3. UN SANTJUSTENC A RIO DE JANEIRO

 

Edgar Costa

Edgar Costa

Em dic Edgar Costa, tinc 37 anys i un bon dia vaig deixar Sant Just per anar al Carnaval de Rio de Janeiro. No vaig arribar a agafar mai el vol de tornada i de cop em vaig adonar que vivia al Brasil sense haber-ho planejat. Coincidia la meva aventura amb un moment molt emocionant per ser periodista al gegant sudamericà i no m´ho vaig pensar dues vegades. Després de molts anys a la ràdio ( Ràdio Desvern esclar ) i una etapa com a regidor a l Ajuntament, vaig comencar a viatjar pel mon fent un programa de viatges fins que una d´aquestes escapades es va convertir en una nova vida. Em vaig fins i tot comprar una caseta en una favela davant del mar. Mentrestant la meva familia buidava el meu estudi del Walden i totes les meves coses quedaven apilades en caixes. Sense haber-ho pensat gaire, em convertia en corresponsal de la tele Russa al Brasil i em dedico des d´aleshores a seguir la actualitat del país enviant tot típus d´històries: un bon dia puc estar enmig d´una manifestació contra el govern i dies després a Brasilia cobrint la visita del Putin al palau de Planalto. Un dia acompanyant la policia militar en una ocupació d´una favela entre trets i cocktels molotov i poc després a la pasarela de la setmana de la moda de Sao Paulo mentre la Gisele Bundchen llença petonets a l´aire.

Els que vivim fora, estiguem on sigui, crec que passem una imatge molt mes idílica de la realitat. Imagino que els meus amics de Sant Just que em segueixen al facebook i em veuen 360 dies l´any en xancletes bebent aigua de coco a Ipanema, no imaginen com pot arribar a ser difícil agafar un autobús per anar al centre de la ciutat, o com n´arribes a estar de tip de menjar feijoada. Es quan tornes a casa per nadal, per exemple, i passeges per Sant Just amb la boca oberta, recordant coses que ara valores per la distància, que te n´adones de com t´estimes casa teva. La vida va molt de pressa. Jo amb un obrir i tancar d´ulls porto 4 anys instalat a l´altra banda de l´oceà, molt a prop gràcies al whatsapp o l´skype, per ben lluny quan t´entra el que en portugués diuen saudade. No hi ha res com retrobar les cares conegudes, carregar les bateries per tornar fins ves a saber quan, a un món, que en el meu cas he construit de forma improvitzada, pero que m´ha ofert la oportnitat d´apendre moltíssimes coses. De ser capaç de conseguir fites professionals que segurament no  m´hi hagués ni apropat perque quan ets fora t´espaviles d´una altra manera. Per exemple no crec que des de Sant Just hagués estat corresponsal de Telecinco cobrint noticies en directe, acompanyat  la copa del mon pel New York Times o pogut ser al costat del Papa fent cròniques per al diari el mundo.

Anuncis

2 Responses to 3. UN SANTJUSTENC A RIO DE JANEIRO

  1. Quim Carbonell says:

    Bé per tu Edgar´! Estic content en veure que aquesta vida que fas al Brasil t’és tan profitosa ja sigui personalment com professional. Només desitjar-te que vagi continuant sempre cap amunt i que aquesta ‘saudade’ no no t’emprenyi massa, encara que és bo i saludable recordar-te de tots els d’ací. Salut i endavant!

    Quim Carbonell

  2. Palmira Badell Farigola says:

    Ei Edgar, què tal? ves per on acabo de fer neteja de missatges i quan t’he vist he pensat que, com a mínim, havia d’enviar-te un salut i els desitjos, això sí, que tot et vagi bé, bé i rebé.
    Bon any 2016 i a reveure.

    Palmira

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: