels nacionals, van passar per l’interior del Refugi. Es el cas de Lluïsa Vidal, Vicenç Riera, Rafel Malaret, Rosa Piquet i Teresa Ibañez. A municipis veïns la por feia fer el mateix i veiem com la poetessa i escriptora Joana Raspall també optà per passar la nit al refugi de Roses de Llobregat. Per acabar també trobareu el testimoni del tercrer grup, que no va optar per anar al Refugi però que tenen un record inesborrable del dia que per ells finalitzà la cruesa de la guerra: Pilar Farigola, Pere Brull, Mercè Petit i Pere Urpinell,

 

Fins el 28 de febrer podeu visita l’exposició de dilluns a divendres de 9.45 a 13.30 h i de 14.45 a 21h. Dissabtes de 9.45 a 13.30 i de 18 a 20h. Diumenges de 12 a 14 h.

Anuncis

IN MEMORIAM, SENTIT HOMENATGE A LA LLEVA DEL BIBERÓ

El passat mes de maig el Centre d’Interpretació del Municipi (CIM) va acollir una exposició en record dels “80 anys de la Lleva del Biberó”.

El Servei d’Arxiu va proposar una activitat complementària a l’exposició i dimarts 19 de juny un grup de 6 persones van atansar-se al Teatre Lliure de Montjuïc, per veure l’obra dirigida i creada per Lluís Pascual,  “In Memoriam” una obra documental de la lleva del Biberó.

El dramaturg reusenc dirigeix als actors de la Kompanyia Lliure, que acompanyats de 4 músics i un cantant, es van posant en la pell dels joves que el 1938, tot just amb 17 anys van haver d’anar al Front i viure una de les batalles més cruentes de la Guerra Civil Espanyola.

Aquest fet va marcar la vida de tots ells, molts no van sobreviure a la Batalla de l’Ebre, d’altres no van poder superar les ferides físiques i psicològiques del que van veure, i els que van sobreviure els ha costat molt d’explicar que va passar allà.

115 dies d’una batalla que va deixar milers de morts, on es van cridar 30.000 nois de d’entre 17 i 18 anys, molts d’ells mai van tornar a casa, molts d’ells continuen desapareguts.

Obra, d’una

hora i mitja aproximadament, molt recomanable, no us la deixeu perdre, fins el 29 de juny teniu la possibilitat de veure-la, o repetir.

 

 

 

 

 

 

 

 

Mil gràcies a qui ens vau voler acompanyar aquest vespre de teatre!

80 ANYS DE LA LLEVA DEL BIBERÓ

El passat 26 d’abril l’Arxiu Municipal va instal·lar al Centre d’Interpretació del Municipi a Can Ginestar una mostra que vol ser un acte de memòria envers els 20 nois que ara fa 80 anys, el 26 d’abril de 1938, van ser mobilitzats pel govern republicà  gairebé dos anys després de l’alçament militar del 18 de juliol que deriva en una llarga (1936-39) i cruent guerra a tota Espanya. Aquests nois per la seva edat es van conèixer com a Lleva del biberó.

A principis de l’any 1938 la situació militar semblava condemnar irremeiablement el destí de la República. El 22 de febrer havia sigut cridada la lleva de 1940, nois nascuts l’any 1919 que tenien entre 18 i 19 anys. A l’abril es va trencar el front d’Aragó i les tropes del general Franco van arribar al Mediterrani per Vinaròs partint en dos el territori republicà. El marge dret dels rius Noguera Pallaresa, Segre i Ebre, amb les ciutat de Tremp, Lleida i Gandesa entre d’altres, van quedar en mans dels revoltats contra el govern. Tot seguit Franco va abolir l’Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovat el 1932.

La voluntat de resistència i la necessitat de donar un cop d’efecte a l’estranger va dur a les autoritats republicanes a cridar lleves d’homes que, o bé eren majors de trenta anys, i que ja havien fet el servei militar, o nois que encara eren massa joves. El 12 d’abril Negrín va ordenar cridar la lleva del 41. Només a Catalunya va mobilitzar entre 25.000 i 27.500 joves nascuts el 1920, que tenien entre 17 i 18 anys. Ràpidament van ser coneguts com “la lleva del biberó” i una de les explicacions donades va ser que hauria partit del comentari de la dirigent de la CNT Frederica Montseny: «Disset anys…? Però si encara es prendrien el biberó». Testimonis de biberons expliquen que en ser prop de l’estació del Nord a Barcelona, alguns reclutes van entrar a una farmàcia i van comprar uns biberons que es van penjar al coll, acció imitada per altres companys, i segons aquests testimonis aquesta seria la raó del nom.

 

A Sant Just Desvern, llavors Just Desvern, el 26 d’abril l’alcalde Alfred Aris signava la notificació als nois que feien 18 anys aquell mateix any que tenien l’obligació de presentar-se el dia 28 al Centre de Reclutament i Instrucció Militar 16, situat al final de la Rambla de Barcelona, davant del monument a Colom. A l’exposició hi trobareu l’estadística dels que hi van morir, els actes de record a aquest tema que s’han fet els darrers anys, i també les imatges de les noies que havien nascut al 1920 i que van quedar a la rereguarda patint por, gana i neguit.

A banda de l’exposició el Servei d’Arxiu, un proposa una activitat complementària el proper 19 de juny a les 19:30 una SORTIDA AL TEATRE GREC DE BARCELONA per veure IN MEMORIAM, una obra que fa un record als joves que essent nens van haver d’anar a la Guerra. Un autocar sortirà del Parador i ens portarà directament al teatre. Des de l’Arxiu Municipal s’ha fet una reserva de grup per les entrades, aquestes les podeu comprar presencialment a Can Ginestar o bé en el següent enllaç:

https://ccjoanmaragall.miram.cloud/MiramModular/buscador/buscador.jsp?g=1&c=9901&a=39  El preu (30€) inclou l’entrada del teatre més el desplaçament amb Autocar.

Les entrades són limitades, no us en quedeu sense!

%d bloggers like this: