CONVERSES AMB ÀNGEL CASAS, PERIODISTA I FRANCESC FÀBREGAS, FOTÒGRAF

DIJOUS 21 DE MAIG DE 2015 A LA SALA ISIDOR CÒNSOL DE CAN GINESTAR

 

foto 1La conversa va començar amb una introducció per part del Francesc Fàbregas sobre qui era l’Àngel i com es van conèixer feia més de 41 anys.

Segons ell no coneix cap altra persona que hagi fet una carrera tan espectacular com ell, escriptor prolífic, periodista, periodista musical, presentador de ràdio i televisió, director de programes de televisió, documentals i pel·lícules. Fins i tot, cosa que molt poca gent sap, ha fet  teatre amb en Joan Oliver.

L’Àngel va fer un incís per explicar que una cosa que sap molt poca gent i era que ell, juntament amb el Bardagi, varen crear una empresa per fer la música dels anuncis (jingles). Un dels jingles que va tenir més èxit i que encara perdura és el de la Piara “más bueno que el pan” i el curiós és que el va fer sense el Bardagi o sigui que vaig fer de copy i músic.

Abans de dedicar-me al periodisme professionalment vaig fer de copy i una de les campanyes que vaig fer va ser sobre Bellvitge. Vàrem fer un estudi i vàrem descobrir que la gent pensava que allò era un cementiri, ja que el paisatge era molt àrid i aleshores vaig crear l’eslogan “En Bellvitge hay vida”.

El Francesc recorda que abans de conèixer-lo personalment durant els anys 70 escoltava un programa de Ràdio Barcelona, de la Cadena Ser, que es deia Trotadiscos. Era un programa diari que feia l’Àngel juntament amb el Constantino Romero i el Rafael Turia i ell escoltava mentre revelava les fotografies analògiques que feia en aquells moments.

Aquest programa va durar 5 anys.

La  seva coneixença va ser a partir de la revista Vibraciones que l’Àngel editava. En principi el fotògraf havia de ser el Toni Catany, però no li va interessar el projecte i la sogra de l’Àngel li va parlar d’un noi que coneixia que feia fotos.

El Francesc en aquell moment i a través de l’Ateneu, que era l’entitat que aquí al poble movia la cultura i portava molts músics de l’època, anava fent el seu book. Quan li va ensenyar les fotografies, entre elles la de l’Ovidi Montllor i el Frank Zappa, l’Àngel va quedar sorprès perquè en contra del que normalment es feia a l’època les seves eren unes fotografies en què es veia clarament el personatge i això li va agradar. Li va encarregar el concert del Jethro Tull i a partir d’aquí varen treballar plegats molt de temps: València amb La Troba Cubana, París amb David Bowie, els Rolling Stones, etc., essent aquest darrer un dels grans reportatges del Francesc.

D’aquesta època cal recordar al promotor de concerts Cesc Gay, amb qui varen treballar durant molts anys i el Victor Jou ,creador del Zeleste gran promotor de la música d’aquí.

La marxa de l’Àngel de la revista Vibraciones es va produir paral.lelament arran del suïcidi del Claudi Montañà, el qual el va afectar molt.

El Francesc i ell van treballar els dos Canets i en els temes periodístics varen continuar junts fins a l’any 1977.

L’Àngel va voler comentar quina és la seva relació amb Sant Just, ja que ell és de Sants.

La primera vegada va ser el 1959, quan estudiava als Maristes i va conèixer en Baldiri Domènec que era veí de St. Just. Aquest era un personatge molt peculiar i tant és així que el vaig utilitzar per a la meva novel·la Fred als peus.

La meva segona experiència va ser el 1965 amb el Ricard Segura, el qual va aparèixer a la romeria que es feia cada any a Sants.

La tercera va ser amb el Josep Lluís Surroca, que era el director de ràdio Joventut, qui ens va donar l’oportunitat al Josep M. Bachs i a mi de fer un tprograma totalment en català anomenat Barcelona Internacional, d’emissió diària i amb una durada de mitja hora. Aquest era un programa totalment en català mentre que el de Salvador Escamilla, de la mateixa època era bilingüe.

L’altre va ser el Francesc Fàbregas l’any 1974. I després el Ramon Ibars amb qui vaig treballar a l’Àngel Casas Show i després a Un día es un dia a TVE. Ell és un gran escenògraf de muntatges operístics.

Arribats aquí l’Àngel recorda que en el Canet Rock  el Subirachs va cantar la versió original dels Segadors tot enganyant la censura d’aquell moment i ens la fa escoltar perquè per a ell és una cançò molt emotiva

Més tard i quan l’Àngel entra a treballar a TV3, el Francesc li demana si té alguna feina per a ell,  ja que es troba en un moment que necessita canviar. L’Àngel li proposa ser el regidor del seu programa i aquest comença a treballar en una cosa que no coneix però en la qual amb el pas del temps arribarà a ser un gran professional. A més a més de l’Àngel Casas show, també feien les campanades de final d’any.

Tots dos varen continuar treballant junts fins a l’any 1984 en què l’Àngel deixa TV3.

Més tard quan el Francesc invita l’Àngel a l’exposició fotogràfica 365, aquest li pregunta que com és que amb tot el material que té sobre música no l’ha aprofitat mai per fer una exposició i d’aquí neix Música pels ulls, una exposició i un llibre que ha voltat per molts llocs.

Durant tota la xerrada ambdós han anat introduint moltes anècdotes relacionades amb la seva col·laboració al llarg dels anys, al mateix temps que passaven unes diapositives il·lustratives del que s’anava dient.

 

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: