RELAT IMAGINARI BASAT EN UN FET REAL

Prop d’on som, gairebé a la cantonada, a la carretera, s’aixecava una barraca o guingueta on servien cerveses, vi, cacauets, habitualment a camioners, carreters, ciclistes o transeünts. 

Un dia de l’any 1953 en aquest indret es registra un crim. D’aquell episodi en Joaquim Carbonell i Calders n’ha redactat un relat estricte, més dues variants literàries.

Fons de l'Arxiu Municipal

Fons de l’Arxiu Municipal

Relat imaginari basat en un fet real ocorregut a la Rambla l’any 1953. 

(Quan jo tenia 10 anys) 

Rambla avall, passant la tarda, caminava un home neguitós. Estava decidit a matar. Amagava un gros ganivet que duia ben agafat amb la mà. L’amargor del fel, que li pujava cos amunt des de la panxa fins a sobreeixir-li pels llavis, el manava baixar a occir aquell cama ranc que l’havia amenaçat i sovint, a més, el denunciava. Pel camí topà amb un amic, aquest va demanar-li el perquè de les presses. Respongué: vaig a cometre un crim! Sabedor l’altre de la disputa amb un veí digué: Ja sé que no és cap sant! No siguis cap quadrat i no li facis mal!

Amb la sang calenta no va fer cas de l’amical consell, un mal fat duia al cap. El va trobar dins la barraqueta de venda de llaminadures que tenia a la Rambla tocant la Carretera. Aquest en veure’l davant seu palplantat va fer un crit en sentir-se acorralat i sense sortida. El bàrbar amb el braç alçat l’abaixà rabent clavant-li amb força el coltell al pit. La ferida va esclatar amb un raig de roja sang fumejant i fent un gros bassal al terra de la guingueta. Guanyà la mort.

 

Versió monovocàlica amb la a

 

Rambla lla, dansant la tarda, anava atabalat cap avall a matar, armat amb llarga daga tapada a la mà. Amarga saba malcarada calava la panxa, manava baixar a capar, fart amb la xala. Cap blanc passava arran, parlà: pas sant, cap carrat! cal atacar? Amb la sang calda, ca cas farà, mal fat malvat l’arrabassa!

 

Tancat allà a la barraca cama ranca va parlar, bramant, pas campar! Palplantat davant la cabana, braç alçat, clavà arravatat la navalla al flanc. La nafra clara raja. La sagnada fa gran bassa. Ah! Tant macat mal ha d’acabar. La Parca manà.

 

Versió en lipograma sense la a

 

Eren més de les divuit d’un jorn com tots. Ell, fent un tomb té el rostre ombrívol per l’esforç i el nervi encès, el vol occir. Duu un gros coltell molt ocult i ben subjecte. Un fil de suc de bilis li omple bec i cervell. Tot li diu, necessites fer finir el seu respir, prou del veí. De retop, un vell que el coneix li diu: no és un querubí l’individu, vols que Déu se l’endugui? No l’executis. Bullint-li el seu líquid roig, cec, no el sent, i segueix. Veié el coix clos dins el petit negoci. El botiguer de sobte es digué: no puc sortir, soc pres! Ert enfront seu, rem dret ensús esgrimint el ferro punxent l’introduí, sens dir res, de cop, fort dins del tors de l’enemic. De les venes obertes brollen dolls vermells. Un gros i rogenc toll cobreix el sòl. Morí.

 

Joaquim Carbonell i Calders

 

(Escrits inspirats en el llibre ‘Xocolata desfeta’ de Joan-Lluís Lluís)

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: