CONVERSES AMB LA SUSANA SOLANO, ESCULTORA

Toni Mercader i Susana Solano en un moment de la conversa

Toni Mercader i Susana Solano en un moment de la conversa

Dimarts 13 de gener de 2015,  a les 20h. a la Sala Isidor Cònsol de Can Ginestar

La presentació de l’acte va anar a càrrec d l’Antoni Mercader, Historiador d’Art Contemporani

La sessió va constar de  tres 3 parts:

La primera,  va consistir en la presentació per part de l’Antoni Mercader de la Susana, el seu treball, la seva trajectòria ,exposicions i premis, així com,  una aproximació al que representa la seva escultura dins del món artístic: “ és una artista representativa de la renovació de l’escultura contemporània i de gran projecció internacional. La seva obra basada en la expressió de la subjectivitat és una evocació de sensacions i posseeix una poètica mai obvia.”

 

En la segona part,  la Susana va mostrar fotografíes dels seus treballs, a mesure que els anava comentant: la importància que per ella tenen l’aigua i les peces com  a contenidors, el moment en que els havia realitzat,  i si aquests corresponien a demandes públiques o privades. Va dir també que alguns no s’havien arribat a realitzar.

De les peces que van visualitzar detallem les següents :

Una instal.lació “Arabesco” 2001de ferro negre galvanizat al Palau Dar Al-Horra de Granada.

L’ escultura “Impluvium” 1987 que té la base de plom instal.lada al Museu Reina Sofia

Una  planxa escultórica al mig d’ un llac de Budapest,  la peça té 9 x 9 metres.

Una llosa de marbre de Carrara,  per a la sinagoga més antiga de Europa a Ostia (Roma).

Les converses promogudes per "El món il·lustrat" han tingut una gran acollida.

Les converses promogudes per “El món il·lustrat” han tingut una gran acollida.

Dels seus viatges per Àfrica va ensenyar unes escultures amb forma de recipient o contenidor fetes de vímet, treballat artesanalment, de gran contrast amb el material industrial que normalment utilitza en altres escultures.

Va mostrar unes fotografíes del desert, on va fer una  intervenció   amb la sorra i les ombres de la seva figura.

Per últim va ensenyar el seu darrer treball: uns mobles esculturòrics, d’acer inoxidable de 90 kilos i de 2,80 metres i algunes joies.

En la tercera,  hi va haver preguntes per part de l’Antoni i també del públic. Aquesta part va consistir en un col.loqui obert entre l’escultora i el públic:

 

Com és el seu procés creatiu? com es desenvolupa?  si en les seves estades a Africa, concretament al Níger que és el país on ella va habitualment, rep impulsos o influències? Si necesita altres disciplines per crear com la fotografía , dibuix, escultura.

Explica:

El taller és un dipòsit sensorial on les ombres troben recer. ¿És l´escenari per la representació on les impressions mentals, la memoria involuntaria, la conscient i l´experiència física s´enllacen.

Procés: Si una idea es manté temps i m’incomoda, és quan la reatitzo, si no és així, s´esvaeix. Els materials són importants en la mesura que et són necessaris. Sovint la idea inicial, durant el procés es transforma.

Africa per ella: es un lloc que té la capacitat de sorprendre-la, que li proporciona reflexió i l’ajuda a relativitzar.

Diu que darrera d’una obra d’art hi ha sempre una denúncia més o menys encoberta, experiències, secrets… és un mitja de comunicar-se amb el món.

A la pregunta de si és una artista multidisciplinaria? diu que, “és molt inquieta i curiosa, busca la forma d’expresar-se, però veu que amb el pas del temps, hi ha formes que es van repetin, vaig com en ziga zaga…”

 

L’equip El Món Il.lustrat

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: