80 ANYS DE LA LLEVA DEL BIBERÓ

El passat 26 d’abril l’Arxiu Municipal va instal·lar al Centre d’Interpretació del Municipi a Can Ginestar una mostra que vol ser un acte de memòria envers els 20 nois que ara fa 80 anys, el 26 d’abril de 1938, van ser mobilitzats pel govern republicà  gairebé dos anys després de l’alçament militar del 18 de juliol que deriva en una llarga (1936-39) i cruent guerra a tota Espanya. Aquests nois per la seva edat es van conèixer com a Lleva del biberó.

A principis de l’any 1938 la situació militar semblava condemnar irremeiablement el destí de la República. El 22 de febrer havia sigut cridada la lleva de 1940, nois nascuts l’any 1919 que tenien entre 18 i 19 anys. A l’abril es va trencar el front d’Aragó i les tropes del general Franco van arribar al Mediterrani per Vinaròs partint en dos el territori republicà. El marge dret dels rius Noguera Pallaresa, Segre i Ebre, amb les ciutat de Tremp, Lleida i Gandesa entre d’altres, van quedar en mans dels revoltats contra el govern. Tot seguit Franco va abolir l’Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovat el 1932.

La voluntat de resistència i la necessitat de donar un cop d’efecte a l’estranger va dur a les autoritats republicanes a cridar lleves d’homes que, o bé eren majors de trenta anys, i que ja havien fet el servei militar, o nois que encara eren massa joves. El 12 d’abril Negrín va ordenar cridar la lleva del 41. Només a Catalunya va mobilitzar entre 25.000 i 27.500 joves nascuts el 1920, que tenien entre 17 i 18 anys. Ràpidament van ser coneguts com “la lleva del biberó” i una de les explicacions donades va ser que hauria partit del comentari de la dirigent de la CNT Frederica Montseny: «Disset anys…? Però si encara es prendrien el biberó». Testimonis de biberons expliquen que en ser prop de l’estació del Nord a Barcelona, alguns reclutes van entrar a una farmàcia i van comprar uns biberons que es van penjar al coll, acció imitada per altres companys, i segons aquests testimonis aquesta seria la raó del nom.

 

A Sant Just Desvern, llavors Just Desvern, el 26 d’abril l’alcalde Alfred Aris signava la notificació als nois que feien 18 anys aquell mateix any que tenien l’obligació de presentar-se el dia 28 al Centre de Reclutament i Instrucció Militar 16, situat al final de la Rambla de Barcelona, davant del monument a Colom. A l’exposició hi trobareu l’estadística dels que hi van morir, els actes de record a aquest tema que s’han fet els darrers anys, i també les imatges de les noies que havien nascut al 1920 i que van quedar a la rereguarda patint por, gana i neguit.

A banda de l’exposició el Servei d’Arxiu, un proposa una activitat complementària el proper 19 de juny a les 19:30 una SORTIDA AL TEATRE GREC DE BARCELONA per veure IN MEMORIAM, una obra que fa un record als joves que essent nens van haver d’anar a la Guerra. Un autocar sortirà del Parador i ens portarà directament al teatre. Des de l’Arxiu Municipal s’ha fet una reserva de grup per les entrades, aquestes les podeu comprar presencialment a Can Ginestar o bé en el següent enllaç:

https://ccjoanmaragall.miram.cloud/MiramModular/buscador/buscador.jsp?g=1&c=9901&a=39  El preu (30€) inclou l’entrada del teatre més el desplaçament amb Autocar.

Les entrades són limitades, no us en quedeu sense!

Anuncis

100 ANYS PUJANT A L’AUTOBUS

a-384

El 31 de desembre de 2016 va fer 100 anys que Manel Garcia Solà creava la primera companyia d’autobusos que arribava a  Sant Just. Des d’aquells primers autobusos que paraven a la Plaça Campreciós fins als 300 autobusos diaris  que avui tenen part del seu recorregut pels carrers santjustecs, el trasnport públic ha fet moltes variacions.

No només han canviat els vehicles, també hem posat en funcionament nous mitjans,  des del 2006 el TRAM ha anat fent via, fins arribar a gairebé un milió d’usuaris el passat 2016 a la T3

El transport ha evolucionat amb la societat, i de la mateixa manera que el 1916 es van deixar enrere les diligències de cavalls, un segle més tard estem vivint la revolució de les energies20000002 renovables, canviant gasoil per electricitat.

Acompanyeu-nos en el viatge i visiteu l’exposició que ha organitzat l’Arxiu i quedarà repartida en 3 espais diferents de Sant Just, feu parada, doncs, a Les Escoles, El Centre Cívic Joan Maragall i el CIM de Can Ginestar.

 

En el Cercador d’Imatges que teniu a la dreta de la pantalla podeu cercar totes les fotografies que tenim a l’Arxiu respecte els AUTOBUSOS.

30 ANYS DE L’AGRUPACIÓ SARDANISTA

Plafons que van formar part de l'exposició d'imatges feta al CIM d'aquests 30 anys d'història de l'Agrupació

Plafons que van formar part de l’exposició d’imatges feta al CIM d’aquests 30 anys d’història de l’Agrupació

Darrerament s’ha parlat bastant sobre la dissolució de l’Agrupació Sardanista Sant Just, coincidint amb el seu trentè aniversari. La coincidència no té cap importància, ja que els responsables de la Entitat hem volgut que fos així, per poder tancar el cicle en un aniversari que fos “rodó”.

De fet feia temps treballavem per salvar la criatura que, amb tanta il·lusió, dedicació i treball vam infantar, i posteriorment cuidar perquè tingués tan bona salut com fos possible i no se’ns morís al cap de poc temps de néixer.

El que no voliem, ara ja ha passat, però quines han estat les causes d’aquest daltabaix? Quins els motius que ens han empès en aquest suïcidi? Perquè no hem lluitat més per salvar l’Agrupació? A totes aquestes preguntes podem donar resposta, inclusiu si voleu parlar-ne a bastament, però no és la meva intenció de fer-ho en aquesta ocasió degut a l’espai limitat que aconsella aquesta secció i, per tant, tan sols esbossar unes pinzellades sense entrar en massa detalls per, finalment, fer unes curtes consideracions sobre aquesta actual problemàtica que està afectant moltes associacions de tota mena, i de tot arreu, ja que les causes son força comunes per a la seva majoria.

La nostra entitat desapareix bàsicament per quatre motius,

Desgast i cansament de les persones, sempre les mateixes, que des de fa trenta anys hem treballat sense descans, gestionant el seu funcionament.

Manca de relleu generacional, tot i que s’ha intentat i també posat els mitjans per a que això es produís. Hem estat molts anys lluitant, sense éxit, per aconseguir-ho.

Força dificultat per generar o bé obtenir recursos econòmics suficients que garantissin un funcionament mínimament digne.

dsc_0919Excés de burocràcia que, en una societat actual que pateix un excès de lleis, reglaments, protocols i normes de tota mena, obliga les entitats a fer massa gestions i paperassa per part de totes les administracions públiques. Assistència a reunions de tota mena, comunicats, sol·licituds, autoritzacions, justificacions, tràmits innecessaris, certificat de penals si es treballa amb menors, són algunes de les obligacions que actualment ofeguen la gestió de les entitats.

Hem constatat que, per causa d’aquesta problemàtica que acabem d’esmentar, no solament a Sant Just sinò a tot arreu, el degoteig d’entitats que van cessant les seves activitats, s’ha convertit en una sagnia que, de mica en mica, va empobrint molt especialment la cultura, però que també afecta altres àmbits de la societat.

En el cas de l’Agrupació, la gestió ha estat absolutament voluntarista. Enguany es tendeix cada cop més a la desaparició del voluntarisme, dirigint-nos cap a una professionalització remunerada en la gestió de les entitats. Les generacions més joves encaren el seu voluntarisme cap a d’altres tipus d’activitats que els atrauen més, i gestionen les seves actuacions d’una altra forma diferent a la que estem acostumats a veure.

La societat es transforma, evoluciona, i per això calen per a les persones que hagin de gestionar entitats, noves idees, eines i models basades en paràmetres d’actuació diferents, amb visions noves i enfocaments de la gestió associativa, encarats cap a la nova realitat que es va establint de mica en mica.

Una trista realitat constatable és que cada cop més la gent fuig dels compromisos, volen gaudir d’unes activitats organitzades, però no volen ser ells qui treballin per a organitzar-les. “Jo? Perquè m’he de complicar la vida fent això?… que ho faci un altre!!” Terriblement trist, però és així.

LLUIS TARRÉS

Fotògraf: LLUIS TARRÉS

Pel que fa al nostre poble, desitgem que la sardana tingui per part de tots el millor tractament possible i tothom doni recolzament a qualsevol iniciativa que serveixi per a donar-li continuïtat, vingui d’allà on vingui. Res em faria més feliç. Fem-ho així pel bé de la nostra cultura popular i les tradicions del país.

Antoni Fuentes i Núñez. Membre de l’Agrupació Sardanista Sant Just

%d bloggers like this: