MAS LLUÍ, UN NOU BARRI EN CLAU DE GÈNERE (5)

El passat 9 de març en commemoració del Dia de la Dona Treballadora es va fer la presentació dels carrers del nou barri de Mas Lluí, tots ells noms de dona. Cada setmana trobareu en aquest bloc el plafó confeccionat per cada un dels 13 carrers del barri i un escrit que ens apropa millor al coneixement d’aquestes dones, redactat per membres del Centre d’Estudis Santjustencs i del Consell de la Dona.

Cinta Amigó5. Maria Cinta Amigó i Font
Al 1909 va néixer una mestra, una dona amb vocació a proba de reptes i dificultats. Uns anys d’aprenentatge amb penúries econòmiques i a les beceroles d’una educació moderna.
Primer a l’escola de l’Ateneu i mes tard a l’escola parroquial Núria. El seu mestratge es va enriquir amb el pas del temps, va optar per un mètode en aquell temps innovador com va ser el mètode Montessori, estem parlant dels anys 30 i 40 del segle passat.
La seva vida va esser una entrega total a la docència acompanyada d’una profunda fe cristiana. Als 81 anys per manca de salut va deixar d’ensenyar, i als 96 va morir. Un dels seus consells era: Aprendre a ser lliures, a pensar, a organitzar-se, a treballar en equip …
Tot seguit llegiré l’escrit que vaig dedicar-li en motiu dels seus 90 anys i publicat a La Vall de Verç.
Mestra d’infants, mestra de nens i nenes que varen iniciar-se a funcionar amb el mètode Montessori de la seva mà, de nens i nenes, fills i néts dels primers, posant i treien gomets, unitats i grups, agrupant lletres per fer paraules seguint el seu llapis.
Així anys i anys, cares, noms, veus, rialles, plors, alegries, enrabiades, però per sobre de tot, la vocació a la feina, la vida d’educadora com a prioritat.
Per tot això i acceptant en benevolència els moments de desacord en que la meva inquietud per descobrir-ho tot em va portar al “despatx” vull donar-te les gracies.
Per totes les vegades que vas aguantar i corregir les meves sortides de to.Cinta Amigó a classe
Per la fe i confiança en la capacitat interpretativa d’una nena.
Per les flors de les taules.
Per les tardes de diumenge ballant sardanes.
Per obrir-me la porta de la curiositat per la Història.
Per ensenyar- me a llegir poesia i comprendre-la.
Per esperonar l’interès per l’estètica i l’harmonia.
Per acceptar la meva negació davant les matemàtiques.
Per ensenyar-me a llegir i escriure en català.
Per estar atenta i vigilar les meves hores baixes.
Per la seva visió aguda (de vegades no entesa) del nostre comportament.
Per saber treure la brossa i polir la fusta.
Perquè no la vaig veure mai pegar amb el regle.
Per suavitzar la rigidesa dels complements religiosos amb estampes precioses.
Per deixar escoltar i narrar contes a les classes de labor.
Pels llibres meravellosos que ens llegies.
Per atiar la nostra capacitat de participació.
La nostra educació forma par del nostre equipatge i a mesura que ens fem grans tenim la possibilitat d’analitzar-la, valorar-la, o criticar-la. Aprofito aquestes línies per donar-te les gràcies en rebre de tu.

CES. Maria Quintana

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: