MAS LLUÍ, UN NOU BARRI EN CLAU DE GÈNERE (3)

El passat 9 de març en commemoració del Dia de la Dona Treballadora es va fer la presentació dels carrers del nou barri de Mas Lluí, tots ells noms de dona. Cada setmana trobareu en aquest bloc el plafó confeccionat per cada un dels 13 carrers del barri i un escrit que ens apropa millor al coneixement d’aquestes dones, redactat per membres del Centre d’Estudis Santjustencs i del Consell de la Dona.

3.Francesca Cortès i Vivés

Francesca Cortès
Aviat en un d’aquests carrers d’aquest nou barri de Sant Just hi veurem a les façanes dels edificis les plaques amb el nom de Francesc

a Cortès. Aquest reconeixement correspon a una trajectòria que durant tota la seva vida la va acompanyar en els seus actes: familiars, culturals, solidaris i de lliurament al seu Sant Just.

La Francesca Cortès també era coneguda per tothom com “la Francisqueta”, “la Francisqueta de ca l’Arcadi” o “la Francisqueta de cal Valentí”. Aquests eren els seus antecedents familiars. Nascuda d’una família de b

otiguers del carrer d’en Badó, “Cal Valentí”, el seu pare Arcadi i la seva mare Crescència foren els seus primers referents.

L’Arcadi Cortès era el director de la companyia de teatre local i de molt jove la Francesca ja va pujar a l’escenari. Als 18 anys representa el paper de manxaire de l’obra “El ferrer de tall” i inicia el seu prometatge amb en Joan Quintana, un altre dels actors de l’obra i es casen tot just acabada la guerra civil.

Durant 18 anys el binomi Joan i Francesca es dediquen a les seves aficions unint la música i la veu i engendrant quatre fills. La música d’en Joan al cor “Lo Pom de Flors” i la veu de la Francesca amb les seves memorables interpretacions teatrals a l’Ateneu. Encara es recorda la seva interpretació del monòleg de l’Hostal de la Glòria que s’inicia amb dues paraules “Escolta Roser…” dites de tal manera que la sala emmudia per escoltar la seva interpretació. El més curiós és que la seva oponent, la seva contrincant a l’obra, era la seva pròpia filla Maria Es podria dir que en Josep M. de Sagarra havia escrit aquell monòleg per ser viscut per la Francesca. Li agradava recitar el Poema de Nadal amb el seu fill a les festes de l’Orfeó Enric Morera. Sagarra era el seu autor preferit per la qualitat del seu ric llenguatge i la cadència del vers.

Moltes altres activitats la varen fer coneguda i estimada pel barri: les catifes de flors pel Corpus, les Festes de Tardor, els seus dibuixos infantils per guarnir el carrer, la seva dedicació a la confecció dels rams de flors de la parròquia (tothom reconeixia que els havia fet ella).

Un altre activitat de servei va ser la responsabilitat de la primera central de la Companyia Telefònica a Sant Just. Va formar part de l’Assemblea Local de la Creu Roja i de la Junta per la Lluita contra el Càncer.

L’Ateneu havia estat sempre el seu referent cultural i responent a la demanda d’un grup de joves va acceptar la presidència de l’entitat fins que la salut li va permetre.

La Francisqueta va ser una persona estimada pel seu lliurament als demés, a la família, al poble, a la parròquia i a tot el que signifiqués cultura.

La Francesca Cortès era la meva mare i la del Pep i de l’Arcadi i de la Maria.

Gràcies mare per tot el que ens has donat i ensenyat.

CES. Berta i Josep Quintana i Cortès

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: