UN PATRIMONI INDUSTRIAL DE SÈRIE
Juny 3, 2020 Deixa un comentari
El patrimoni industrial està conformat per aquelles restes de cultura industrial que tenen un valor històric, tecnològic, social, arquitectònic o científic. No hem de pensar, però, que només està conformat pels immobles (fàbriques, tallers…) sinó que també en formen part, per exemple, les vies de transport (ponts, ferrocarrils…), residències, els centres associatius (com els ateneus), els serveis públics (mercats, escorxadors…) i, en última instància, els paisatges modificats per l’activitat industrial i extractiva.
El patrimoni industrial, dins diversos àmbits del patrimoni arquitectònic, és, potser, poc valorat per recent i desconegut però en els darrers anys s’han dut a terme diverses iniciatives per mostrar-lo a la ciutadania. Per exemple, l’any 2016 es va iniciar el projecte «El llegat mediàtic del patrimoni industrial» impulsat pel doctor Jordi Martí Henneberg, de la Universitat de Lleida. Un dels elements més interessants del projecte és el mapa interactiu del «patrimoni industrial català [que] es constitueix com un inventari interactiu que aglutina informació de diversos fons documentals. Hi trobem la localització, descripció i documentació associada als recursos culturals i alhora permet fer relacions espacials i de contingut.» Dels 2571 béns recollits de tota Catalunya n’hi ha 4 corresponents a Sant Just Desvern.
Al nostre poble l’any 2015 es van celebrar les Jornades Europees de Patrimoni que van tenir com a eix temàtic el patrimoni industrial. L’Arxiu Municipal, l’Ajuntament i el Centre d’Estudis Santjustencs van impulsar diverses iniciatives (exposicions, visites guiades, conferències i tallers) al llarg de tota una setmana per donar a conèixer aquest patrimoni als veïns del poble. Aquest mateix blog gestionat per l’arxiu municipal va fer-se ressò de la celebració.
Tots aquests projectes, actes i esdeveniments van ser, i són, molt útils per donar a conèixer aquest patrimoni entre la ciutadania. Hi ha, però, altres canals per arribar a la gent que són menys didàctics i convencionals i que, fins i tot, ens poden arribar a passar desapercebuts si no ens hi fixem però que gràcies al canal emprat tenen una difusió massiva. A vegades són només el decorat d’una gran obra que arriba a milers de llars, però són, sense dubte, uns decorats espectaculars.
El canal de televisió nord-americà HBO és conegut per haver impulsat diverses de les últimes grans produccions de més èxit entre el públic, com per exemple Joc de Trons. En l’apartat de la ciència-ficció la gran sèrie del canal és Westworld, una representació d’un futur no tan distant on, fent un resum molt sintètic de la trama, les màquines tècnicament més avançades es rebel·len contra els humans que se n’aprofiten.
La tercera temporada de la sèrie necessitava diferents espais per recrear els escenaris per on es desenvolupava l’acció i algunes de les ubicacions finalment escollides de ben segur que ens són reconeixibles. Així, el complex d’edificis futuristes de La Ciutat de les Arts i de les Ciències de València va ser escollit per recrear la seu de la malvada corporació industrial Delos i el poble emmurallat de Besalú va servir per donar vida a una localitat italiana fictícia en què lluiten les forces de la resistència contra l’invasor nazi, durant la segona guerra mundial.
En un moment donat de la temporada Maeve, una de les protagonistes, desperta al món real a casa del propietari de la gran corporació i malvat de la sèrie. Aquest personatge, de nom Engerraund Serrac i interpretat pel reconegut actor francès Vincent Cassel, calia que transmetés la seva personalitat a través d’una residència adequada i els responsables de la sèrie la van trobar en el taller d’arquitectura de Ricardo Bofill.
A tothom que passa pel carrer de la Indústria a prop de l’imponent Walden de ben segur que, si no ho coneix, queda sobtat i encuriosit per l’edifici del taller d’arquitectura. Entre 1973 i 1975, quan s’estava construint el Walden 7, es van restaurar diferents construccions que encara quedaven de l’antiga fàbrica de ciment Sanson. Les vuit sitges finalment conservades van passar a configurar l’habitatge i el taller de l’arquitecte Ricardo Bofill. Els espais van destinar-se a «oficines, un taller de maquetes, sales d’arxius, una biblioteca, una sala de projecció i un espai de grans dimensions, anomenat La Catedral, pensat per celebrar-hi activitats culturals relacionades amb l’arquitectura, exposicions o concerts. El projecte es completà amb la creació d’un gran jardí d’eucaliptus, oliveres, xiprers i palmeres que envolten el conjunt i s’enfilen per les seves columnes.»En aquest enllaç del projecte de documentació sobre nous usos donats al patrimoni industrial de Catalunya trobareu nombroses imatges i informació sobre el taller d’arquitectura.
L’any 2015 els veïns de Sant Just van poder endinsar-se aquest edifici, mostra destacada del patrimoni industrial local gràcies, a les ja esmentades Jornades europees de patrimoni i ara, gràcies a una sèrie de televisió, ha arribat a milers de llars de tot el món.
En aquest enllaç podeu veure el vídeo sobre amb els comentaris i imatges de les diferents localitzacions de la sèrie.
Roger Cunties Farràs, historiador per l’UB i arxiver per l’ESAGED – Arxiu Municipal de Sant Just Desvern (AMSJD)
PD: L’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és una eina més general que us permetrà conèixer tot el patrimoni arquitectònic, no només l’industrial, de Catalunya. Pel que es refereix a Sant Just Desvern hi ha 67 resultats.