CONVERSES AMB CARLOS FERRATER, ARQUITECTE (1a part)

LA PRESENTACIÓ VA SER A CÀRREC DE  J.M. MONTANER , ARQUITECTE

DIMARTS 21 D’ABRIL DE 2015, CAN GINESTAR

Un moment de la xerrada que es va dur a terme a la Sala Isidor Cònsul

Un moment de la xerrada que es va dur a terme a la Sala Isidor Cònsul

Va començar la conversa amb la introducció de Carlos Ferrater que va explicar que era millor presentar primer les obres arquitectòniques i després fer l’anàlisi  per part de Josep Maria Montaner.

Any 1971. Arquitectura efímera. Va ser un any d’un esperit molt innovador. A Eivissa dins de les jornades de l’ICSID, vaig desenvolupar juntament amb Fernando Bendito i José Miguel Prada Poole, la “ Instant City “, un projecte d’ habitatge efímer, una alternativa per a la gent que volia participar al congrés  en el qual s’utilitzaven nous materials com el plàstic i el seu ús en inflables. Vaig redactar amb el Luis Racionero el Manifest de l’ Instant City. “Ciutat de plàstic efímera”, basada en un sistema constructiu de figures geomètriques.

Any 1977. Sant Just Park. Conjunt residencial de 54 habitatges en una finca enjardinada amb un fort pendent, situada a Sant Just Desvern. El projecte consisteix en una sèrie d’edificis esglaonats contra el pendent de la muntanya, que van ser projectats pensant en l’arquitectura de Coderch, per a mi, l’últim gran mestre.

Any 1992. Hotel Juan Carlos I. És un edifici de notables dimensions, de planta poligonal irregular, amb façanes de vidre i dos enormes i estrets murs de formigó que trastoquen l’escala, això genera un gran espai diàfan interior en el qual no hi ha mai dos punts en la mateixa vertical -tu et mous, ell es mou-, tens la condició de la geometria variable.

Any.1995 Centro Impiva. Complex i heterogeni, coexisteixen des d’oficines, tallers i petites naus industrials, fins els despatxos de la seu de l’IMPIVA a Castelló, el conjunt d’edificis lineals independents per`relacionats, es configuren com un conjunt que conforma un gran xamfrà en la confluència de dos importants bulevards de la ciutat.

Centro Impiva

Centro Impiva

Any 1996 Fitness Center. Va ser el primer edifici ecològic amb gespa a la coberta: l’edifici penetra en el subsòl per la impossibilitat, per normativa, de construir a la superficie. Està completament aïllat i queda perfectament integrat en el paisatge.

A les Balears van fer dos petits manifestos: dos petits bouers, pensant en l’arquitectura talaiòtica dels menhirs. A Menorca un petit pavelló,  amb pedra de  marès menorquina, lloc on passem l’estada d’estiu  la família . A Eivissa, la casa Tagomago, conjunt de pavellons també en pedra de marès, en aquest cas mallorquina.

Després va començar un període d’encàrrecs de clients petits com la casa Alonso/Planas, a Sant Just Desvern, que va ser molt divertida perquè està situada dalt de la muntanya i vàrem haver de fer tot un passeig per arribar-hi. Ells són pintors i escultors.

També vàrem edificar una sèrie de cases a Barcelona i el Palau de Congressos de Catalunya a l’avinguda Diagonal.

 

A Madrid vàrem fer la reconversió de l’antiga factoria Martíni & Rossi, que havia estat construïda per un oncle meu, i que estava catalogada com a edifici industrial del moviment modern, a la nova seu de l’empresa de mobiliari urbà Internacional JC.Decaux

Centre Social del carrer Ali Bei de Barcelona

Centre Social del carrer Ali Bei de Barcelona

També vàrem construir un centre molt emblemàtic d’atenció social en un espai públic situat a l’interior d’una illa de cases al carrer Roger de Flor- Ali Bei de Barcelona i  que va recuperar el traçat de l’antiga carretera d’Horta. Va ser un projecte molt compartit amb promotors privats i públics. Aquesta obra va ser exposada al MOMA De Nova York.

Després va venir l’edifici del Consell Superior d’Investigació Científica dins del Jardi Botànic, i més tard el golf del Prat  i també un hotel a l’Empordà, fet en fusta i situat en un golf. Tots dos projectes molt vinculats al paisatge.

A partir de 2003 hi va haver obres més grans com ara l’Auditori de Castelló amb una sala de música asimètrica, perquè les orquestres són asimètriques amb una acústica excel·lent. És l’única al món que jo conec d’aquestes característiques.

Després va venir el treball per l’ ONG l’Esplai de fer un esplai al Prat, que es va fer d’una manera molt sostenible i aprofitant la llum natural. Això va donar peu a una col·laboració molt extensa amb aquesta ONG i va portar a realitzar més tard una sèrie de cases de colònies per a 200 nens a Viladoms i altres

Més tard van arribar grans estructures com és l’estació intermodal del tren d’alta velocitat de Saragossa Delicias amb dos vestíbuls i un transfer de nova generació. A l’aereoport de Barcelona, la Terminal T2, i també la ciutat aeroportuària de Múrcia.

També obres petites com la segona casa del meu germà al Delta de l’Ebre, que és una peça edificada sobre una plataforma perquè el terreny és inundable, situada davant del mar. Aquest podi té 3 petites peces que generen un pati central i s’ha conservat al darrere, la petita barraca ja existent, feta amb pedres de la platja i canyís blanc. Davant hi ha plantat un palmeral per donar un sentit agrícola al terreny, i conservar l’esperit llevantí.

Entre el 2004 i 2005, conjuntament amb joves arquitectes com el meu fill,la meva filla, el meu gendre i altres arquitectes, estudis, partners, etc., vàrem crear una plataforma. El projecte del Jardí Botànic va ser molt important per a nosaltres i ens va donar la pauta per iniciar aquesta recerca.

Després de 10 anys la malla del jardí havia reconvertit el paisatge i això ens va portar a investigar sobre la sintaxi de l’arquitectura, aquesta forma més abstracta, i començar a elaborar un petit corpus teòric sobre la praxi de cada projecte. La instrumentalització que té l’arquitectura és la geometría, la utilització de  geometries complexes ens permetia anar investigant , i extreure l’heretatge cultural del lloc per traslladar-ho al projecte. Això ho ha de fer un equip format per diverses disciplines: biòlegs, paisatgistes, enginyers, arquitectes, etc.. És una nova forma de treballar l’arquitectura i és el que ens va portar a crear la plataforma .

Referent a això vàrem escriure un llibre juntament amb el meu fill Borja. Ell va escriure La geometría en el tiempo i jo El tiempo en la geometría

Tot aquest moviment  amb una altra genealogia i el cos teòric va augmentar . Finalment es va fer una exposició al Crown Hall de Chicago  que, posteriorment va anar a d’altres ciutats.

 

El món il·lustrat

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: