CONVERSA AMB MONTSE SOLSONA, demògrafa i investigadora de gènere

Montse Solsona a la Taula que presideix la sala Isidor Cònsul

Montse Solsona a la Taula que presideix la sala Isidor Cònsul

La presentació va ser a càrrec de Laia Ferrer, llicenciada en geografia i doctora en demografia.

Dilluns 7 de març de 2016, a la Sala Isidor Cònsul

La conversa va començar amb la presentació de la Montse Solsona per part de la Laia Ferrer, que va dir que el motiu que s’hagués programat aquesta conversa un dia abans del Dia Internacional de la Dona era degut a la trajectòria que tenia la convidada, tant vital com acadèmica i professional, ja que sempre havia estat vinculada amb les dones i les relacions de gènere. Va dir que la Montse és demògrafa, llicenciada en economia i que és doctora en geografia humana. Va aclarir que ha anat consolidant una trajectòria investigadora en la qual la perspectiva de gènere ha estat cabdal. La seva línia de recerca principal ha estat el divorci i el gènere. Això no obstant, també té altres temes d’interès, com els drets sexuals i reproductius, l’economia del bé comú, la cal·ligrafia, la poesia.

Després d’aquesta introducció li pregunta en quin moment  i perquè comença a fer recerca des de la perspectiva de gènere.

La Montse diu que va ser a partir que va tornar d’estudiar demografia a Xile, on va estar-se entre els anys 1985 i 1986, que va iniciar el doctorat de geografia humana a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va fer una assignatura amb la catedràtica M. Dolors García Ramón, que és qui va iniciar a Catalunya els estudis de gènere en l’àmbit de la geografia, que era història del pensament geogràfic.  Un dels temes era geografia i gènere, el qual va triar per fer el seu treball de curs. A partir d’aquí va començar a investigar com es registrava el treball de les dones en les estadístiques i la va sorprendre que en els censos agraris de les explotacions familiars,  el treball de les dones no quedés registrat de cap manera, tot i que moltes vegades feien més feina que molts dels contractats, i això era perquè el treball constava com a relació familiar, esposa, i no tant com una relació laboral. Aquest fet la va sorprendre molt. Va començar a investigar en altres contextos i va constatar que sempre passava el mateix en qualsevol àmbit on la feina de les dones es considerava com una ajuda familiar, i per tant, no quedava registrat.

Ara mateix hi ha una línia d’investigació sobre l’economia feminista, que està plantejant posar la sostenibilitat de la vida en el centre. El nucli de l’economia és l’administració de la llar -que pot ser la casa, un país, un planeta-, la qual cosa vol dir que amb tots els recursos que es tenen s’intenti produir tot allò que es necessita per satisfer les necessitats d’aquest col·lectiu. El treball reproductiu de les dones és vital i no està recollit en cap estadística, i per aquest motiu, actualment, s’està treballant en com registrar i valorar aquest treball domèstic i de cura.

La Laia li pregunta quina militància hi ha en aquesta recerca i la Montse contesta que tota, ja que no podria treballar en alguna cosa que no li interessés.

Aquest era un tema de debat entre algunes col·legues i, mentre que per moltes la militància formava part d’elles mateixes, d’altres hi arribaren a partir del món acadèmic. Ella és de les que ho té molt integrat i pensa que avui en dia es fan petites transformacions entre tots buscant una societat més equitativa, on les diferències no siguin una jerarquia.

Què és el gènere? Tots  saben que és el sexe: femení i masculí, però la resta és cultural i està en evolució. Cal estudiar l’evolució social de gènere on seguim parlant del masculí i el femení, continuem marcant aquesta diferència. Però ja hi ha algunes autores que proposen destrossar aquesta categoria d’anàlisi.

La Laia li pregunta sobre la reflexió que han publicat unes sociòlogues afirmant que, malgrat que en l’actualitat les lleis són més igualitàries, les pràctiques no ho són tant, i li demana si en la seva recerca ha constatat aquest fet.

La Montse contesta que les lleis són la funció expressiva del dret. El dret és el resultat d’un procés, el qual correspon a una demanda social, per exemple, la igualtat de salaris, i també pot impulsar canvis. El que passa és que posar-ho en pràctica costa més.

Explica que fa un temps, estudiant l’evolució de la fecunditat a Catalunya i comparant-la amb països on la fecunditat era molt baixa, com el Japó, es veia que hi havia alguna cosa que no funcionava. Una de les coses era que en l’àmbit legislatiu havien avançat força les coses, que el nivell d‘equitat educativa era important, que, malgrat les diferències, l’accés al mercat de treball també era bastant equitatiu. Però llavors es va veure que el que fallava era l’esfera domèstica, que la divisió del  treball dintre casa no era equitativa. S’havia aconseguit el dret al treball igual que els homes, però el treball de casa per a les dones era una obligació i, per als homes, una opció. Per tant, el que passa és que no en tots els àmbits s’avança a la mateixa velocitat. I si avancem en el mercat de treball però no en el domèstic, això fa que potser les dones no es plantegin tenir criatures. Per contra, el problema de casa no es pot resoldre sol, perquè hi ha molts factors que hi intervenen.

De npu la conversa va ser un èxot de públic

De nou la conversa va ser un èxot de públic

La Laia li pregunta sobre les aportacions que ha rebut en els seus viatges al Japó, al Senegal i a altres llocs.

Sobre el Japó, diu que quan ella hi va anar estava treballant en temes de divorci. Unes alumnes van trobar a Internet una web en què els homes s’ensenyaven a estimar i això era perquè, quan arribés el moment de jubilar-se, no es trobessin com estranys dintre de la seva pròpia casa i constatessin que no havien dit mai “t’estimo” a la seva dona.

Seguidament, va comentar la foto del fons de pantalla feta per una artista feminista italiana anomenada Donatella Franchi que evocava la segona onada del feminisme que va començar als anys 70. El feminisme va arrencar de la reflexió, de la conscienciació, del treball entre dones i de poder compartir entre elles, que és una mica el que estaven fent aquests homes japonesos.

La Laia li torna a preguntar sobre la seva estada al Senegal.

Al Senegal d’una banda, hi ha fet docència amb professionals de diferents sectors i procedències, però, de l’altra,  també ha fet coses en l’àmbit pràctic en la cooperació internacional per millorar les condicions de la gent, tenint en compte les seves pròpies necessitats i no els macroprojectes insostenibles dels finançadors.

Comenta que ella va aprendre molt a l’Àfrica en referència a la mutilació genital, ja que són les dones i no els homes els que la fan. Ha sigut quan les dones africanes s’hi han implicat que les coses han començat a canviar.

La Laia li pregunta si  ella que es relaciona amb dones d’edats molt diferents, constata que a vegades es troba amb situacions que havia viscut de més jove.

La Montse diu que ha après molt de les seves filles, ja que elles veuen ràpidament si les coses són possibles, mentre que en la seva època eren més idealistes.

Cal comptar sempre amb les veus de les nenes, que són les dones de demà. Cal parlar, doncs, de tots els problemes que tenen: maternitat adolescent, salut sexual i reproductiva, l’avortament, …

La Laia li comenta que les persones que estan treballant en aquest sentit, com la Rosa Ros, comencen a jubilar-se, i li pregunta què en pensa ella sobre la nova generació.

La Montse diu que, actualment, una de les coses que més preocupen en les relacions de la joventut és la relació de poder que s’estableix entre home i dona i la violència de gènere.

Al finalitzar la conversa s'obsequia a la Montse Solsona amb un ram de flors

Al finalitzar la conversa s’obsequia a la Montse Solsona amb un ram de flors

Una persona del públic diu que actualment s’està constatant que entre els joves existeix una relació de violència i que això és molt preocupant i s’ha de treballar des de tots els àmbits: familiar, escolar i social. Diu que les noies estan en una situació de molta fragilitat.

La Montse explica que, en l’actualitat, no s’està treballant bé la formació dels adolescents. El tema principal és l’afectivitat i no la sexualitat. Hem de perseverar, perquè els canvis són lents. Hem d’anar construint a poc a poc.

Actualment, els homes també estan treballant el seu rol a la societat, molts no s’identifiquen amb una determinada masculinitat. A vegades, han d’assumir tasques familiars que fins ara estaven reservades a les dones i per a les quals ells no estaven preparats.

La Isabel Ortuño posa sobre la taula que ella fa 40 anys que està construint, però que actualment la sensació que té és de frustració absoluta. Que malgrat que és veritat la incorporació dels homes, ella a certs homes no els vol, i pensa que malauradament hi ha molta gent interessada a destruir i no a construir.

La Montse diu que hi ha coses que les hem de fer plegats i coses que les hem de fer separats.

El Gabriel Brnčić comenta que el primer a tenir en compte és el paper de les religions, totalment discriminatori, i també el paper de la política, que sempre ha mirat cap als homes, i li pregunta que quin creu ella que és l’origen d’aquesta aparent docilitat d’un dels grups enfront de la supèrbia de l’altre.

La Montse contesta que potser l’origen està en la impossibilitat d’infantar. La concepció de la feminitat jeràrquicament està per sota, però, en canvi té aquesta capacitat d’infantar que l’altre no té.

Foto de família amb alguna de les assistents

Foto de família amb alguna de les assistents

La Lola Castan pregunta com les sèries televisives influeixen en els conceptes que tenim de les coses.

La Montse contesta que la millor mostra d’això la tenim al Brasil. A causa de la repressió que va viure el país, els autors teatrals es varen plantejar parlar a través de les sèries de temes prohibits però d’interès: la vida quotidiana, la família, l’amor, la sexualitat, l’homosexualitat, l’avortament. Aquest cas és molt interessant i potser va ser copiat de les telesèries que es van fer a Sud-amèrica per adoctrinar les classes obreres.

Actualment, aquí hi ha coses que s’han acceptat molt bé, com l’homosexualitat. Ella creu que s’haurien de fer sèries per tractar temes interessants i educatius.

Finalment, la Laia li pregunta com és la universitat que tenim en l’actualitat en el tema de gènere.

La Montse contesta que aquest tema és difícil, ja que actualment està una mica diluït i  estem en un moment de feblesa, perquè es creu que tothom ho té assolit i no és així. Aquest és un tema que s’ha d’estudiar de forma explícita i amb molta sensibilitat.

logo_transparent

El món il·lustrat

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: