IBERS A LA PENYA DEL MORO. JOSEP BARBERÀ I FARRÀS

Nascut a Barcelona. A l’any 1947 ja era investigador i col·laborador del Museu d’Arqueologia de Barcelona. Va participar a partir de l’any 1967 a les excavacions d’Empúries i al seu Curs Internacional d’Arqueologia com a professor i, en els darrers anys també com a secretari del Curs. El 1967 fou membre fundador i participa des d’aleshores en la Junta del Grup de Col·laboradors del Museu Arqueològic de Barcelona, entitat que es transformarà, l’any 1983, en Societat Catalana d’Arqueologia, de la qual va ser-ne president fins a l’any 1998. 

L’any 1972 va iniciar la excavació sistemàtica i científica del poblat iber de la Penya del Moro amb un grup de col·laboradors vinculats i amb el suport del Museu Arqueològic. Les excavacions dirigida per diversos equips d’arqueòlegs van realitzar-se fins l’any 1992. Va poder ser present a la compra del poblat per l’ajuntament de Sant Just Desvern l’any 2000.

ELS IBERS A LA PENYA DEL MORO. DONES

La dona en la societat i cultura ibèrica va tenir un paper molt rellevant, ens ho fan saber autors clàssics com ara Estrabó, Sal·lusti i Titus Livi.

Per tant, destaquem les dones ibèriques en tres àmbits: el domèstic, el religiós i el món funerari.

La vida quotidiana de la dona ibèrica transcorre en els poblats, on s’ocupava en tasques associades tradicionalment a l’univers femení, com ara la maternitat i els treballs domèstics. Prova d’això són els útils per teixir -agulles d’os o fusaioles- que han arribat fins als nostres dies provinents dels poblats ibèrics, i les peces de guarniment personal com penjolls, braçalets i anells de la producció local o d’intercanvis amb els pobles forans.

El paper de la dona, però, va més enllà de l’àrea domèstica i mundana. Sense tenir clar si van ostentar poder, sí que se sap que van jugar un rol destacat en aliances polítiques i, algunes, van posseir grans riqueses. Bona prova són les cèlebres estàtues femenines d’Elx i Baza.

ELS IBERS A LA PENYA DEL MORO. SOCIETAT

Desconeixem la naturalesa de les estructures socials i l’existència de formes de poder personal, tot i que és un tret característic de la resta dels pobles del Mediterrani i tenim evidències arqueològiques de desigualtats. Els ibers no eren una unitat politico-territorial, sinó que a partir del segle IV aC es divideixen en ètnies i territoris diferenciats, com els Laietans, els quals correspondrien els habitants de la Penya del Moro. Sabem que existeix una jerarquia entre diferents assentaments i que hi ha una capital segons l’extensió del poblat -Montjuïch o Burriac pels laietans-, uns altres assentaments de petit ordre i finalment uns nuclis productius situats a la plana.

Per tant, podem pensar que aquest sistema estava dominat per una classe dirigent aristocràtica i guerrera netament separada de la resta de la població i legitimada per una relació de subordinació entre els diferents estaments.