“NO VENIMOS DEL LATÍN”

PortadesDurant aquestes festes es pot veure al CIM de can Ginestar una mostra de publicacions realitzades per autors i autores amb vinculació a Sant Just Desvern. Una d’elles, Carme Jiménez Huertas ens ha fet arribar aquesta nota sobre la seva darrera publicació.

Durant molts anys, la gramàtica històrica ha estudiat el canvi lingüístic sense tenir en compte la llengua o llengües que es van parlar amb anterioritat al procés conegut com romanització. La causa, sens dubte, era que no es coneixien les característiques de l’escriptura ibèrica .

Passats els anys i malgrat els més de dos mil textos trobats, i malgrat els molts avenços que han experimentat altres àrees del coneixement, costa justificar que no s’hagi avançat gaire en el desxiframent de l’escriptura ibèrica, que segueix sense desxifrar. Una de les causes és la dificultat que hi ha per accedir als objectes originals que presenten epigrafia, trobats durant les campanyes arqueològiques. Són molt pocs els investigadors que hi poden accedir.Algunes peces s’exposen a diversos museus, però la majoria formen part de col·leccions privades. Fins i tot hi ha inscripcions que «han desaparegut» i ningú no sap on són!

Per pal·liar aquesta situació, juntament amb en David Folch hem creat un corpus que inclou tots els textos ibèrics del nord-est peninsular publicats en revistes especialitzades i els hem posat a lliure disposició de tots els investigadors. Podeu descarregar-vos els arxius i la font al web ibers.cat, pestanya «corpus inscripcions» http://ibers.cat/

Ha estat a causa d’aquest lapsus (el fet de no tenir en compte la llengua anterior a la romanització) que han fet falta complicades formulacions teòriques per explicar l’origen de les llengües romàniques a partir del llatí, explicacions que potser no serien necessàries si es tingués en compte la llengua del substrat, que podem conèixer a partir de l’escriptura ibèrica.

AutoraPer posar només un exemple, la palatalització que s’explica com una correlació de canvis successius ocorreguts al llarg de tres-cents anys per influència de la iod (que es pressuposa una influència celta) es podria explicar de manera simple a partir de l’ibèric. Perquè la vocal més present en ibèric és precisament la «i», la vocal palatal anterior. Això demostraria que més del 50% del canvi lingüístic que fins ara s’ha atribuït a una influència externa, podria tenir el seu origen en la parla ibèrica.

El propòsit del llibre No venimos del latín ha estat donar forma d’estudi, sobre una base d’arguments lingüístics i gramaticals, a algunes de les idees que he anat recollint i investigant al llarg dels darrers anys. Cada vegada, em sembla més evident que la gramàtica històrica es basa en una argumentació teòrica que no té, precisament, una base lingüística, raó per la qual ens hem de replantejar algunes qüestions que fins ara no s’havien analitzat en profunditat.

Carme Jiménez Huertas

Bloc de l’autora: http://carmejhuertas.blogspot.com.es/

Entrevista a l’autora: http://www.youtube.com/watch?v=SPI_Y4hdIaU

Anuncis

3 Responses to “NO VENIMOS DEL LATÍN”

  1. taller says:

    Las posibilidades de que en estos momentos se haga algún tipo de investigación no sesgada son tan escasas que mi desconfianza es absoluta. El latín nos iguala, y como estamos por separarnos vamos a llegar a la conclusión de que aquello que teníamos antes del latín, de lo cual no tenemos ni puñetera idea, es importantísimo 2.500 años después. Espero que no se añada más basura a la que ya viene proliferando en Cataluña por culpa de la política y pido disculpas si me equivoco y soy muy injusto.

  2. taller says:

    No obstante retrocediendo un poco menos, si dos niños nacidos en Cataluña de padres nacidos en Cataluña uno pertenece a la mitad que habla más en catalán y el otro a la otra mitad catalana que haba másen castellano, ¿Qué derecho de antiguedad ha heredado el niño que habla en catalán para que se respete su lengua y se prive de la suya al niño que habla castellano? Quisiera entender por qué algunos creen que eso no es puro fascismo.

  3. taller says:

    ¿Donde está el botón para leer esto en castellano? ¿El Patrimonio Cultural tiene que ver con la discriminación?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: