1. UNA SANTJUSTENCA A HONG KONG (XINA)

Amb aquest post iniciem una nova etapa on tindreu l’oportunitat d’anar llegint relats de santjustencs i santjustenques que viuen a l’estranger. Des de fa poc o molt anys, els seus records de Sant Just i les seves vivències al seu nou domicili ens acompanyaran i faran que d’una manera diferent també estiguin entre nosaltres. Judith Cobeña i Guardia des de fa uns mesos viu a Hong Kong  des d’allà i coincidint amb una protesta que està donant la volta al món ens escriu el  següent:

Judith Cobeña i Guàrida a Hong Kong

Judith Cobeña i Guàrida a Hong Kong

Sóc la Judith Cobeña i Guardia, cinquanta tres anys, santjustenca de naixement i per voluntat, i ara expatriada a l’Àsia. De professió traductora i activista vital a parts iguales.
De viure a l’Empordà he vingut a viure a la gran metròpoli asiàtica. Avui, vint-i-tres d’octubre el dia s’ha aixecat boirós, mig aigua ,mig smog damunt la Badia de les aromes. Visc aquí del mes d’agost amb un contracte per tres anys. M’han concedit el visat de treball per tant ja he fet el trànsit de ser turista a ser una expat.
Arribar i moldre, tot just començava a saber mourem per la nova ciutat quan esclatà la revolta pacífica, una colla d’estudiants, molts, molt joves, molt instruïts, amb les idees clares ocuparen el centre neuràlgic de la city :LOVE AND PEACE. OCCUPY CENTRAL. Per què? perquè des que Hong Kong va ser retornat a la República Popular de la Xina pels britànics l’any 1987, les autoritats comuncapitalist (versió maoista)es passen els tractats per l’arc del triomf.

GENT SOTA EL PONTVolen imposar els seus “Llanos de Luna” a dit, sense passar per votacions reals, saltant-se la pròpia llei, la Basic Law que dóna autonomia plena a HK per governar-se en tots els àmbits excepte en política exterior. La gent de Hong Kong s’ha fet una identitat partint de l’enfrontament amb tots els ocupants que ha anat tenint al llarg de la seva – xinesos, japonesos, britànics, xinesos de nou – , són al·lèrgics a les imposicions, mantenen el seu parlar cantonès enfront del mandarí, l’anglès és llengua oficial i d’educació i els seus carrers s’assemblen més als carrers d’una ciutat occidental que a les ciutats d’altres contrades asiàtiques. D’aquesta barreja en sorgeix una voluntat ferrenya de defensa dels drets propis, Occupy Central és això, destil·lat per la universitat. La corda es tiba i no es veu clar quina serà la resolució del conflicte, el que sí que puc dir és que és envejable la precisió en les accions, el sentit pacífic i col·laboratiu, l’enginy en els eslògans i la fermesa en els discursos i la capacitat de diàleg real sense escarafalls, ni cridòria tant dels estudiants com dels estaments governamentals. Fa enveja quan ho compares amb la sordesa castellana davant el clam català per poder decidir mitjançant les urnes què volem seguir sent com a poble, un estat nou o una nació assimilada. I fa bo de comparar perquè el nostre “país groc” també es mou pacífica, cívicament amb arguments i del mateix color, a Hong Kong el símbol, de Occupy Central és un llaç groc.

IMG_20140902_150742Què hi faig a Hong Kong? Doncs treballar, tenir cura de les filles d’una altra santjustenca, la Guadalupe Tamayo García, a qui l’empresa ha enviat com a a fer-se càrrec de la branca d’Àsia-Pacífic. Jo, a Catalunya feia tres anys que estava a l’atur, sense subsidis, ni ajuts, vivint com podia, fent feinetes per dies o mesos, enviant currículums que eren llençats a la paperera quan es llegia : data de naixement, 1960. La trucada de la Guadalupe em va obrir un món i vaig proposar-me per ser jo qui donés suport a les seves dues filles en l’educació, que no perdessin ni el català, ni el castellà, a canvi d’un petit sou, casa i manutenció, igual que quan tenia 20 anys i vaig anar-me’n a viure a Suïssa per provar-me les ales. La vida es repeteix i obre finestres allà on se’t tanquen portes. L’aventura s’amplia un cop aquí, conèixer la gent de l’ANC i vincular-me igual com estava vinculada a Catalunya a tirar endavant el nostre procés per la independència, conèixer les illes i les formes de vida, tastar el menjar, passejar pels parcs, les platges i comparar nivells de civilitat. Això faig aquí mentre escric i descric, i enyorar-me dels meus, mentre m’hi mantinc connectada pel Whatsapp i l’Skype, beneïda tecnologia!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: