PER SOTA DELS NOSTRES PEUS CORRE UNA MINA

Si noteu els peus mullats es que trepitgeu una rambla; lloc per on sol passar l’aigua que brolla dels núvols i no pas d’una deu. La Rambla de Sant Just, no és una rambla on ramblejar i fer negocis amb el bestiar, talment com a les fires d’animals de peu rodó. Juli Ochoa i González ho sap tot, i més, sobre els recursos aqüífers de la nostra Rambla. 
Per sota dels nostres peus corre una mina

Foto: Juli Ochoa Gonzàlez

Foto: Juli Ochoa Gonzàlez

Sabíeu que aquí, al davant d’on estem, per sota de totes les cases del cantó dels nombres parells d’aquesta rambla, passa una de les mines d’aigua més llargues que hi ha a Sant Just?

Efectivament, es tracta de la Mina Vidal, ara tallada en gran part: un aqüeducte subterrani amb un recorregut de 2.307 metres per sota del terme de Sant Just, després del qual s’internava en el d’Esplugues i anava a parar gairebé a tocar del terme de l’Hospitalet, a la desapareguda mansió de Can Rosàs, el propietari de la qual era el ric industrial barceloní Bartomeu Vidal i Nadal, que és el que la va fer construir.

Vidal volia transformar la seva propietat d’Esplugues en un palau enjardinat, a l’estil d’altres propers com Can Mercader, la Torreblanca o Ca l’Erasme, i per a poder-ho fer li calia un element fonamental: l’aigua.

Una masia d’aquí Sant Just que sempre n’ ha tingut molta és, sens dubte, can Cortès, situada en un dels sectors del nostre terme que presenta major abundor de vetes subterrànies d’aquest preuat líquid.

En aquells moments Can Cortès era propietat de Francesc d’Assís Casals i Cortès, fill de Rosa Cortès, la darrera pubilla d’aquella casa, i de Bernat Casals, natural d’Olesa, de qui havia heretat Les Illes d’en Gori, una gran finca situada en aquella localitat, i que en aquells moments estava hipotecada. Per tal de fer front els creditors que l’apretaven, Francesc Casals va haver d’acabar venent-se el mas Cortès de Sant Just per tal de liquidar el deute i salvar així la seva propietat principal d’Olesa.

I és així com el dia 5 d’agost de 1862 Bartomeu Vidal es va poder comprar el mas Cortès i esdevenir propietari de la casa i de totes les seves terres: Una finca a la muntanya de la qual es pot dir que només li interessava l’aigua.

Tant és així que li va faltar temps per dividir una gran part de la finca en parcel·les i llogar-les. Els establiments fets, tots d’una extensió aproximada d’una mujada i dedicats al cultiu de vinya, van ser ocupats per famílies santjustenques com els Vives, Urpí, Martí, Amigó, Mans, Bosch, Obiols, Poll, Vilagut, Rius, Busquets, Gelabert, Navinés, Blai, Domènech o Bofill, entre d’altres.

Tot seguit, es posà a construir la mina que volia fer per endur-se l’aigua, i que l’any 1864 ja estaria enllestida. Una part considerable del capital necessari per la construcció de la mina procedia dels guanys obtinguts en un establiment que en Vidal tenia a la Guinea, i que estava destinat a fornir les Antilles de mà d’obra gratuïta.

La mina té el seu origen a les immediacions de can Cortès, a cosa de menys d’una cinquantena de metres de la casa, entre aquesta i Can Biosca. La galeria va a cercar la llera del torrent de can Biosca i continua aigües avall fins arribar a l’aiguabarreig d’aquest torrent amb el de Can Cortès.

Després de passar pel costat de can Candeler, la galeria es creua sota terra amb la mina d’aquesta masia, on per tal d’evitar que es barregin les aigües d’una i altra mina es va fer un distribuïdor que encara es conserva. La galeria continua per la baixada del mas Cardona, on hi ha una portella de registre. Després continua paral·lela al passeig de la Muntanya, en un sector que darrerament ha estat tallat repetidament per les construccions que allà s’han anat fent.

Poc després d’haver passat pel davant de l’institut d’ensenyament, la mina deixa d’anar paral·lela al passeig de la muntanya i passa per can Padroseta, continua entre can Ginestar i la torre Pons  i segueix fins al capdavall del carrer de la Verge dels Dolors, a la cantonada amb el carrer de Miquel Reverter, on tenia una portella d’accés situada a l’antiga “Torre de les Xinxilles”.

Poc més endavant, a l’alçada del passatge Petit, una claveguera que es va construir ja fa uns quants anys amb poca cura hi abocava el seu contingut, essent, probablement aquesta la causa de la contaminació de la “Font de la Sardana” del Parador, que molts de nosaltres encara recordarem, i que en un començament havia agafat l’aigua d’aquesta mina.

Tot seguint el seu camí, la mina passava per sota de la casa de l’escultor Modolell (recordo haver trobat, mentre explorava aquest sector, un munt de fragments d’escultures de guix que gairebé curullaven un dels pous de buidat de la mina).Més endavant, la galeria de la mina girava tot just després d’haver passat per sota del carrer de l’Electricitat i tot seguit s’intersecava amb unes restes arqueològiques. Es tracta d’unes sitges que formaven part d’aquella vila romana que a finals del segle XIX havia proporcionat el magnífic (i tristament desaparegut) mosaic romà del qual ens havia parlat Mn. Antonino en el seu llibre.Nosaltres, en el moment d’explorar i topografiar aquell sector de la mina, varem marcar sobre els plànols el punt exacte on es trobaven les restes, però no ens varem atrevir a tocar-hi res, davant la possibilitat de que ens caigués tot pel damunt i ens deixés colgats si trèiem una sola d’aquelles pedres…

Poc després la mina seguia pel carrer de l’Electricitat en direcció cap Esplugues fins que un tall, a l’alçada de la meitat del passatge Carbonell impedia continuar. A partir d’aquest punt la mina salvava el torrent d’en Mateu (l’actual avinguda del Dr. Ribalta) i ja en terme d’Esplugues, a l’alçada de la casa Nestlé, entroncava amb una altra mina netament espluguina que baixava de la part de Sant Pere Màrtir, i ja unides i formant una sola s’encaminaven cap a la desapareguda mansió de can Rosàs.

Bé, després d’aquestes breus pinzellades sobre la mina que passa per sota dels nostres peus, només queda recordar-vos que els amics del Grup d’Espeleologia organitzen cada any una visita a un sector prou assequible d’ella, i que aquesta activitat us permetrà als que la vulgueu fer, tenir un coneixement molt més directe i complet d’aquest important element del nostre patrimoni.

Juli Ochoa i González

 

Anuncis

One Response to PER SOTA DELS NOSTRES PEUS CORRE UNA MINA

  1. Molt Bon article. Felicitats

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: