PETITS RECORDS (A VOLTES FUGISSERS)

Pels que no hi eren, pels més joves, pels nouvinguts, volem informar-los que al llarg de 100 anys la Rambla, a més dels llocs i fets històrics que fins aquí ens han transmès els autors, n’ha vist néixer i desaparèixer un bon grapat més.

Joaquim Carbonell i Calders, ens explica fil per randa llocs i activitats d’abans i d’ara. 

 

100 ANYS DE LA RAMBLA. PETITS RECORDS (A VOLTES FUGISSERS)

Seixanta set lledoners, milers i milers de lledons, milions de fulles, verda gespa, civilitzada voravia …

Can Modolell, Ca l’Andreoli, can Mainou, el Parador …

Costa, Piquet, Matas, Sardà-Solsona, Campanyà, Puiggròs, Boira, Campmany …

Molts bonys, forts sotracs, l’esquena d’ase, asfalt fi …

Grossos Henschel, Imperials Aglo, baixos Chausson, moderns Pegaso, el llarg Tram, germànics

Mercedes …

Foto: Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Fons: Maria Teresa Cots i Pau

Foto: Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Fons: Maria Teresa Cots i Pau

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

JOSEP PIQUET I GELABERT: TOT UN PERSONATGE

Som aquí, davant de cal Piquet, Rambla de Sant Just nº 30, única botiga de queviures i gra que ha tingut la Rambla de Sant Just. Penúltima lectura. No podíem acabar la Passejada sense fer una petita glosa d’un gran santjustenc, tal i com el definien molt encertadament els germans Rafael i l’Antoni Malaret i Amigó en el seu article: “Orfeó Enric Morera 1951-1991” de la Miscel•lània nº III, del CES. 

Foto: Miscel·lània d'Estudis Santjustencs III, pàg. 80

Foto: Miscel·lània d’Estudis Santjustencs III, pàg. 80

JOSEP PIQUET I GELABERT: TOT UN PERSONATGE

Josep Piquet i Gelabert (1890-1980), pagès, comerciant en grans, carreter, botiguer i, sobretot, amant de la música, és l’extraordinari personatge que, conjuntament amb els que integraven l’inicial Conjunt vocal, va propiciar la fundació de l’Orfeó Enric Morera de l’Ateneu de Sant Just Desvern.

Autodidacta en literatura i música, podia llegir els llibres de la Fundació Bernat Metge, en la seva composició original en llatí i va compondre nombroses partitures musicals que han quedat inèdites.

Soci fundador i directiu, en moltes ocasions, de l’Ateneu, especialment pel que fa referència a l’Escola catalana de l’entitat, que sota el patrocini de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana va mantenir la seva característica catalanitat des de 1917 al 1932, en que va passar a ser municipal, després de superar el difícil període de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929).

També va ser cofundador del primer grup sardanista de Sant Just Desvern, que prengué el nom d’Arrels de la Terra, i va participar activament en qualsevol moviment cultural i cívic, que va culminar amb la seva elecció com a regidor de l’ajuntament republicà del 14 d’abril de 1931, que va presidir Daniel Cardona i Civit, conjuntament amb els seus companys i amics, Just Vidal i Miquel Casanovas.

Una de les sales de l’edifici de l’Ateneu de Sant Just Desvern ha estat denominada de Josep Piquet i Gelabert, en homenatge a la seva memòria.

 

Centre d’Estudis Santjustencs

 

100 ANYS DE RAMBLA: CONCERTS D’ESTIU

Us hem lliurat un programa de mà recordant un dels concerts d’estiu que organitzava l’Orfeó Enric Morera. No, no és previst que ningú canti.

Però sí el relat d’un episodi de controvèrsia musical, per demostrar que encara que no ho sembli, a la Rambla passen coses.  Josep Quintana i Cortès.

 

Fons. Arxiu Municipal. Col·lecció Quintana Cortès

Fons. Arxiu Municipal. Col·lecció Quintana Cortès

CONCERTS D’ESTIU

Avui ens passegem per la Rambla de Sant Just, la Rambla que per molts era coneguda pel seu nom originari: Rambla de Gaspar Modolell, després Avenida del Generalísimo i finalment el nom actual. Coses del moment i del poder.

La Rambla no es pot dir que sigui un indret de passeig habitual. Ni la Rambla ni la majoria dels nostres carrers. Els santjustencs no ens passegem pel nostre territori. Suposo que les pujades i baixades del nostre entramat urbà no és el més propici.

La Rambla ha acollit més activitats de les que sembla i ben diverses: camps de futbol, curses de braus, vida humana en temps romà, punt estratègic d’artilleria, filmacions cinematogràfiques, empreses elèctriques, banc de sang, i estones inacabables d’espera en el local del Parador, convertit també en biblioteca municipal, sala d’exposicions, local per als joves i bar-restaurant.

Però, durant un llarg període també es va convertir en una mena de sala de concerts a l’aire lliure, celebrats als jardins d’algunes de les seves torres: els “Concerts d’Estiu”. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

%d bloggers like this: