EL CISTELL DE VÍMET

L'auto de línia a la rambla de Gaspar Modolell, avui Rambla de Sant Just, inaugurada el 1914. La fotografia dels anys vint, es va fer des de la Carretera. (Postal, col·lecció Quintana-Cortès)

L’auto de línia a la rambla de Gaspar Modolell, avui Rambla de Sant Just, inaugurada el 1914. La fotografia dels anys vint, es va fer des de la Carretera. (Postal, col·lecció Quintana-Cortès)

La Rambla conserva aquí un petit tram amb el nom de Gaspar Modolell, promotor de la nova avinguda i de l’eixample que l’envolta. 

Els jardins de la finca que contempleu, era un món de varietat floral que en un cistell de vímet recollia una nena. Era, és: Maria Quintana i Cortès. 

El cistell de vímet La nena de les trenes escolta  amb atenció la seva mare << vigila al travessar, no corris i no t’encantis mirant volar una mosca >>  Agafa fort el cistell de vímet i surt de casa al carrer Badó i baixa cap al carrer de la Sala. Coneix totes les cases i la gent, tots són coneguts i  tots la coneixen, per això camina segura i tranquil·la cap a la Rambla.

La Rambla és com una frontera natural en el seu món físic. La Rambla és el món màgic durant la Festa Major: “caballitos”, barques, autos de xoc… la Rambla és la porta de sortida de l’autobús cap a Barcelona. La Rambla té pocs edificis: can Mates, can Piquet i dues o tres torres.

La nena va Rambla avall pel cantó del Parador. No s’atura, camina a bon ritme. Passat el carrer Major alenteix el pas, s’acosta als terrenys més propers a la carretera. Són unes parcel·les. Bé, ara sap que eren parcel·les, però en aquell moment eren un camp d’espigues verdes mogudes per l’aire. Ella resta quieta mirant, amb els seus grans i bonics ulls, com el vent juga amb el mar d’espigues.

La mare s’equivoca al pensar que s’encanta amb el vol d’una mosca. És la dansa de la natura verda que omple tots els seus sentits.

Tanca els ulls i sospira feliç perquè l’harmonia dolça del verd i l’aire, han omplert la seva inquieta i menuda figura.

Torna a caminar tenint cura de no travessar la carretera a la babalà. Passa a l’altra banda i en arribar, tira de la campana de la torre de les tietes Modolell. Les tietes saluden la nena amb la corresponent educació << com està el senyor Arcadi, la teva mare i demés família?>> ella que, això sí, és força educada respon com cal. Després arriba el gran moment << bé Maria ara pots anar a menjar cireres mentre nosaltres collim les flors>>

Cireres per arracades, cireres per a fer concurs de tirar pinyols, cireres per tacar-te la barbeta, cireres per tot.

El jardí és un paradís de colors i perfums: “jonquillos”, roses de pitiminí, violetes, dàlies, narcisos i lliris d’aigua. El cistell de vímet és curull de flors. La nena l’agafa decidida i després d’acomiadar-se, de les tietes, amb el formulari adequat, refà el camí cap a casa. La màgia continua perquè, agafat ben fort, porta un món d’olors i bellesa.

Ara puja Rambla amunt pel cantó de la benzinera. No mira el mar d’espigues, no pot aturar-se i té ganes d’arribar a casa.

Sobre la taula del menjador la mare i la nena escolliran, delicadament, les flors per a fer els pomets que demà, al sortir de missa, oferiran posades a la “bassina” de la Mare de Déu del Roser.

El mar d’espigues ara són unes torres que va construir en Gonçal Ros. El jardí de les tietes ha desaparegut. Resta aquest xiprer i el pou.

Però en la memòria d’aquella nena, l’olor de les flors, el mar verd de les espigues i les mans de la mare triant les flors, amb delicadesa, perduren per agrair a la vida la bellesa de les petites coses.

 

Maria Quintana i Cortès

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: