UN PATRIMONI INDUSTRIAL DE SÈRIE

La presidenta del Centre d´Estudis fa la presentació de la visita al Taller d´Arquitectura a les Jornades Europees del 2015

El patrimoni industrial està conformat per aquelles restes de cultura industrial que tenen un valor històric, tecnològic, social, arquitectònic o científic. No hem de pensar, però, que només està conformat pels immobles (fàbriques, tallers…) sinó que també en formen part, per exemple, les vies de transport (ponts, ferrocarrils…), residències, els centres associatius (com els ateneus), els serveis públics (mercats, escorxadors…) i, en última instància, els paisatges modificats per l’activitat industrial i extractiva.

El patrimoni industrial, dins diversos àmbits del patrimoni arquitectònic, és, potser, poc valorat per recent i desconegut però en els darrers anys s’han dut a terme diverses iniciatives per mostrar-lo a la ciutadania. Per exemple, l’any 2016 es va iniciar el projecte «El llegat mediàtic del patrimoni industrial» impulsat pel doctor Jordi Martí Henneberg, de la Universitat de Lleida. Un dels elements més interessants del projecte és el mapa interactiu del «patrimoni industrial català [que] es constitueix com un inventari interactiu que aglutina informació de diversos fons documentals. Hi trobem la localització, descripció i documentació associada als recursos culturals i alhora permet fer relacions espacials i de contingut.» Dels 2571 béns recollits de tota Catalunya n’hi ha 4 corresponents a Sant Just Desvern.

Al nostre poble l’any 2015 es van celebrar les Jornades Europees de Patrimoni que van tenir com a eix temàtic el patrimoni industrial. L’Arxiu Municipal, l’Ajuntament i el Centre d’Estudis Santjustencs van impulsar diverses iniciatives (exposicions, visites guiades, conferències i tallers) al llarg de tota una setmana per donar a conèixer aquest patrimoni als veïns del poble.  Aquest mateix blog gestionat per l’arxiu municipal va fer-se ressò de la celebració.

Tots aquests projectes, actes i esdeveniments van ser, i són, molt útils per donar a conèixer aquest patrimoni entre la ciutadania. Hi ha, però, altres canals per arribar a la gent que són menys didàctics i convencionals i que, fins i tot, ens poden arribar a passar desapercebuts si no ens hi fixem però que gràcies al canal emprat tenen una difusió massiva. A vegades són només el decorat d’una gran obra que arriba a milers de llars, però són, sense dubte, uns decorats espectaculars.

Interior del Taller d’Arquitectura que podem reconèixer al tràiler de la tercera temporada. Foto Lluís Tarrés.

El canal de televisió nord-americà HBO és conegut per haver impulsat diverses de les últimes grans produccions de més èxit entre el públic, com per exemple Joc de Trons. En l’apartat de la ciència-ficció la gran sèrie del canal és Westworld, una representació d’un futur no tan distant on, fent un resum molt sintètic de la trama, les màquines tècnicament més avançades es rebel·len contra els humans que se n’aprofiten.

La tercera temporada de la sèrie necessitava diferents espais per recrear els escenaris per on es desenvolupava l’acció i algunes de les ubicacions finalment escollides de ben segur que ens són reconeixibles. Així, el complex d’edificis futuristes de La Ciutat de les Arts i de les Ciències de València va ser escollit per recrear la seu de la malvada corporació industrial Delos i el poble emmurallat de Besalú va servir per donar vida a una localitat italiana fictícia en què lluiten les forces de la resistència contra l’invasor nazi, durant la segona guerra mundial.

En un moment donat de la temporada Maeve, una de les protagonistes, desperta al món real a casa del propietari de la gran corporació i malvat de la sèrie. Aquest personatge, de nom Engerraund Serrac i interpretat pel reconegut actor francès Vincent Cassel, calia que transmetés la seva personalitat a través d’una residència adequada i els responsables de la sèrie la van trobar en el taller d’arquitectura de Ricardo Bofill.

Construcció del Taller d’Arquitectura. Foto. Taller d’Arquitectura.

A tothom que passa pel carrer de la Indústria a prop de l’imponent Walden de ben segur que, si no ho coneix, queda sobtat i encuriosit per l’edifici del taller d’arquitectura. Entre 1973 i 1975, quan s’estava construint el Walden 7, es van restaurar diferents construccions que encara quedaven de l’antiga fàbrica de ciment Sanson. Les vuit sitges finalment conservades van passar a configurar l’habitatge i el taller de l’arquitecte Ricardo Bofill. Els espais van destinar-se a «oficines, un taller de maquetes, sales d’arxius, una biblioteca, una sala de projecció i un espai de grans dimensions, anomenat La Catedral, pensat per celebrar-hi activitats culturals relacionades amb l’arquitectura, exposicions o concerts. El projecte es completà amb la creació d’un gran jardí d’eucaliptus, oliveres, xiprers i palmeres que envolten el conjunt i s’enfilen per les seves columnes.»En aquest enllaç del projecte de documentació sobre nous usos donats al patrimoni industrial de Catalunya trobareu nombroses imatges i informació sobre el taller d’arquitectura.

L’any 2015 els veïns de Sant Just van poder endinsar-se aquest edifici, mostra destacada del patrimoni industrial local gràcies, a les ja esmentades Jornades europees de patrimoni i ara, gràcies a una sèrie de televisió, ha arribat a milers de llars de tot el món.

En aquest enllaç podeu veure el vídeo sobre amb els comentaris i imatges de les diferents localitzacions de la sèrie. 

Roger Cunties Farràs, historiador per l’UB i arxiver per l’ESAGED – Arxiu Municipal de Sant Just Desvern (AMSJD)

 

PD: L’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és una eina més general que us permetrà conèixer tot el patrimoni arquitectònic, no només l’industrial, de Catalunya. Pel que es refereix a Sant Just Desvern hi ha 67 resultats

5. UN SANTJUSTENC AL CANADÀ

Arnau Cunties al Parc Natural del Mont Orford, al Quebec

Arnau Cunties al Parc Natural del Mont Orford, al Quebec

Em dic Arnau Cunties i Farràs, tinc 32 anys i fa gairebé dos anys vaig canviar el meu Sant Just de (quasi) tota la vida per Montreal (Canadà). Després dels estudis i d’una etapa treballant en comunicació a Barcelona, vaig decidir provar sort a l’altra banda de l’Atlàntic, el que abans s’anomenava “Fer les Amèriques”. Abans d’embarcar-me vaig fer recerca, vaig estar buscant països i ciutats amb interès i oportunitats, però que alhora suposessin un desafiament i un salt qualitatiu en lo personal i professional. I crec que amb Montreal l’haig encertat; una peculiar metròpoli de 3 milions d’habitants que té una vida cultural i comunitària fora dels estàndards americans; amb una interessant herència colonial europea i una diversitat social i política extraordinàries. La relativa laxitud de la legislació migratòria canadenca ha afavorit que Montreal (com Toronto i Vancouver, encara que en aquestes el cost de la vida sigui més elevat) hagi esdevingut amb els anys una veritable ciutat d’acollida, on prop de la meitat de la població ha nascut en un altre lloc; els accents, costums i formes de veure la vida dels montrealesos tenen mil orígens i es barregen sense parar. Crec que hi ha poques ciutats on intentar començar de nou, una tasca sempre difícil lluny dels “teus” i de la teva “zona de confort”, sigui tant  interessant i enriquidor.

FOTOGRAFIA: Aranu Cunties i Farràs

FOTOGRAFIA: Arnau Cunties i Farràs

Vaig decidir lligar aquest canvi d’escenari amb un canvi vital important, apostar per la fotografia com a forma de guanyar-me la vida. Després de fer un curs en una reconeguda escola de la ciutat, ara recorro la ciutat intentant plasmar-ne la vida en imatges, ja sigui en fotografies d’actes o a través del que ha esdevingut la meva passió: el fotoperiodisme. Però abans de cada “click”, hi ha molta feina fosca que els autònoms de qualsevol país i professió coneixen bé, buscar clients i projectes, construir relacions professionals, gestionar les teves finances, etc. I cal compaginar tota aquesta feina amb l’oci i la vida social que et permeti gaudir d’un entorn únic, ja sigui en pantalons curts o cobrint-me fins al nas amb un anorac de plomes d’ànec. Perquè cal tenir en compte que la vi

FOTOGRAFIA: Arnau Cunties i Farràs

FOTOGRAFIA: Arnau Cunties i Farràs

da a Montreal canvia de forma radical de l’estiu a l’hivern, un canvi que es pot comptar: dels 30 graus d’enganxosa xafogor, provocada per les aigües del riu Sant Llorenç (el principal canal de transport de la Història del Canadà) que rodegen l’illa, als -30 graus del fred, provocats pel fort vent que creua la gran plana quebequesa. Una situació extrema, que es fa especialment dura quan tinc la possibilitat de visitar Sant Just, on la neu i el gel només apareixen en les imatges nadalenques. Però no hi ha millor manera de recarregar les piles, abans de tornar a creuar l’Atlàntic, que gaudir d’una posta de sol amb una cervesa a la terrassa de Can Ginestar.

www.arnaucunties.com
https://twitter.com/arnaucunties
https://www.facebook.com/ArnauCPhotographe

4. UN SANTJUSTENC A MUNIC QUE RETORNA

David Galí, santjustenc a terres alemanyes

David Galí, santjustenc a terres alemanyes

“Servus! ” (Hola) santjustencs i santjustenques. Em dic David Galí i Gil, tinc 27 anys. He viscut  tota la meva vida a les Basses de Sant Pere de Sant Just Desvern. L´any 2010 em van concedir una beca Erasmus a Bremen (Alemanya). Vaig finalitzar el meu Grau en Turisme a l’Escola de Turisme i Hosteleria CETT (UB) un any més tard a Barcelona. Una vegada titulat, vaig buscar una  beca Leonardo Da Vinci i me la van adjudicar a Berlín a l’Hotel Melià que hi ha a la Friedrichstrasse. Una vegada acabada les meves pràctiques em van enviar a Munic (Baviera) al sud-est del país, va ser el meu primer contracte de feina. No coneixia a ningú.

Vaig volar el 8 de gener de 2012 a Munic  amb la companyia Spanair (que ja no existeix ) i vaig arribar amb molta neu i fred. Portava l´equipatge de mà i una maleta. L’hotel , on havia de treballar, estava a les afores i havia de prendre la S-Bahn (tren interurbà) per anar al centre, Marienplatz. Vaig començar la feina el dia següent i a buscar pis, doncs dormia a l’hotel.

En el camp laboral, treballar amb alemanys és dur. Són molt perfeccionistes i s´ha de fer les coses a la seva manera. Una vegada que assumeixes els seus costums, és fàcil fer amics per tota la vida. He treballat en uns quants hotels amb diferent tipus de clients. Algunes de les empreses també m´enviaven a fer cursets d´hoteleria a altres ciutats de parla alemanya com ara Hamburg, Berlín i Viena (Àustria).

Munic és una de les quatre ciutats  d´Alemanya on hi ha problemes a l´hora de buscar pis. Els lloguers són molt alts i vaig haver d´anar a un pis compartit. Va ser molt divertit.

També és una ciutat molt atractiva i dinàmica. Cada dos per tres hi ha festa de la Cervesa. La més coneguda és l´Oktoberfest. També hi ha la Starkbierfest, Frühlingsfest el Festival del Tolwood (a l´estiu i a l´hivern) i els mercats de Nadal, entre altres. A més a més, Munic té una història interessant i cada dia hi fan guies turístiques en castellà per la ciutat.

Llocs a destacar: Marienplatz, Karlsplatz, Sendliger Tor, Odeonsplatz, Isartor, Rosenheimer Platz, Jardí anglès, Residenz, Hofbrähaus, Deutsches Museum,Schloss Nymphenburg, Olimpia Park, Allianz Arena, Königsplatz i els museus de les Pinakotheken (els diumenges costen 1 Euro l´entrada)… i també recomano agafar el “Bayern-Ticket” per realitzar excursions per la regió (Augsburg, Nürnberg, Passau, Lindau, Bayreuth, Regensburg…) i inclou arribar a Salzburg i Kurfstein (Àustria).

Tertúlia catalana a Munic

Tertúlia catalana a Munic

Un dia vaig anar a l´Instituto Cervantes i vaig llegir en un fulletó que cada últim dijous de cada mes hi havia “La Tertúlia Catalana”. El dia 26 de gener va ser la meva primera vegada i hi vaig fer ràpidament contactes. Em van acollir molt bé. Al cap d´uns mesos em van fer organitzador de dites Tertúlies. Som persones que estimem la cultura catalana. Venim de diferents indrets tant de Catalunya com altres indrets dels Països Catalans així com d’Alemanya i altres països. Intercanviem opinions, aprenem noves coses sobre la cultura, la llengua i les tradicions. Fem activitats especials com ara el Sant Jordi, Concurs de panellets i el Caga tió; i també visites a museus  i excursions en català.

Durant la meva estada també es van crear la “Fiesta Española”, “el bar Palau “, “Els grallers” i “els balls de bastons” El Casal Català” i “L´ANC a Munic. He participat en molts actes i m´ho he passat molt bé.

En l´àmbit del futbol, he anat a l’Allianz Arena a veure partits del Barça contra el Bayern (amb uns resultats no tant favorables…, però a l´any 2015 vam passar a la final i vam guanyar la Champions). Tanmateix vam celebrar les victòries de l´Eurocopa i el Mundial de la selecció espanyola i els Barça-Madrids i altres competicions.

REpresentants santjustencs a Munic

Representants santjustencs a Munic

Cal destacar que vaig coincidir amb altres santjustencs, en Gerard i l´Anna Pàmies.

Finalment, després d´uns quants anys allà i amb l’experiència positiva que em porto com a creixement personal i estant sol sense la família amb la que em comunicava via Whatsapp, Line i Skype i viatges,  vaig decidir tornar a Sant Just, perquè sabia que no em quedaria allà. Mai m’arrepentiré d’haver fet aquesta aventura.

David Galí i Gil