MEDITERRANI al Celler de Can Ginestar

L’exposició MEDITERRANI de Fina Solé i Sandra Molina, que es va poder veure al Celler de Can Ginestar fins  al 26 de novembre, va suposar per als cursos un bon incentiu per entrar de ple en el tema unitari COSSOS que tractem en les programacions del curs 22-23.

Fina Solé mostrava el seu llenguatge plàstic a través de la tècnica del gravat i d’acrílics pintats sobre superfícies de fusta. L’alumnat de gravat, amb la seva professora PURI MARTIN, van poder gaudir d’una visita comentada de la pròpia autora en  què explicava les seves motivacions per a crear.

Les escultures de figures femenines de terracota i resines de Sandra Molina van servir de model tant a l’alumnat d’escultura com al de dibuix  i d’aquarel·la.

Poder entendre les proporcions, copsar els volums des de tots els angles, apreciar el tractament amb pàtines de les superfícies. Tocar els COSSOS per comprendre les formes va ser una oportunitat única per crear sinèrgies entre els cursos municipals d’arts plàstiques i el Celler de Can Ginestar.

 

A les imatges superiors alumnat d'escultura; professora Carme Malaret.

Per a les Arts Plàstiques tenir la sala d’exposicions en el mateix edifici facilita les complicitats entre els/les artistes que exposen i l’alumnat,  enriquir-nos mútuament de llenguatges diversos i de mirades plurals.

Poder compartir coneixement afegeix valor a l’aprenentatge i estimula el procés creatiu. El professorat dels cursos estem compromesos a acompanyar  l’alumnat en la recerca dels llenguatges propis.

A les imatges, l'alumnat d’aquarel.la; professor NIL NEBOT

IBERS A LA PENYA DEL MORO. JOSEP BARBERÀ I FARRÀS

Nascut a Barcelona. A l’any 1947 ja era investigador i col·laborador del Museu d’Arqueologia de Barcelona. Va participar a partir de l’any 1967 a les excavacions d’Empúries i al seu Curs Internacional d’Arqueologia com a professor i, en els darrers anys també com a secretari del Curs. El 1967 fou membre fundador i participa des d’aleshores en la Junta del Grup de Col·laboradors del Museu Arqueològic de Barcelona, entitat que es transformarà, l’any 1983, en Societat Catalana d’Arqueologia, de la qual va ser-ne president fins a l’any 1998. 

L’any 1972 va iniciar la excavació sistemàtica i científica del poblat iber de la Penya del Moro amb un grup de col·laboradors vinculats i amb el suport del Museu Arqueològic. Les excavacions dirigida per diversos equips d’arqueòlegs van realitzar-se fins l’any 1992. Va poder ser present a la compra del poblat per l’ajuntament de Sant Just Desvern l’any 2000.

ELS IBERS A LA PENYA DEL MORO. DONES

La dona en la societat i cultura ibèrica va tenir un paper molt rellevant, ens ho fan saber autors clàssics com ara Estrabó, Sal·lusti i Titus Livi.

Per tant, destaquem les dones ibèriques en tres àmbits: el domèstic, el religiós i el món funerari.

La vida quotidiana de la dona ibèrica transcorre en els poblats, on s’ocupava en tasques associades tradicionalment a l’univers femení, com ara la maternitat i els treballs domèstics. Prova d’això són els útils per teixir -agulles d’os o fusaioles- que han arribat fins als nostres dies provinents dels poblats ibèrics, i les peces de guarniment personal com penjolls, braçalets i anells de la producció local o d’intercanvis amb els pobles forans.

El paper de la dona, però, va més enllà de l’àrea domèstica i mundana. Sense tenir clar si van ostentar poder, sí que se sap que van jugar un rol destacat en aliances polítiques i, algunes, van posseir grans riqueses. Bona prova són les cèlebres estàtues femenines d’Elx i Baza.