CONVERSES AMB CARLOS FERRATER, ARQUITECTE (2a part)

LA PRESENTACIÓ VA SER A CÀRREC DE  J.M. MONTANER , ARQUITECTE

DIMARTS 21 D’ABRIL DE 2015, CAN GINESTAR

Retrat de l'arquitecte Carles FErrater

Retrat de l’arquitecte Carles Ferrater

Any 2006- Trasllat de les oficines al carrer Balmes i la creació de la societat Office of Architecture in Barcelona, S.L.

Al carrer Còrsega vàrem obrir la galeria per tenir-hi la part més cultural: màsters, conferències, performances, homenatges, presentació de llibres, exposicions, etc.. Hi tenim les grans maquetes, un centre de documentació i un d’experimentació i quan ens trobem amb els partners per treballar ho fem allà.

Pel que fa a les obres de l’última etapa, estem treballant en un edifici circular pel Botànic que es troba en un extrem del jardí i que servirà per a les llavors, ectoplasmes, jardiners i vestidors així com 2 petits edificis més.

La flora del Botànic recrea les flores mediterrànies de tot el món i està muntada seguint el viatge de Humboldt, quan va descobrir les diferents flores.

Més tard van venir obres molt importants com:

El Parc de les Ciències de Granada, que està situat al costat del riu Genil, amb aquestes mantes topogràfiques, elaborant aquestes geometries  de la complexitat.

Alguns edificis residencials amb caràcter d’investigació i innovació com l’edifici de la Diagonal- Bac de Roda, amb petits estudis geomètrics donant rèplica a la casa de la Barceloneta que va fer Coderch, amb aquell espai intermedi que no és fora ni dintre i que s’aconsegueix plegant les persianes.

L’edifici de la plaça Lesseps és de la mateixa generació i també parla d’aquest petit espai intermedi: dintre, fora.

Media Pro a la plaça de les Glòries És un edifici complex amb la vista posada en Mies van de Rohe. Tots els pilars semblen iguals però tots són diferents, funcionen com una malla. L’estructura és la pell. Com a anècdota, a la plaça d’accés hi vaig plantar 2 roures, perquè el propietari es diu així. La universitat Pompeu Fabra  utilitza alguna de les aules  de l’ edifici.

Tot això em va portar a una reflexió: què passa amb els edificis quan envelleixen? Un edifici és un èxit si ajuda a construir una ciutat i acaba formant-ne part.

La Roca Barcelona Gallery

La Roca Barcelona Gallery

La Roca Barcelona Gallery, al carrer Joan Guell, feta amb la façana de vidre massís que  canvia la  percepció visual de la realitat

Vàrem construir petits edificis lligats al paisatge per empreses de sostenibilitat ambiental, així com les cases de colònies  a Viladoms sobre les quals ja he parlat abans.

Un edifici al Front Marítim per ubicar famílies d’ètnia gitana. I després una torre al Lido de Venècia.

A París ens van encarregar un edifici d’oficines que finalment va ser la seu gastronòmica de Michelin. És un ediifici molt seriós que dóna una imatge institucional.

Vàrem construir un edifici d’habitages a Bilbao, al costat de la ria, fet amb estructura metàl·lica molt bilbaïna. Així com l’hospital Igualatori de la mútua IMQ també amb tancaments d’alumini.

Benidorm és una ciutat molt escarnida, però té molts avantatges. Hi ha unes 500.000 persones que hi estan tot l’any, té una àmplia oferta cultural, oci, negocis, una ciutat sense cotxes, molt sostenible. Construeixo el front marítim, un passeig amb una làmina que evoca les ones del mar, amb un gran esperit lúdic, i que es configura com a gran parc urbà

Una gran residència a Sant Cugat per a un mecenes que és com un pavelló on hi ha 2 cases, una amb un programa convencional i una altra soterrada més lúdica,  amb un jardí magnífic.

Una remunta de la casa rehabilitada dels meus pares a l’Escala amb una finestra fictícia i un gran vidre de doble alçada.

Finalment citaré les obres més actuals:

Un complex residencial a Bodrum (Turquia)

El Col·legi d’Advocats de Lió

Un hotel al costat del Mercat de Sta. Catalina.

Una torre d’oficines a Mèxic

La marina, el port i la corniche a Tànger

Unes propostes a Miami

Waterfront a Niteroi (Brasil)

La llotja al port de Barcelona

El rasca horitzons a Montjuïc.

I finalment el remuntador de la façana marítima de Montjuïc

Seguidament li va passar la paraula al Josep Maria  Montaner, que va començar explicant com es van conèixer.

El primer període va ser als anys 70, quan en Carles era professor d’arquitectura, era un jove molt inquiet socialment .Jo el vaig tenir els anys 74 i 75, ell feia les classes tot projectant uns habitatges dins l’estructura de Sta. Catalina, a l’àrea metropolitana de Barcelona.

El segon període va ser el 1984, quan l’arquitecte Ignasi Solà Morales em va proposar d’escriure un article sobre el Carles a la revista El Croquis titulat: Carlos Ferrater, el sobrio encanto de la arquitectura. i a partir d’aquí va ser quan vaig començar a escriure sobre ell i també va començar la nostra amistat que ha durat fins al dia d’avui.

El tercer període va ser el dels Jocs Olímpics. El Carles va guanyar el Premio Nacional d’Arquitectura l’any 2009 i això implicava fer un llibre, i jo hi vaig col·laborar amb una entrevista on s’explica molt bé aquell moment

Va guanyar el concurs de Banca Catalana  i és l’únic arquitecte que ha aconseguit construir en les quatre zones olímpiques. D’aquella època són el magnífic edifici residencial del Valle Hebron, l’hotel Juan Carlos I i el Jardí botànic (1989-1999), malgrat que no es va fer per als Jocs Olímpics.

El quart període és d’una certa crisi i es va dedicar a fer experiments, manifestos i obres més petites.. Va experimentar amb el Jardí Botànic per tractar les geometries fractals, el Fitness, l’edifici Impiva, així com la reforma de la casa de Menorca. Va organitzar cursos de recerca i el 1993 va donar un curs a l’ UIMP.de Santander que va tenir molt impacte.

El cinquè període van venir obres grans com l’estació de l’AVE de Saragossa, el Palau de Congressos i un parell de restauracions com la Casa Martíni Rossi de Madrid, el Museu Industrial del Ter, en el qual vaig col·laborar i el Parque de las Ciencias de Granada.

En el sisè període es quan es fa la casa del seu germà al Delta de l’Ebre i comença la col:laboració  amb l’ONG del Prat de Llobregat per construir un esplai i més tard una sèrie de cases prefabricades,

El setè període és el que correspon a Benidorm , projecte que es fa en col·laboració amb en Xavier Martí, on hi ha una recerca de solucions constructives molt importants

Finalment  vàrem escriure un llibre recopilatori per al Ministerio de la Vivienda que es va publicar el 2013

En acabar va agrair-li aquests 50 anys d’activitat i 40 d’amistat

En Carles li va agrair la seva col·laboració i finalment es va passar a les preguntes del públic:

Qué en penses d’aquesta arquitectura monumental que s’està fent actualment, la qual moltes vegades sobrepassa el paisatge?

La meva no és una arquitectura monumental és una arquitectura que funciona. L’arquitectura monumental és efímera i crec que per això està destinada a naufragar.

Com ha funcionat  St. Just Park en el temps?

És una obra amb el punt de vista posat en el Coderch, de finestra vertical però en secció esglaonada i enjardinada, en canvi ell les posava una sobre l’altra. Crec que és una obra que ha aguantat molt bé el pas del temps.

És cert que tens un encàrrec per al front marítim de l’Escala?

És un projecte de neteja,  de treure totes les coses que sobren, sobretot els cotxes. No obstant això, els botiguers s’hi van posar en contra i a hores d’ara estem pendents  que es formalitzi el nou Consistori, ja que es va fer una votació popular i es va aprovar.

Finalment li pregunten perquè a Benidorm ha utilitzat les formes corbes?

Aquestes formes corbes, com les del Jardí  Botànic a Benidorm, tenen una  gran capacitat estructural, s’utilitza molt poc material i per tant resulta molt econòmic.

Per acabar els vàrem felicitar per tot el que ens havien aportat i vàrem agrair la seva participació i l’assistència del públic.

 

El món il·lustrat

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: