UN LLIBRE RECENTMENT APAREGUT RECULL ELS FETS DEL 1714 A SANT JUST DESVERN

Portada LlibreEl passat 17 de juliol va tenir lloc a Gavà la primera de les successives presentacions que s’han de fer arreu de la comarca del llibre “Els fets i les conseqüències del 1714 al Baix Llobregat” una obra fruit de la recerca col·lectiva convocada pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, en la que han participat estudiosos de diverses localitats d’aquesta rodalia. Està previst que la presentació d’aquest llibre a Sant Just Desvern tingui lloc a Can Ginestar el dia 20 d’octubre, dins del marc de les Festes de Tardor.

Un dels estudis que integren aquesta obra és el que duu el títol de “L’actitud dels Borbònics envers la població civil. El cas de Sant Just Desvern”, del qual són autors els investigadors locals Coral Torra i Juli Ochoa, membres del Centre d’Estudis Santjustencs.

En el seu treball, els autors ens presenten i contextualitzen tres episodis diferents esdevinguts a Sant Just Desvern relacionats amb altres tants documents que foren emesos en diferents moments de la darrera etapa de la Guerra de Successió, concretament aquella que va des de la signatura del Conveni de l’Hospitalet, a partir de la qual les forces catalanes van haver de lluitar soles, fins la caiguda del castell de Cardona, darrer reducte de la resistència al Principat.

El primer d’ells està datat el 30 de setembre de 1713, tot just dos mesos després d’haver començat el setge, el següent es desenvolupa al voltant d’una notícia publicada el 3 de gener de 1714, quan encara es combatia, i el darrer ho està el 29 de juny de 1715, amb el país ja ocupat i en ple procés de desmantellament del que fins llavors havien estat les institucions catalanes.

Tots tres episodis fan referència d’una manera directa a la població civil de Sant Just Desvern, al seu posicionament i fins i tot participació en el conflicte i al tracte que aquesta va rebre en cada cas per part dels Borbònics en funció de les circumstàncies del moment.

El fet que dos d’aquests documents apareguin signats respectivament per elements prou destacats dins del bàndol filipista com ho poden ser el duc de Pòpuli, cap de les forces que van assetjar Barcelona entre 1713 i 1714, o José Patiño, un dels principals inspiradors del decret de Nova Planta, ens permet presentar-los com una mostra prou representativa del que podia haver estat la tònica general seguida pels borbònics pel que fa al tracte que es va donar a la població civil dels territoris conquerits.

 

Juli Ochoa

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: