CONVERSES AMB EL JOAN MARGARIT, POETA

Dilluns 23 de febrer de 2015, a les 20h. a la Sala Isidor Cònsul de Can Ginestar

Un moment de la conversa a la sala Isidor Cònsul.

Un moment de la conversa a la sala Isidor Cònsul.

La presentació va anar a càrrec de la Pilar Senpau, llicenciada en medicina i cirurgia i especialitzada en dietètica.

Pilar Senpau va explicar que va entrar al món de la poesia al conèixer en Joan Margarit i al trobar en el seus poemes una resposta a la seva situació personal.

La conversa es va articular al voltant d’una sèrie de preguntes, que Pilar Senpau relacionava amb un poema.

1- Què és la poesia? Com sabrem que allò és un poema?

Llegir poesia. Misteriosament feliç,2008

2- Un poema és bo per a tothom, o només per qui el necessita
És per això que un poema es pot llegir en diferents moments i en cada un et diu una veritat diferent?

Gent a la platja. Es perd la senyal,2012

3-On comença un poema en el lòbul frontal “on pensem i avaluem els perills” o en el lloc del cervell més primari, el lloc on guardem les pors o les necessitats més ancestrals?
Dit d’una manera més plana des del dolor o des de la necessitat de donar forma racional al dolor?
El sentiment necessita el control de la raó?

No era lluny ni difícil. No era lluny ni difícil, 2010

4- Com sabrem el que ens vol dir el poeta, o no cal? Poden ser diferents les veritats del poeta i les del lector en un mateix poema?

Horaris nocturns. Aiguaforts, 1995

5- Un bon poema ens fa recordar allò que hem oblidat, o bé ens fa reviure una experiència per donar-nos l’oportunitat de guardar-la en un lloc més a prop de la consciència i per tant de la dignitat?

Tancant l’apartament de la platja.No era lluny ni difícil, 2010

6- És important escriure en la mateixa llengua que estimem o plorem, o és millor fer-ho en la que varem estudiar?

Dignitat. Es perd la senyal, 2012

En Joan Margarit en la seva resposta manifestava la seva filosofia de vida i les seves idees sobre la societat. Unes idees humanistes i de gran profunditat. A continuació recitava el poema corresponent.

Els poemes llegits pertanyen el llibre recopilatori:

Margarit, Joan. Tots els poemes (1975-2010).Proa,Barcelona,2011

Durant tota la sessió el Joan Margarit va insistir en què cada persona ha de tenir la seva pròpia maleta plena de cultura: art, música, llibres… la qual ens ajuda a fer front a les dificultats de la vida.

Finalment hi va haver un torn de preguntes obert al públic, el qual gràcies a l’ambient de reciprocitat establert entre els sentiments universals dels poemes i els assistents, va propiciar l’establiment d’un diàleg molt fluid entre el poeta i l’audiència

 

L’equip d’El Món Il.lustrat

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: