MAS LLUÍ, UN NOU BARRI EN CLAU DE GÈNERE (1)

Fins el proper dia 7 d’abril podreu visitar al Centre d’interpretació del Municipi situat a Can Ginestar una nova exposició sobre les dones que dónen i donaran nom als carrers d’aquest nou barri de Sant Just Desvern. Cada setmana trobareu en aquest bloc el plafó confeccionat per cada un dels 13 carrers del barri  i un escrit que ens apropa millor al coneixement d’aquestes dones, redactat per membres del Centre d’Estudis Santjustencs i del Consell de la Dona.

  1. Emília Guàrdia i Arbusí

(10.03.1925 Albons – 14.02.2005 Sant Celoni)

Emília GuàrdiaL’Emília, la llevadora de Sant Just a partir dels anys 50, era filla de l’Empordà, de pagès, gent compromesa amb la República. Va perdre la mare als 17 anys i es va fer càrrec de la família  3 germans més petits, els avis i el pare empresonat, seguint els consells del dr. Jordana va estudiar per treure’s per lliure el batxillerat i la revàlida, tot pasturant les vaques. Va venir a Barcelona, sola, amb 22 anys, per estudiar la carrera de Llevadora i practicant, que es va pagar treballant de cangur i  fent més guàrdies que un sereno a l’Hospital Clínic. La primera casa va ser a Sant Just, la casa de la tia Enriqueta, després va anar a Barcelona rellogada a una portería a l’Avinguda de Roma. El dr. Ribalta la va ajudar a buscar el seu lloc a Sant Just, va guanyar la plaça de llevadora fent oposicions i ja només se’n va anar quan l’Alzheimer va fer impossible que seguís a la casa del carrer Dolors Modolell 4, que ella havia triat per viure amb en Mariano Cobeña Puente, antic pacient, fill dels primers emigrants castellans casats al poble, i on van criar les dues filles.

A Sant Just va ser una de les primeres dones joves que visqué sola,al carrer Badó sobre cal Ferrer, era una dona que entrava i sortia amb llibertat de casa seva, per anar a la feina – els parts eren a casa –  o per anar a ballar. En casar-se les portes de la seva llar van seguir  obertes per a tothom que la necessità, fós per confidències d’un embaràs no desitjat, fós per acompany

Emília Guàrdia

ar el dol d’una mort. Molts batejos a la seva història, de grat per força, fins que digué al mossèn que plegava. L’Emília, empordanesa de socarrel, va ser i va exercir de santjustenca, per elecció. Aquí hi féu amics que són familia encara avui per a les seves filles. Formà part de moltes de les associacions del poble, de l’Ateneu a la Creu Roja o el Centre d’Estudis, també va impulsar la creació del Centre de Planificació Familiar, les clases de música i d’escacs a l’escola pública Montserrat i molta gent la recorda dalt del R-4 a tota pastilla o a les converses de Ràdio Desvern. Va morir a l’hospital de Sant Celoni el 14 de febrer de 2005, acompanyada per les filles, els cosins de Palafrugell, sa germana Maria Teresa i el cunyat Eduard. Com a mostra darrera de la generositat que la caracteritzà al llarg de tota la seva vida, voldriem f
er constar que no hi va haver funeral per què la mare havia donat el cos a la ciència. Ara sabem que els ulls ja donen vista a dues persones, el cervell serveix per investigar malalties neurodegeneratives, i del cor… no ens n’han dit res, però segur que batega allà on sigui.

CES. Judith  (i Maria) Cobeña i Guàrdia 

9 de març de 2013 Mas Lluí.

Anuncis

One Response to MAS LLUÍ, UN NOU BARRI EN CLAU DE GÈNERE (1)

  1. Moltes gràcies al centre, a l’Arxiu al Consell de dones i a tants santjustencs i santjustenques que sempre ens heu expressat l’estima per la mare. Visquem on visquem, som de Sant Just .

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: