CONVERSES AMB LA CLARA SEGURA, ACTRIU I L’AXEL PI, MÚSIC

LA PRESENTACIÓ VA SER A CÀRREC DE CARME CAMINALS, MESTRE DE SANT JUST DESVERN

DILLUNS 23 DE MARÇ DE 2015, CAN GINESTAR

La conversa va començar amb una introducció de la Carme explicant com va  la Clara i   l’Àxel:

Clara i Àxel a la Sala Isidor Cònsul

Clara i Àxel a la Sala Isidor Cònsul

– Va ser quan feien P-4 i ella començava el seu periple com a mestra a Sant Just, que es va allargar fins a la seva jubilació.  Els va tornar a tenir a 1r i més tard els   va fer plástica a 4t. i 5è., a 6è i 7è els   va fer classes de castellà i anglès i a  8è, a més a més, va ser la seva tutora. El fet d’haver coincidit tants cops va fer que hi hagués una vivència especial amb ells.

Quan  em van dir  si els volia presentar em va fer molta, molta il.lusió i em vaig sentir emocionada. La Carme explica algunes anècdotes com ara el viatge de final de curs a Menorca. En acabar els   demana quins són els seus records d’aquells temps.

– La Clara  diu que quan li van proposar de fer una conversa junts, va pensar que  ells dos compartien unes professions que en el fons eren molt comunes, que tenien un escenari semblant, i que el fet d’haver anat a la mateixa escola, primer a l’escola Ateneu i després a la Montseny,  va influir molt en això  ja que ambdues donaven molta importància a la individualitat, treballant les particularitats i expressions singulars de cada nen.

La Carme,  doncs, era la presentadora perfecta ja que els havia acompanyat durant tota la seva escolaritat..

– L’Àxel ho corrobora i comenta que són dos amics que han crescut junts i que han seguit unes vides similars, senyala que  moltes vegades és emocionant veure una crítica de la Clara al diari i a la pàgina segûent una crítica del seu grup.  Han estat sempre units compartint la vida, amics, relacions i feina.

– La Clara explica  els començaments  del grup Sidonie, quan anaven tots els amics a veure els concerts, més tard quan  ja van ser més coneguts hi havia molta més gent, ja s’havia ampliat el cercle,  ja no érem solament els amics.

– La Carme parla  dels orígens de la Clara i comenta que a 8è ja apuntava que volia anar a l’Institut del Teatre, en canvi l’Àxel volia ser metge, per ella va ser una sorpresa saber que  estava treballant en el món de la música.

-L’Àxel comenta que així com la Clara  des de sempre havia volgut ser actriu, ell en un principi volia ser metge. Al començament pensava que podria compaginar les dues coses, però a tercer de medicina va haver de triar. “Vaig decidir  arriscar-me.  Vaig prendre la determinació fa 18 anys.. És una decisió personal, la qual  ha d’anar acompanyada del suport dels pares, com ha estat en el meu cas”..

– La Clara comenta que el suport dels pares és primordial ja que no només estan al seu costat en els moments bons  sinó també en els difícils. “En aquesta qüestió em consideró afortunada, és molt d’agrair que estiguin sempre al meu costat. Són carreres que necessiten molt d’acompanyament, semblent solitàries, però el suport de la familia és molt important.

Al finalitzar la conversa part de l'equip del món il·lustrat amb els dos interlocutors

Al finalitzar la conversa part de l’equip del món il·lustrat amb els dos interlocutors

– La Carme els   pregunta sobre els seus inicis i la manera com es mantenen, ja que tant el teatre com el cinema o la música pertanyen a un món molt   efímer

– L’Àxel diu que: els inicis tenen molt a veure amb les pors i les dificultats . Amb el pas del temps, a l’acabar un disc o una gira, hi ha una espurna que et crea una nova motivació,compromís i il.lusió. “En el meu cas és la implicació amb el grup, amb els meus companys, en Jesús i en Marc, amb ells em carrego d’enèrgia malgrat que el futur sigui incert.

– La Clara: explica que aquesta  energia  té una part vocacional, però que a vegades  necessites parar i no pots, i en aquest sentit li pregunta a l’Àxel si per a ell el sentit final és pujar a un escenari.

– L’Àxel diu que primer és la gravació del disc i la posterior  edició. Anar de gira és la justificació, o sigui que el final  sempre és l’escenari. A dalt de l’escenari transmets la teva il.lusió i el gran regal final,. si agrada, és l’entrega i l’aplaudiment del públic. L’escenari és la millor vivència com a músic, és la recompensa per a  la gravació del disc.

En aquest sentit hi ha un disc molt important en la meva carrera és “Costa Azul”, en el qual  vaig composar una cançó titolada “Empieza el dia en tu jardín”, dedicada a la meva mare per la situació delicada que estava vivint en aquells moments.

– La Clara: comenta que com a actriu hi ha personatges que no t’afecten i d’altres com els de les pel.licules “Descalç sobre la terra vermella” o “Mar adentro”, que com a persona et sens implicada i et commouen…

– La Clara: diu que en les critiques, sobretot ara que amb les xarxes socials hi ha una impunitat perquè tothom pugui opinar, has d’anar buscant un equilibri i unes vegades les portes bé, i d’altres malament. Ella, personalment, té més en compte les sensacions que li transmeten els espectadors que les de la crítica, ja que aquests darrers opinen sobre un dia en particular i en canvi els altres t’ho comuniquen en cada funció També explica que hi ha dies que no tens ganes de veure a ningú, quan acabes la funció,

L’Àxel: afirma que realment en la seva professió s’està exposat a l’opinió pública. Moltes vegades   rebre una bon elogi no vol dir que tu hi estiguis d’acord ja que no sempre acabes satisfet de com ha sortit aquell concert. Jo personalment em sento fràgil, després d’un concert,  no puc sortir, tant és  que sigui bo o dolent, m’aclapara aquell moment.

També comenta que el que no suporta és que a les xarxes algú faci un judici sobre ell que no s’ajusta a la realitat, en aquest cas ell es posa en contacte amb la persona i li retreu que opini sobre coses no certes i que desconeix.

– La Clara: manifesta que les prèvies, són terribles. En  la nostra feina cada dia es comença de zero, no tenim la seguretat de dir això ho domino. També diu que durant l’actuació noten tots els moviments del públic: si és mou, si parla, si té tos, i això moltes vegades incideix en l’actuació.

Finalment la Carme dóna la paraula al públic:

– Hi ha connexió amb els altres actors?

– La Clara: contesta que a vegades hi ha química,  però que quan això no es dóna s’ ha de ser professional.

– En els treballs hi ha d’haver ànima?

–  L’Àxel:  defensa que s’ha de posar passió en el que estàs fent. S’ha de transmetre alguna cosa diferent i de veritat i això només ho té el que hi té ànima. L’ànima és més essencial que la  tècnica.

 

– Com porteu el tema de l’ego?

– La Clara: pensa que  se n’ ha de tenir, però sense tu  voler acaparar tota l’atenció de l’espectador, sempre s’ha  tenir  present   quin és el teu paper dins l’obra.

– L’Axel: creu que s’ha de saber trobar l’equilibri, sobretot sempre s’han de tenir en compte els teus companys.

Sant Just Desvern, 23    de març de 2015

 

L’equip d’El món Il.lustrat

Anuncis

One Response to CONVERSES AMB LA CLARA SEGURA, ACTRIU I L’AXEL PI, MÚSIC

  1. Rosa Maria says:

    Enhorabona per aquesta inciativa!! i gràcies per compartir-ho, és engrescador el testimoni de la Clara i l’Àxel.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: