RETORNAR-VOS EL NOM DE CADA POBLE

Fragment del "Llegat del prevere Joan" del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Archivo de la Corona de Aragón.(ACA, ORM, Cartulari de Sant Cugat del Vallès, fol.243vº)

Fragment del “Llegat del prevere Joan” del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Archivo de la Corona de Aragón.(ACA, ORM, Cartulari de Sant Cugat del Vallès, fol.243vº)

Quin sentiment pot tenir un mallorquí, un menorquí , un eivissenc quan endevina, passant per Catalunya, que Sant Joan Despí o Sant Just Desvern de fet són Sant Joan des Pi o Sant Just des Vern, com tants i tants pobles més que tenen l’article salat integrat al seu nom? Que li expliquen que l’article salat que, per ell, és tan viu, es considera com a “fossilitzat”? No és estrany que certs polítics mallorquins se n’aprofitin per fer secessionisme lingüístic…

Totes les entitats i institucions serioses de Catalunya i de la resta de Països Catalans afirmem la unitat de la nostra llengua tot i reconeixent variants típiques de cada zona, català, occidental o valencià, balear, alguerès. Suposem que això inclou les formes que no siguin castellanismes, gal·licismes o italianismes evidents.

A gairebé tot el territori han conviscut formes d’articles diferents: el i es, la i sa.( així com “so” i “lo”)

Aquest fet, al nostre entendre, hauria d’implicar per part de l’Acadèmia de la nostra llengua un tractament similar i no discriminatori per a totes aquestes formes genuïnes acceptant alhora unitat i diversitat. No sembla que sigui el cas però , en particular a la toponímia:

Si bé a Mallorca s’accepten formes com “ sa Pobla”, “ses Salines” “sa Dragonera” , etc a la Catalunya continental  l’article salat de la toponímia no és visible: St. Joan Despí, St. Just Desvern, Collserola, que s’haurien d’escriure al meu entendre“ St. Joan des Pi, St. Just des Vern o Coll s’Erola etc..A banda del menyspreu i la visió classista que aquesta actitud fa palesa ( ja que el parlar salat sovint es considera que correspon al llenguatge “menys noble” de  classes inferiors), això afavoreix les accions de polítics com el Sr. Bauzá que volen fer aparèixer la llengua parlada a les Balears com diferent de la que es parla a Catalunya aprofitant aquesta incoherència. S’ha vist clarament en la seva temptativa de reintroduir l’article salat als informatius a la TV de Balears. El que és més greu però, és que els parlants balears senten com la seva variant lingüística que teòricament seria tan vàlida com les altres, de fet oficialment no ho és: Veuen com els catalans continentals o no entenen o somriuen quan parla un balear ( la qual cosa els porta sovint a fer servir el castellà): el mallorquí que comprèn els parlars no salats ( perquè en segons quins casos el fa servir) , el “català” poques vegades l’entén.

El reconeixement de la unitat de la llengua no passa per la desaparició, la marginació o la folklorització del parlar salat sinó per una habituació dels conjunt des catalanoparlants a la seva existència tan viva a les nostres illes.

Cadastre del 1716, un dels documents més antics de l'AMSJD

Cadastre del 1716, un dels documents més antics de l’AMSJD

Per altra banda el camuflatge del parlar salat en les topònims citats suara impedeix als propis habitants de captar l’etimologia i fins i tot el sentit del nom de llur poble: Si s’escriu “ Despí” o “Desvern” és més difícil de veure que el topònim té a veure amb un pi o amb un vern. D’una certa manera és mantenir els propis habitants d’aquests municipis en una certa ignorància. Subratllem que restablir l’ortografia correcta no en modificaria la pronúncia.

Aquesta mesura tindrà l’efecte, com a mínim subliminal, de subratllar la comunitat lingüística entre els diferents països catalans ( el salat també es fa servir a certes zones de València).

D’altra banda, s’ha comprovat que sovint certs mallorquins tendeixen a expressar-se en castellà amb els catalans, la causa en podria doble: sovint els catalans per manca de costum del parlat salat no entenen bé el mallorquí, o potser, el mallorquí té el sentiment de parlar una variant “ de segona” i doncs es passa al castellà per retrobar una situació d’igualtat acadèmica amb el seu interlocutor. Com més es reconegui la validesa dels parlars balears més minvaran aquestes actituds negatives per la nostra llengua.

Per això suggerim que es restableixi la grafia entenedora d’aquests topònims de la mateixa manera que s’ha fet amb sa Pobla ( que les monarquies havien anomenat La Puebla a Mallorca): Donarà una millor consciència de l’etimologia als habitants concernits, frenarà el separatisme lingüístic que volen alguns ja que la millor manera de garantir la unitat de la llengua és donant-li el mateix tracte a tot el territori concernit.

Joan PEre Le Bihan. http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/266711

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: