CONVERSES AMB JOAN GONZÀLEZ I EL JOSEP MARIA ARAGONÈS

Dilluns 8 de gener   de 2016, CAN GINESTAR

La conversa va començar amb una introducció per part d’en Joan Gonzàlez,  que va presentar en Josep Maria Aragonés i el va reconèixer  com un dels seus dos grans mestres.

Van explicar que quan  El Món Il·lustrat els  va  proposar  de fer la Conversa, primer es van preguntar com fer-la, i van decidir plantejar-la com una pel·lícula: primer,  el focus per decidir on volien anar i després,  el títol “Dos autodidactes i un destí”. Així doncs el primer que farem serà explicar qui som, què fem, com hem arribat aquí i què hem après.

Va començar en Joan Gonzàlez dient que l’any 74 va debutar en el sector audiovisual i que actualment està especialitzat en el món documental. Entremig va passar per totes les fases de l’ofici: muntador, realitzador, etc. I ara es defineixcom “docuactivista”. Tot això ho va fer sense passar per la universitat, és a dir, va anar aprenent a partir de fer.

Pel que fa al Josep M.Aragonés, diu que és postproductor. L’any 69 va començar com muntador de cinema i ara es dedica a la postproducció que és el món que hi ha darrere del rodatge. Dóna forma als continguts per poder exhibir-los, la qual cosa és la part més important de totes les que conformen una pel·lícula, realment l’instant que es crea el llenguatge cinematogràfic. En aquest punt, en Joan discrepa i diu que, per ell, la part més important és el desenvolupament.

Seguidament, passen a relatar quin són els seus vincles amb St. Just. Pel que fa al Josep M., diu que el primer va ser als 14 anys a través d’un amic que hi estiuejava i que en l’actualitat ja fa 40 anys i escaig que hi viu.

Pel que fa al Joan, diu que la seva vinculació va ser a través d’econòmiques, amb el Pere Orriols,  i que posteriorment, després de la “mili” amb un grup de gent que volien organitzar una coordinadora de cineclubs al Baix Llobregat, va anar a parar al Cine Club Recerca. Després va muntar la secció de cultura de l’Ateneu, va ser fundador de La Vall de Verç i també de la Santjustenca Televisiva. Actualment fa molts anys que hi viu.

La Sala Isidor Cònsul es va omplir de nou per escoltar les converses del més de gener.

La Sala Isidor Cònsul es va omplir de nou per escoltar les converses del més de gener.

Seguidament, van passar a parlar dels seus projectes. El Josep M. va dir que acabava d’arribar de l’Índia, on està rodant la segona part d’una pel·lícula completament índia, amb les seves cançons i les seves coreografies.  També ha estat treballant amb el director de cinema Villaronga, amb qui l’any passat va fer “El rei de la Habana” i aquest farà “Incerta glòria”. Una altra directora amb la qual ha rodat darrerament és  Isabel Coixet, amb qui ha fet “Nadie quiere la noche”, que va ser una producció molt difícil, ja que passa al Pol Nord, però en realitat està rodada a Budapest i Canàries.i tot es va haver de fer informàticament a postproducció. Amb aquesta directora tenen previst començar-ne una altra aviat. Per a TV3 estan fent la sèrie “Merlí” i tenen un projecte amb TVE tecnològicament molt ambiciós.

En Joan, per la seva part, va dir que té un projecte per fer un festival similar al de Barcelona i Medellín, però a Valparaiso (Xile), i aixecar un parell de màsters a Medellín i Valparaiso.  Si tot va bé, vol tornar a dirigir un documental, titulat “El doctor Barraquer d’Amèrica”, que és un dels científics més importants i és germà del doctor Barraquer de Barcelona.

La vocació al Josep M., li ve de petit, i va haver un cúmul de circumstàncies que ho varen propiciar, començant perquè el seu germà li va pagar una sèrie de cursos de fotografia. Més tard, quan va marxar a Madrid per estudiar cinematografia, va poder entrar a TVE i s’hi va quedar 15 anys. Per el Joan el primer pas va ser a l’institut, amb un company,  on en lloc de fer un treball va fer una pel·lícula sobre la Sagrada Família. Més tard, després de llegir “La Nàusea”, de Sartre, als 17 anys, va decidir que lluitaria pel que volia, les imatges

Posteriorment, la promesa del seu germà el va avisar que a TVE de Miramar estaven buscant gent, i s’hi va presentar. El varen agafar per fer d’ajudant de muntatge. Allà va ser on es varen conèixer i on varen estar uns quants anys junts. TVE va ser la seva escola, ja que en aquella època, el 60% de la producció  es feia a Miramar i això els permetia experimentar.

En Joan comenta que del Josep M., en va aprendre que el muntador no només és un tècnic, sinó és un creatiu, ja que crea el ritme, la tensió i fins i tot, experimenta amb el llenguatge.

L’any 1982 van anar a l’Índia, amb l’última tecnologia, per fer un reportatge sobre les missions dels jesuïtes en aquella col·lectivitat. Hi van descobrir un món fascinant, molt lluny dels interessos de la nostra societat. Uns anys més tard, en Joan va anar fer un altre documental sobre els mateixos jesuïtes. Descobrir tots aquests móns i conèixer aquestes persones diuen que és una de les coses bones que els ha portat l’ofici.

En Josep M. va muntar FILMTEL, empresa de postproducció, juntament amb el laboratori de cinema Riera. Conjuntament van fer un dels primers treballs digitals a Europa. Comenta que en aquell moment la postproducció no existia. En aquesta fase és on s’organitzen les imatges del rodatge, són com les paraules d’un text, és amb la seva combinació quan es crea el llenguatge cinematogàfic, i les porten més enllà. Per tant, l’evolució del llenguatge cinematogràfic està molt lligada a la postproducció.

En Joan li comenta que, a causa de l’evolució del cinema, el Josep M. ha hagut de passar per diverses fases i ell contesta que, efectivament, ha hagut d’integrar diferents elements per tal d’innovar i fer les coses diferents. S’hi han afegit informàtics, grafistes, etc. Ara estan treballant en el món del 360º, on es pot entrar  a la imatge i escollir tu la mirada,  la qual cosa dóna possibilitats infinites.

A la pregunta del Joan sobre què ha rebut al llarg dels anys pel que fa a persones, ensenyaments, o moments destacats, contesta que, sobretot, li ha donat una seguretat en ell mateix i en la gent que l’envolta per poder arribarencara més lluny. De les persones que han participat en aquest llarg camí, en destaca el director Rovira Beleta i a qualsevol dels col·laboradors actuals.

Per acabar, es va donar la paraula al públic, moment en què el Joan va parlar  del DOCS Barcelona i del documental del mes que es projecta a 61 sales, amb una assistència de 70.000 espectadors. D’aquestes projeccions,   St. Just n’és pionera. Diu que, per ell, fer documentals representa el seu compromís amb la societat.

 

 

Sant Just Desvern,   8 de gener de 2016

 

L’equip del Món il·lustrat

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: