100 ANYS DE RAMBLA: CONCERTS D’ESTIU

Us hem lliurat un programa de mà recordant un dels concerts d’estiu que organitzava l’Orfeó Enric Morera. No, no és previst que ningú canti.

Però sí el relat d’un episodi de controvèrsia musical, per demostrar que encara que no ho sembli, a la Rambla passen coses.  Josep Quintana i Cortès.

 

Fons. Arxiu Municipal. Col·lecció Quintana Cortès

Fons. Arxiu Municipal. Col·lecció Quintana Cortès

CONCERTS D’ESTIU

Avui ens passegem per la Rambla de Sant Just, la Rambla que per molts era coneguda pel seu nom originari: Rambla de Gaspar Modolell, després Avenida del Generalísimo i finalment el nom actual. Coses del moment i del poder.

La Rambla no es pot dir que sigui un indret de passeig habitual. Ni la Rambla ni la majoria dels nostres carrers. Els santjustencs no ens passegem pel nostre territori. Suposo que les pujades i baixades del nostre entramat urbà no és el més propici.

La Rambla ha acollit més activitats de les que sembla i ben diverses: camps de futbol, curses de braus, vida humana en temps romà, punt estratègic d’artilleria, filmacions cinematogràfiques, empreses elèctriques, banc de sang, i estones inacabables d’espera en el local del Parador, convertit també en biblioteca municipal, sala d’exposicions, local per als joves i bar-restaurant.

Però, durant un llarg període també es va convertir en una mena de sala de concerts a l’aire lliure, celebrats als jardins d’algunes de les seves torres: els “Concerts d’Estiu”.

L’Orfeó Enric Morera fou el promotor d’aquestes vetllades musicals que el senyor Josep Torres i Domingo, president de l’entitat, (era l’any 1964) ens presenta amb aquestes paraules: Unió, art, cultura, plaer, alegria, família… Tot un seguit de paraules podríem trobar, i fer-ne un pomell flairós, per començar a parlar d’allò que representen els nostres ja molt coneguts “Concert d’Estiu” que, per sisena vegada, se celebraran enguany, si Déu vol, a la nostra estimada població de Sant Just Desvern.

… Molt em plau… presentar en aquest programa general els excel•lents col•laboradors que, amb el seu art, ens faran passar unes hores sens dubte meravelloses omplint amb llurs sentides interpretacions l’aire de les càlides nits, emmarcades per uns bells i magnífics jardins, ofrenats generosament per a col•laborar amb l’ambientació a l’èxit que cada any han obtingut.

… Així, doncs, a l’hora de gaudir del seu encís tots ens trobarem allí, amatents a la vibració artística, units per l’alegria que agermana i la bellesa que enalteix l’esperit.

Bé, una cosa és el desig i l’altra la realitat. Un dels concerts d’aquell cicle i precisament el que es va realitzar aquí mateix el dia 4 de juliol de 1964, va acabar, pràcticament, com el rosari de l’aurora.  L’intèrpret era en Carles Santos i el repertori pràcticament contemporani. Més que contemporani, com sempre, poc interpretat i molt poc conegut per l’auditori.Això va comportar un fet gens habitual en les edicions dels “Concerts d’Estiu”: un llarg, dur i quasi violent enfrontament dialèctic entre dos dels assistents atacant i defensant llurs punts de percepció del que havien estat escoltant.

Els que coneguin en Carles Santos ja coneixen la qualitat de les seves interpretacions clàssiques i la posterior faceta més lúdica i provocativa, però en aquella ocasió es va limitar a interpretar magistralment les partitures dels compositors programats, introduint-los abans de cada obra.

La rigidesa de l’atacant –Frederic Viñas, mestre i diletant violinista- amb improperis contra la música programada, contrastava amb la defensa –també rígida i ben argumentada- d’en Josep M. Domingo, conegut com a comentarista musical i defensor de tota mena de bona música, especialment la que podríem considerar “contemporània”. (Al cap de més de cent anys, per raons únicament crematístiques, encara considerem contemporània la música d’Igor Stravinski).

La cosa va acabar amb la intervenció d’altres oients procurant la pau als jardins del senyors Modolell. I, fins aquí una de les coses que varen passar en aquest indret de la Rambla, on sembla, dic sembla, que mai passi res.

Josep Quintana i Cortès

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: